18/04/02 Crònica agre

Pallissa! es sa paraula, en el fragor de la batalla un homo va aixecar es cap, despres es ulls i va recitar un poema titulat oh gole mio!, era n´albert, es nostro candidat pes trofeo picha chachi, o per es menys dotats, pichichi. Jugàrem lesionats, coixos, ressacosos, i fins i tot drogats, lo que no vool dir dopats. Es contrari..., un equipechu, com tots es que hem jugat fins ara. Estam a punt de retirarnos de sa competició per falta de qualitat, si, si. I si llevam es tres primers partits estem imbatuts. Preparau-vos lidersss pq encara tenim molt a dir, no mos heu vist en serio; n´andreu braveheart, sa incorporació de darrera te sa destral preparada, i sino ja m´ho direu d´aqui un parell de partits, i n´albert uhhhh!, muhhhhh, bocato di cardinale, apunta, apunta i dispara!, ges! un altra pes sac i ja son set, o sis, o cinq. Es XI-Q tambe conegut per petxo, pepfran, pepe, pacheco, pep xisco, xispa, xispeta, pepusin, manu tenorio i finalment... jacinto quan surt en es camp se posa sa cassaca d´es laudrup de canavall i lo demes ja es un mite. Oh me n´oblidava d´en estephano torricelli, no se si vos heu fixat pero juga amb una cama ortopedica, pero alla està lluitant com un autèntic paralimpic, i jo el veig com a ferm candidat a n´es trofeu manolo rebollo.

I per acabar un recordatori a tots aquells que eren amb noltros a n´es principi i van acabar descubrint que estar davant una taula era millor... parafraseando a stephen hawking; quien se sienta nunca más se volverá a levantar. i en es dia del juicio final alguien les dirà arrepentios!, pero ya serà demasiado tarde.

Crònica de Roca 29