Volver la pagina principal de cuentos
LA
MAR
La
platja és deserta
la
mar està en calma,
els
meus peus descalços,
l’aigua
els va mullant,
trepitjant
la sorra
gaudint
del dia, mirant el paisatge em vaig passejant.
Ja
no fa calor,
ja
ningú es banya,
es
respira pau i tranquil·litat,
els
meus ulls es perden en tanta bellesa
i
en una mar tan blava,
tan
blava i immensa,
que
per molt que miri no es veu la seva fi.
I
en la sorra de la platja
una
flor he dibuixat,
i
una onada que venia
tot
jugant me l’ha esborrat.
Tal
i com el vent s’emporta
tot
el que té al seu abast,
onades
que van i venen
dins
el mar se l’enduen.
Podeu
emportar-vos la flor
i
tot el que en la sorra escric
i
guardar-ho en el record
o
deixar-ho en el oblit,
però
el que no us podeu endur,
i
que guardo amb molt d’amor
és
tot el què tinc escrit