Volver la pagina principal de cuentos
L’OCELLET I L’ARBRE
És
la tardor, les fulles cauen
un
arbre enyora el seu fullam,
el vent juganer li ha pres les fulles
ha
quedat nu i està plorant.
Un
ocellet que per allà volava
en
les seves branques s’aturà
i
veient que l’arbre plorava
tot
preocupat li preguntà:
-
Digue’m arbre, per què plores
digue’m
per què estàs tan trist
-
És que el vent m’ha pres les fulles
i
m’ha deixat sense vestit.
-
No ploris per no tenir abric
que
avui has fet un nou amic
i
quan sigui primavera i jo busqui caliu,
en
les teves branques florides
Volver la pagina principal de cuentos