J�ia en un llit que no era el seu i se’n va adonar aix� que va recuperar la consci�ncia. De primer no pod�a obrir els ulls, sent�a mil petites agulles clavades al seu cos; el cor li tibava com si l’estir�ssin de la brida d’un cavall. Estava lligat al llit; s’adonava que no pod�a moure els bra�os. I les cames? Va provar d’aixecar-ne l’esquerre i va aconseguir enlairar-la un parell de cent�metres. No, les cames no est�ven lligades, per� els bra�os si. Va fer un gran esfor� per desenganxar les parpelles que sembl�ven closes amb loctite i va aconseguir d’obrir una mica els ulls. L’habitaci� era blanca, tant blanca que semblava el t�nel aquell sobre el que hav�a llegit en alguns llibres que parl�ven de la mort. Estava mort? No. Sent�a aprop seu el tic-tac ... d’un rellotge? No, no era un rellotge, sin� el seu cor. Hi hav�a una m�quina connectada a uns cables que arrib�ven fins el seu pit. D’all� sort�a aquell bateg, aquell soroll r�timic que l’acompanyava. Tic-tac, tic-tac, all� era, efectivament, el seu cor. Ara ho recordava tot: hav�a estat al carrer. Caminava poc a poc, relaxat, passejava per la rambla gaudint de l’olor de les flors, de les branques de les palmeres que es mov�en suaument al ritme de la brisa, - no se’n pod�a dir vent d’all� -, mecent-se com si f�ssin criatures al bressol; escoltant les ones petar contra la sorra mentre an�ven i torn�ven innexorablement mar endins. Anava pensant en mil coses sense import�ncia quan, de sobte, un dolor agut el va paralitzar. Va comen�ar a l’esquena i de sobte li va estr�nyer la corbata com si l’an�s a ofegar. Va recordar vagament que hav�a caigut a terre, al bellmig de la rambla, i que hav�a sentit veus que crid�ven: "aquest home ha tingut un infart! Aviseu un metge!". Ja no recordava res m�s. No sab�a quan temps hav�a passat des de llavors, qui l’hav�a at�s o on era. No pod�a recordar res m�s. J�ia en aquell llit que no era el seu, envoltat d’aquella claror que li fer�a els ulls, amb el tic-tac de fons que li recordava que encara era viu, lligat de bra�os i amb un munt de cables que entr�ven i sort�en del seu cos. El m�s curi�s �s que no sent�a cap dolor; respirava suaument amb por que aquella punxada aguda que hav�a sentit abans torn�s, per� res. No sent�a res. Va pensar que potser era mort, per� no pod�a ser: sent�a bategar el seu cor amb for�a. "Es que no pensa entrar cap metge o infermera a veure’m? �s que no he tingut encara cap visita? No hauran avisat l’Alba?" Va comen�ar a posar-se nervi�s; una mosca passejava per la punta del seu nas i no pod�a espantar-la. S’hi va deixar caure com si res, mirant-se’l agosarada com si sab�s de la seva impot�ncia. "Mosca fastigosa", va pensar mentre provava de treure aire pel nas per tal d’espantar-la. La mosca no es va moure, va seguir all�, mirant-se’l, bategant les seves min�scules ales mentre una picor terrible el f�ia sentir-se cada cop m�s inquiet. El seu pols es va anar accel.lerant i la m�quina que el controlava va comen�ar a sonar m�s depressa: tic-tac, tic-tac, tic-tac ... La mosca va volar, sortosament, i el va deixar tranquil. Va estar uns moments relaxat i llavors va provar de cridar per veure si ven�a alg�. Va obrir lentament la boca i va pronunciar un crit, per� no va sortir res de la seva gola; la veu se li va ofegar dins les cordes vocals perduda entre l’enreixat de la seva boca. No pod�a parlar! Llavors es va adonar que ten�a un tub que li sort�a del coll. Era un respirador! La seva angoixa va anar creixent, primer a poc a poc, despr�s ja de manera descontrolada. Sent�a el tic-tac que s’accel.lerava perillosament, el seu cor anava bategant cada cop m�s fort, m�s soroll�s ... va pensar que si segu�a augmentant el ritme card�ac pod�a repetir l’infart; va provar de calmar-se, per� no ho va aconseguir. Se sent�a perdut, all� al bellmig d’aquella habitaci� d’hospital, entre tants tubs i tants cables, entre tanta ignor�ncia del que passava. Es va dir i repetir que s’hav�a de calmar, que hav�a d’esperar, que d’un moment a l’altre alg� entrar�a a la seva habitaci� i li explicar�a el que passava. Per� el temps s’anava escapant entre aquelles quatre parets i no apareix�a ning�.

Es va dir a s� mateix que hav�a de pensar en alguna cosa agradable, per tal de passar el temps. L’Alba, �s clar! La seva dona era el pensament m�s agradable que pod�a tenir. La va recordar tal com era aquell mat� quan es va despertar al seu costat – hav�a estat aquell mat�? – Ten�a els cabells negres que li tap�ven un tr�s de cara, els seus ulls verds com olives que el mir�ven fixament amb aquell somriure tant seu. "Bon dia, amor", li va dir mentre l’acariciava amb aquelles mans menudes i netes. Va anar recordant el perfil del seu cos, aquells pits plens i turgents que li obrien el cam� cap el seu ventre; aquella corva meravellosa coronada pel melic, aquell p�l suau i negre com el seu cabell que tapava l’entrada a la cova m�s c�l.lida i meravellosa que hav�a conegut mai ... Tic-tac, tic-tac, es va adonar que el ritme del seu cor creix�a per moments, s’estava excitant ... no pod�a pensar en la seva dona perque es posava a parir; sempre li hav�a passat, per� no ho pod�a evitar. Va recordar la nit abans – va ser ahir? – quan dol�ament primer, apassionadament despr�s, li va fer l’amor com sempre li f�ia. Era �ll qui li f�ia l’amor? O ella qui el sedu�a i el f�ia anar on vol�a? No, ho hav�a de recon�ixer: era ella qui el portava sempre al seu terreny, qui l’incitava, l’excitava, el sedu�a i el feia enfonsar-se, gaireb� sense adonar-se’n, en aquella mar d’excitaci�, de passi�, d’amor salvatge i tendre alhora... era ella amb la seva gr�cia animal, el seu tacte, els seus ulls verds com els d’una tigresa qui el f�ia tornar boig fins que arrib�ven tots dos junts a un nivell de passi� tal que el m�n s’esfondrava al seu voltant ... Es va deixar portar per la imaginaci� i es va adonar, espantat, que el s� del bateg del seu cor, omplia l’habitaci�. Alguna cosa li oprim�a el pit i no el deixava respirar. "Male�t siga", va pensar provant d’aspirar aire profundament, "no em puc excitar d’aquesta manera". El seu cor segu�a bategant molt fort, la m�quina f�ia un soroll estrident i cruel, per� la porta no s’obr�a. La porta? De sobte es va adonar que no hi hav�a cap porta a l’habitaci�! Com era possible? Va notar com els dits dels peus se li comen��ven a adormir lentament; va provar d’aixecar de nou les cames, per� aquest cop no va poder. Comen�ava a sentir-se com aquell cop que li v�ren posar l’epidural per operar-lo del menisc. Va notar una mica d’escalfor entre les cames i va ser conscient que s’hav�a orinat. Com pod�a ser? Qu� era all� que li passava? El seu cos s’anava adormint, lenta per� inexorablement. Ja no sent�a els bra�os, ni la molesta sensaci� del respirador al seu coll. El bateg de la m�quina s’hav�a anat accel.lerant sense parar, ja no pod�a ni comptar els bategs del seu cor. Va notar com la suor li relliscava front avall i una sensaci� de terror el va omplir. El seu cos s’anava apagant, deixava de funcionar lentament i �ll estava all� ajagut, lligat de bra�os, sol ... no pod�a entrar ning� a donar-li un cop de m�, a salvar-lo ... perque no hi hav�a porta! Va ser conscient que s’estava morint, que la claror que abans l’enlluernava estava minvant poc a poc. Els tic-tac de la m�quina es barrej�ven els uns amb els altres per causa de la velocitat. D’un moment a l’altre el seu cor, l’�nic �rgan del seu cos que encara era viu, deixar�a de funcionar, i �ll es quedar�a all�, contemplant el seu opuscle sense poder ni obrir la boca ... Una sensaci� de terror el va rec�rrer de dalt baix, mentre la respiraci� lluitava per sortir dels seus pulmons amb tota la for�a de que era capa� ...

De sobte, el bateg salvatge del seu cor es va convertir en una esp�cie de xiulet mon�ton, en una l�nia plana a l’electrocardiograma del monitor, en un s� estrident que no parava de sonar dintre seu. L`’ultima cosa que va sentir, per�, abans de tancar definitivament els ulls, va ser la veu de l’Alba, de la seva estimada dona, que en un t� susurrant, com mig adormilat, li d�ia a cau d’orella: "apaga el despertador, Toni. S�n les 7".