Aquesta secció no s’hauria pogut fer sense l’ajuda de Ramón Puche Macià (Elx , Països Catalans) visca els seus cullons i visiteu la seva pàgina sobre la Guerra Civil a www.guerracivil1936.galeon.com

 

 


                   -     Les filigarnes de l'estatut

 

                   -     Les meravelles de la Generalitat

 

II República

 

                         La Revolució d'Astúries i els fets de 6 d'octubre

 

                        -El preludi de la Guerra

 

 


                         El Alzamiento

                         ¡¡ A las Barricadas !!

                         Les col·lectivitzacions

                         Primers passos de l'exèrcit català

                         Els miracles dels comunistes madrilenys

La Guerra Civil 

                         Campanya del Nord i fets de Maig

                         Els feixistes arriben a les portes de Catalunya

                         La Batalla de l'Ebre

                         La fi de la Guerra

                         Els Maquis

 

 

 

 

 

1. La II República

 

Als anys 30 tots els obrers d’Europa estava fortament radicalitzat l’expansió de governs totalitaris i antidemocràtics creaven una situació de por entre la societat , el crac del 29 agreujava la situació . Mentre estant la situació a Espanya era pitjor , Espanya estava sota una dictadura feixista i anticatalana de Primo de Rivera . Comunistes , Republicans i Nacionalistes d’arreu d’Espanya van fer un pacte en el qual es volia enderrocar la dictadura a canvi d’autonomia i reforma obrera , va ser el Pacte de Sant Sebastià al 1930 . Tensions entre la societat i vagues obreres van aconseguir que aquesta dictadura amb el suport del rei Alfons XIII dimitís i convoqués eleccions per al 12 d’abril del 1931 . La població farta ja del rei i d’un govern de dretes inútil va plasmar aquest odi al vot . El 14 d’abril del 1931 a les 10:30 del matí al balcó de la diputació de Barcelona (plaça Sant Jaume) Francesc Macià es va dirigir així als catalans :

 

 

Catalans !! :

Interpretant els sentiments i anhels de poble que ens acaba de donar el seu sufragi , proclamo avui 14 d’abril la República Catalana.

D’acord amb el president de la República Espanyola , em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya , esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquest moment en aquest moment de llur voluntat .

En proclamar la nostra República , fem arribar la nostra veu a tots els pobles presos d’Espanya i del món , demanant-los que estiguin al nostre costat i en front de la monarquia borbònica que hem abatut , i els oferim aportar-los el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional .

   

    FRANCESC MACIÀ, 14 d’abril de 1931

 

 

Així doncs com Macià proclamava la independència , a totes les ciutats espanyoles es celebrava el triomf d’una nova República d’esquerres disposada a trencar les diferències socials . Començava així la II República , que seria una causa per “el Alzamiento”. El president de la república espanyola Alcalá Zamora veient que Catalunya “corria massa” i que era vital per la II república espanyola va enviar 3 ministres per negociar amb Macià sobre el separatisme . Al cap de 3 dies , el dia 17 , Macià va acceptar per culpa de pressions entre Madrid i Barcelona i la República Catalana es va dissoldre . En el seu lloc va néixer la Generalitat de Catalunya . Ja des de la Guerra de Successió al 1714 es va recuperar l’autogovern català . Però feia falta un document pel qual aprovar lleis , aquest document era l’estatut .

 

1.2 . Les filigranes de l’estatut

 

Els consellers de la Generalitat es van reunir a la Vall de Núria per redactar l’estatut que el van presentar el 20 de Juny , només feia falta que el poble català l’aprovés per referèndum . En l’estatut d’autonomia deixava clar que Catalunya quan estigués llesta es podria independitzar tranquil·lament , agregar tots els Països Catalans a la República Catalana i donava carta blanca a la Generalitat , era quasi una declaració d’independència . El 89% dels electors van votar a favor de l’estatut el 2 d’agost .

 

 

Un cop aprovat ja l’estatut a Catalunya , Macià el va presentar a les Corts al 6 d’agost , la presentació de l’estatut va provocar molts recels a Madrid i les corts debatien interminablement la situació el general monàrquic San Jurgo va dónar un bon ensurt . El 10 d’agost va fer un cop d’estat sense èxit , però va deixar clar que la República Espanyola necessitava Catalunya o acabaria com la I República . L’Estatut de Núria va ser retallat i deixava a Catalunya com una comunitat (no un país) i donava uns poders molt limitats de la Generalitat . El 9 de Setembre del 1932 es va aprovar l’Estatut i Francesc Macià va començar a ser president amb majoria absoluta el 14 de desembre del 1932 .

 

1.3. Les meravelles de la Generalitat Republicana

 

Tal i com havia promès al 1931 , ERC va voler igualar les classes socials i millorar la situació obrera . I ERC va fer això :

1-     Des de tota la història la església tenia control en la societat i la política del país , la mesura de la Generalitat va ser : separar església i estat , expulsar jesuïtes , doblar els impostos a la església i treure’ls els béns i els diners per repartir-los al poble humil .

2-     El Pla Macià , la Generalitat va organitzar el creixement de les ciutats de manera ordenada i la creació de multitud de infraestructures (línies fèrries , noves carreteres ... )  

3-     Legislació de vagues , reducció jornada laboral i augment de , com a mínim , un 20% del salari

4-     Reforma de l’ensenyament , creant escoles laiques , els capellans no podien ser professors , creació de la UAB , ensenyament en català , creació de biblioteques ambulants i noves escoles .

5-     Divisió comarcal de Catalunya que permetia una millor organització del territori , les comarques de l’actualitat son quasi iguals que les republicanes tret del Pla de l’Estany i el Pla d’Urgell .

6-     Reducció del nombre d’oficials de l’exèrcit i expulsió de militars monàrquics (Franco es va declarar republicà)

7-     La igualtat laboral i en general , de drets entre home i dona : la dona pot votar , igualació de salaris ...

8-     Majoria d’edat als 18 anys .

9-     La reforma agrària : Als anys 30 hi havia pagesos que no tenien terres per treballar i els pocs que la podien treballar pagaven un quota altíssima al burgès , la Generalitat volia treure les terres al burgès per donar-li al camperol , però va fallar . Això va fallar perquè el procés era massa lent i burocràtic . Això va provocar aixecaments anarquistes a Casas Viejas (Andalusia) , l’exercit va reprimir durament l’aixecament i amb les pressions a les Corts , el president Azaña va dimitir .

Es van presentar novament eleccions i va guanyar Alejandro Lerroux del partit radical de dretes , que va aturar totes les reformes de la II República . A Catalunya van guanyar la esquerra per ben poc però estava de mans lligades . En el període de dretes la tensió entre la societat creixia i creixia provocant tiroteixos entre gent d’esquerra i burgesos .

 

1.4. La revolució d’Astúries i els fets del 6 d’octubre

 

El dia de nadal de 1933 va morir Francesc Macià i el va succeir Lluís Companys , la Generalitat estava a mans lligades i mentrestant a Madrid Lerroux incorporava 3 ministres feixistes al govern , la UGT amb por de que Espanya es convertís en una Itàlia feixista va convocar vaga general . Aquesta vaga sols va triomfar a Catalunya , Euskadi i a Astúries .

 

1-L’efecte de la vaga a Euskadi .

 

Revoltes a les principals ciutats basques i disturbis a les fàbriques siderúrgiques .

 

2-Asturies , el sagnant 6 d’octubre

 

 

El poder obrer enfurismat ataca als burgesos i col·lectivitza mines de carbó i altres indústries asturianes . Cremen mansions , casernes , edificis de l’estat a Oviedo , la Revolució . Lerroux envia cossos de la Guardia Civil als miners armats asturians , els asturians repel·len l’atac sense problemes , Lerroux te por que aquesta revolució s’escampi per tot el país i declaren l’estat de guerra a Astúries . El general “Francisco Franco” (Republicà segons ell durant tota la vida) va atacar Astúries i va sufocar la revolta en menys d’un mes . Naturalment això va ser provocar una critica internacional i l’augment del malestar entre la societat d’esquerres , amb l’augment dels tiroteigs .

 

3- Independència !!!!

 

El 6 d’octubre a la Plaça Sant Jaume , Lluís Companys va proclamar l’Estat Català amb aquest impactant   discurs :

 

 

Catalans !!! :

 

Les forces monarquitzants i feixistes han assaltat el poder .

Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra , els nuclis polítics que prediquen constantment l’odi i la guerra a Catalunya , constitueixen , avui , el suport de les actuals institucions .

En aquesta hora solemne , en nom del poble i del Parlament , el govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya i proclamo l’Estat Català .

Catalans ! L’hora es greu i gloriosa . L’esperit del president Macià , restaurador de la Generalitat , ens acompanya . Cadascú en el seu lloc i Catalunya i la República en el cor de tots .

Visca la República i visca la Llibertat !!!

 

LLUÍS COMPANYS, 6 d’octubre de 1934

 

El discurs es va escoltar per la ràdio i tots els pobles i ciutats van fer cas a Companys , però va fallar una cosa , el poder militar , el sindicat més nombrós era llavors la CNT i la UGT que es van negar a armar els seus afiliats i a fer-los lluitar per la independència . L’exèrcit espanyol que ja estava alerta per Astúries i Euskadi va ocupar Barcelona amb relativa facilitat . El segon intent de independència va fracassar i a conseqüència d’això l’estatut va quedar suspès indefinidament , 30 anys de presó per els autors de la possible independència i destitucions de ajuntaments d’ ERC .

 

1.5. El preludi de la Guerra Civil

 

Al febrer del 1936 es van convocar de nou eleccions , totes les forces d’esquerra es va aplegar en una coalició anomenada Front Popular  , i les dretes a una coalició anomenada Front Català de l’Ordre o Frente Español del Orden . La esquerra va guanyar cosa que va provocar malestar a l’exèrcit que tenia por de que les esquerres els aixafessin , l’estatut es va posar de nou en marxa , es va crear l’estatut de Gernika (l’estatut basc) . La dreta s’anava ficant al cap d’imposar una dictadura que acabés amb l’esquerra , els tiroteigs es multiplicaven . El dia 16 en venjança un grup de comunistes van matar a un dirigent de la falange anomenat Leopoldo Calvo Sotelo . Aquest fet va fer que Franco es decidís per fer el cop d’estat que acabés amb les reformes del Front Popular (no es va decidir a fer el cop d’estat fins l’últim dia) . El 17 el va fer al Marroc espanyol i al cap de poques hores a la Península on , en peu el poble obrer li va donar una bona sorpresa . 

 

 

 

2.La Guerra Civil

 

 

2.1. El Alzaminento

 

Amb el triomf del Front Popular , corrien molts rumors sobre la possibilitat que l’exèrcit es sublevés contra el govern i així que Franco va ser enviat aïllat a les illes canàries , Goded a les Balears i Mola a Navarra (que va ser un error perquè va poder contactar amb els carlins) . El dia 16 de Juliol , Franco amb un avió pagat per un banquer català va passar al Marroc per dirigir l’alçament . El dia 17 a la tarda , les guarnicions del Marroc es van revoltar , i es va engegar tot el pla de Franco . El dia 18 el general Mola va aconseguir sublevar tot el centre de la Península i part del sud . El general Goded va planejar envair Madrid i Barcelona per aconseguir la victòria . Mentrestant a les corts de Madrid els ministres discutien que alguna cosa no rutlla gaire be i va alarmar a tot al país mitjançant diaris i ràdio .

Tal i com tenia planejat Goded va segrestar el general republicà de Barcelona Llano de la Encomienda i va iniciar la conquesta de Barcelona , les guarnicions a les afores de la ciutat tenien 2 objectius : controlar la plaça Catalunya (el centre de la ciutat) i  capturar Lluís Companys a la Generalitat , però els va fallar una cosa . La plaça Catalunya estava plena de barricades amb mils d’obrers armats des del dia d’abans . Hi va haver uns combats sagnants entre ambdós bàndols , la guàrdia d’assalt i la policia tenia ordres de capturar el govern català i amb ell Companys , però s’hi van negar i van dir que només farien cas a la Generalitat a poques hores Llano va ser alliberat i els milicians anaven avançant territori , a mitja tarda els milicians van arribar a totes les guarnicions , els hi van robar els fusells i els van repartir entre la població . El cop d’estat va fracassar a Catalunya i al País Valencià . A Vitoria però els nacionals va arribar als sindicats abans que s’armessin els afiliats , a Donostia i a Bilbo va passar una cosa semblant que a Barcelona i tampoc no van ser conquerides . El general Mola va subestimar el poder dels asturians i va ser un gran error , els miners asturians amb experiència militar del 1934 va sufocar la revolta . A Madrid les nacionals van poder avançar uns metres i després van tenir que recular quilometres degut a la intervenció dels milicians . Ja preparada la seva defensa Madrid celebrava que les nacionals no haguessin trepitjat Madrid . Espanya dividida en 2 es preparava per batalles al front , acabaven d’ entrar en guerra .

 

 

 

 2.2. ¡¡ A las Barricadas , a las Barricadas !!

 

Ja alliberada Barcelona i els Països Catalans , tret de Roselló , tots respiraven tranquils , els obrers veien que les injustícies capitalistes tenien els dies comptats i els polítics agraïen a la força obrera d’haver-los salvat del desastre , però quedaven  poc més de 1000 membres de la falange espantats i amagats i infinitat de burgesos de dreta en una situació per l’estil . Gràcies als anarquistes de la CNT-FAI que van reconquerir un 75 % de la ciutat , Companys veia que la situació se li escapava de les mans i va decidir convocar a tots als partits polítics d’esquerra en el Comitè de Milícies Antifeixistes per tal d’organitzar la defensa de la ciutat , enviar gent al front i organitzar la economia , i de passada treure el poder anarquista de Barcelona i enviar-lo al front . A les llistes de reclutament (a la plaça de Catalunya) el nombre de milicians per mobilitzar pujava com l’escuma , a totes les casernes es repartien fusells indiscriminadament entre la població . Els milicians encara no mobilitzats volien venjar-se dels capellans , burgesos i falangistes abans de anar a lluitar al front . Tota Barcelona cremava i s’afusellaven rics i capellans , als falangistes abans d’afusellar-los els feien patir i se’n reien . (A Múrcia maten a José Antonio Primo de Rivera) . A tota Catalunya es produïa una situació molt similar , era una autèntica revolució , Barcelona no havia viscut res semblant des de 1640 a la revolta dels segadors , però aquest segadors ja no anaven de Corpus de Sang sinó vessaven sang de religiosos i no duien falç sinó que fusells . La Generalitat adaptava les fàbriques catalanes per fabricar uniformes o maletes , i també material bèl·lic . Els objectius de la Generalitat , militarment eren 3 : Reconquerir les Balears , Recuperar les capitals Aragoneses i fortificar la costa per por d’un possible desembarcament franquista . Un cop cremades les esglésies els obrers tornen al treball al dia 21-22 de Juliol on es trobarien una sorpresa .

 

 

 

2.3. Les col·lectivitzacions , obrers al poder

  

El dies 21-22 de Juliol un cop cremades les església i afusellats molts falangistes , capellans i gent rica de dreta . Els obrers que no havien estat encara desplaçats al front varen tornar a les fàbriques on van veure que el burgès havia fugit , en les fàbriques que encara hi havia burgesos els mataven en venjança de la dura situació laboral . Les fàbriques sense ningú que les manés , els obrers van pendre una decisió única en la historia , els obrers amb igualtat de salaris i sense discriminació van començar a autogestionar les empreses . El creixement de la economia en el període 1936-1938 va ser d’un 12 % (13% del 1936-37 i 11% del 1937-38) avui en dia ronda al 3,4 % , aquest creixement espectacular va ser gràcies a les col·lectivitzacions . Amb l’arribada del feixisme a Catalunya el creixement anual mitjà del període 1939-1959 va ser del 2% , i del 1959-75 del 9% . . En el camp català es va produir la mateixa situació , la terra treballada per pagesos va ser expropiada i repartida a parts iguals .

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     

2.4. Els primers grans passos de l’exèrcit popular català

 

Durant els 5 dies després de la insurrecció es van allistar quasi 15,000 catalans la major part dels partits comunistes PSUC i POUM i l’altre part amb la CNT-FAI i uns 2,000 amb l’ERC i altres partits i sindicats de menor importància . Els nacionals avançaven per Aragó en direcció a Catalunya , territori català , la franja de ponent  , corria perill d’acabar en mans feixistes . Aquests allistats amb una certa facilitat va evitar que els nacionals continuessin avançant i els van fer retrocedir fins a mig Aragó . Mig Aragó va ser alliberat per republicans catalans que van poder posar en pràctica les col·lectivitzacions , vitals i molt importants per els camperols aragonesos . Els front va quedar establert a les portes de Terol , Saragossa i Osca , el primer objectiu militar català va quedar quasi enllestit . Mentrestant dins a Catalunya creixien anti-aeris , refugis , bases aèries i barracons com a bolets . A la costa Brava i Daurada va ser fortificada i la guàrdia d’assalt patrullava per als principals pobles i ciutats . Els reclutats que no van anar a Aragó estaven embarcant a Tarragona i Vinarós , el seu objectiu era conquerir les Balears , els valencians van ser de clar suport en l’operació , Eivissa i Formentera va ser conquerida amb facilitat , a Menorca els catalans van desembarcar a Ciutadella i avançaven cap a Maó . A Es Migjorn , just al mig de la illa hi havia trinxeres nacionals cosa que va impedir que avancessin els republicans , amb l’ ajut de bombarders , la trinxera va ser polvoritzada i els catalans van arribar a Maó . Només quedava Mallorca , l’exercit català homenatjant la fita de Jaume I volien encerclar l’illa , desembarcar , i assetjar la ciutat de Palma . Els valencians van voler desembarcar  a l’oest de l’illa  i els catalans a Manacor . Amb un suport aeri quasi nul , les tropes catalanes van desembarcar , però els nacionals no estaven afeblits per l’atac aeri . El desembarcament valencià va ser un fracàs , totes les tropes valencianes van morir a l’intent o van ser fetes presoneres , mentre que els catalans van aconseguir alliberar Manacor i d’allà ja no van poder avançar més , resistirien fins al 1939 .

 

2.5. La reconquesta de l’exèrcit espanyol

 

Les tropes nacionals avançaven per Extremadura i Andalusia amb una pobre resistència republicana , molts d’ells camperols ja que la industrialització encara no havia arribat al sud . Fins que es van parar a Toledo i Madrid on hi havia la defensa mes ben organitzada de tota la república . Els milicians a el Alcázar va resistir l’atac massiu franquista , Toledo era un obstacle en el camí cap a Madrid . Franco va dividir les tropes en 2 per atacar per l’est i l’oest de Madrid simultàniament . A Madrid , ja muntats els Airspeed AR6 i les Polikarpov (els avions republicans) i preparades trinxeres , els nacionals es van veure obligats a retirar-se . Quan es retiraven els milicians del Alcazar van sortir del fort , van atacar als nacionals que es retiraven . Amb aquesta gran victòria els milicians van avançar espectacularment reconquerint el territori perdut fins a les portes de Andalusia . Allí es van establir en un fort anomenat Nuestra Señora de la Cabeza . Franco tenia llavors els cullons per corbata , així que hi va haver la reunió dels tres porquets (Franco , Hitler i Mussolini) . Mussolini i Hitler van donar moltíssima ajuda militar a Franco . Veient aquesta situació , el president de la República , va convocar ajuda internacional . França , Anglaterra , Grècia i EEUU , van fer un pacte de no intervenció per no fer enfadar a Hitler , deixant a la República a mercè de les mans feixistes molt superiors a elles . Enfadada la URSS , veient que els comunistes morien a Espanya , va vendre material bèl·lic . Els comunistes d’arreu d’Europa van venir voluntàriament a sumar-se a una causa justa , eren les brigades internacionals . La guerra que semblava que ja estava quasi guanyada per la República , va canviar radicalment de posició .

 

2.6. La caiguda del nord i els fets de maig del 1937  

 

Amb 6 divisions del Duce , Franco va avançar per Castella-la-Manxa , destrossant el Alcazar . La defensa Madrilenya encara es lluïa i va aconseguir frenar els nacionals a escassos quilometres de Madrid . Al no poder avançar per Madrid , va aconseguir avançar per Extremadura fins a connectar-se amb la zona nacional de Castella-i-Lleó . Des de Burgos , la legió Cóndor nazi va massacrar Guernika i principals ciutats basques . Asturians i Bascos , aïllats de territori roig , van ser envaïts per els feixistes . El govern basc es va traslladar a Barcelona on s’estava covant una forta tensió .

 

 

El govern de la Generalitat , amb una totalitat d’esquerres , es debatia un projecte revolucionari i decisiu per la guerra . Es debatia el següent : Que es tenia que fer primer guanyar la guerra i després fer la revolució ? o calia fer la revolució per guanyar la guerra ? . Això va produir un fort clima de tensió a Barcelona . Els grups eren aquests : ERC i PSUC volien guanyar la guerra i després fer la revolució i la CNT-FAI i el POUM eren partidaris de fer la revolució per guanyar la guerra . El dia 3 de maig de 1937 l’ ERC i el PSUC van atacar l’edifici de Telefónica controlat per la CNT . Yuuuhuu !!! . Les conseqüències van ser un seguit de atacs entre els membres dels 2 partits , la República va acabar amb la revolta enviant 5000 policies extres a Barcelona .

 

 

 

El POUM , va ser acusat falsament de col·laborar amb Franco , va ser declarat d’il·legal i els seus membres van ser perseguits . El secretari general del Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM) , de ideologia troskista , Andreu Nin va ser assassinat per agents secrets d’ Stalin  . Anys més tard aquest també mataria al seu rival Trosky

 

 

 

2.7. El segon intent de capturar les capitals aragoneses

 

Un cop deixats enrere els fets de maig calia alguna victòria per calmar la societat , l’objectiu militar català era capturar les capitals aragoneses i fer-les servir per frenar l’avanç nacional . Els catalans van aconseguir capturar Terol , en l’intent de Saragossa , es van quedar a poc de 300 m de la capital aragonesa i a Osca es front es va quedar igual . Aquesta operació militar es va anomenar la batalla de Belchite. A finals del 1937 , els feixistes van anar avançant cap a l’oest , la seva pròxima parada Catalunya .

 

 

Ja perdut el nord i l’oest del país l’objectiu franquista era arribar al Mediterrani a través de Catalunya , és a dir , envair Catalunya . Amb el clar ajut de l’eix , Franco va avançar per tot Aragó , va conquerir Lleida i va arribar al Mediterrani per Vinaròs (el Baix Maestrat) al juliol del 1938 , estava a punt de començar la batalla de l’Ebre la més sagnant de la història de Catalunya .

 

 

 

2.8. La Batalla de l’Ebre

 

 

Aïllada del territori republicà , Catalunya va tenir que jugar-s’ho tot a una carta , nois de 18 anys , policies  van anar al front a defensar Catalunya i el català . L’Ebre i la Noguera Pallaresa van ser fortificades . En un primer moment els catalans van poder creuar l’Ebre però van ser morts al avançar un parell de Km . Després d’una sagnant batalla de mig any en que el riu Ebre baixava roig de sang comunista . Els nacionals van ocupar Catalunya sense defensa (tota estava a l’Ebre) , l’estatut va ser prohibit al igual com el català , les empreses van tornar als burgesos i totes les meravelles de la Generalitat republicana van ser abolides . Catalunya va caure en 37 anys d’una dictadura que la reprimiria i mataria als seus dirigents i simpatitzants .

 

 

 

 

2.9. La fi de la Guerra

 

Catalunya va ser totalment ocupada el gener de 1939 . Madrid sense Barcelona es va rendir i començaven a caure en poder nacional Castella-la-Manxa , però els republicans van córrer cap a França a amagar-se . La última ofensiva franquista va ser quasi com una desfilada militar . I l’ 1 d’abril del 1939 en un patètic discurs a la ràdio Franco va anunciar que la guerra ja s’havia acabat .

 

 

Els tres porquets , ja contents , es preparaven per una nova guerra , la II Guerra Mundial .

 

2.10. Els Maquis

 

Nombrosos catalans i republicans espanyols i bascos es van veure obligats a creuar la frontera cap a França , els que no van poder van ser afusellats . L’1 de setembre de 1939 , el III Reich envaeix Varsòvia començant així la II Guerra Mundial , en una campanya ràpida de 4 setmanes França , Holanda i Bèlgica van ser sotmeses a Alemanya , així que els republicans exiliats estaven en territori feixista . La Gestapo alemanya va capturar a Companys i el va entregar a Franco i el van afusellar . Amb la derrota de Pearl Harbour EEUU va intervenir a la Guerra Mundial , el 6-6-1943 van desembarcar a Normandia i anaven reconquerint territori francès , llavors a la Vall d’Aran comunistes van intentar un miracle . El seu objectiu era reconquerir Vielha i fundar un govern provisional republicà , així els aliats atacarien a la Espanya feixista . La policia nacional va reprimir als maquis i aquest intent va ser fallit . En acabar la guerra mundial la ONU l’única mesura que li va imposar a espanya va ser la marginació . A Catalunya li quedaven encara casi 30 anys de matances i repressió .

 

Vull tornar al principi

 

Hosted by www.Geocities.ws

1