Comencem, doncs per un camí d'alliberació que filosòficament ens porta a una separació insalvable entre dos pols l'esperit pur (purusha ) i tot el demés (naturalesa..prakritti ):La samkya-ioga

En La filosofia del Samkhya-Ioga (dues de les 6 escoles filosòfiques tradicionals de l'índia) el veritable jo és etern i inmòbil, és el Purusha que es diferencia de La Prakriti, principi de La matèria i de La naturalesa psico-mental. El Purusha no pot néixer ni ser destruït,és pur, etern i lliure. El veritable jo és el Purusha. L'alliberació no és altra cosa que La presa de consciència de La seva eterna llibertat, les conseqüències d'aquest fet són: que cada Purusha està completament aïllat, ja que no pot tenir contacte amb el món ni els restants esperits. El cosmos està poblat per Purushas eterns,lliures i inmòbils, Mònades entre les que no és possible cap comunicació.Es tracta, en resum, d'una concepció tràgica i paradoxal de l'esperit que va ser objecte d'atacs enèrgics per part dels doctors budistes i mestres del vedanta. El pensament indi però no es va quedar aquí en les temptatives per lograr que L'alliberació en La que La llibertat absoluta pogués ser conquistada a un tan alt preu com és La negació total de La vida i La personalitat humana . (L'espiral, evoluciona) El Buda també era radical amb això, aquesta negació era exigida per arribar al Nirvana. Encara que ell, però, va ser un revolucionari, que paradoxalment mai va pretendre ser. Com deia, el geni indi no va esgotar els seus recursos amb solucions tant extremes i exclusives i el Bhagavadgità presenta altre mètode per a obtenir L'alliberació, sens necessitat de renunciar al món(1) Les primeres filosofies i tècniques d'alliberació de Mircea Elíade Tomo II.

Seguim però el nostre recorregut, l'espiral evoluciona: .

El missatge del budisme respecta al jo es resumeix amb aquestes frases:

"Creure en l'existència d'un" jo "és caure en l'heretgia de La permanència; negar el jo és caure en l'heretgia de l'aniquilació amb La mort"(2) nirvana de L.de La Vallée-Poussin pag 108) o sigui que negant La realitat del jo s'arriba a una paradoxa : una doctrina que dóna màxima importància a l'acte, també La retribució de l'acte, però nega l'agent d'aquest acte o com diria un doctor budista més tard "solament existeix el dolor, però no hi ha manera de trobar al qui pateix. Buda mai va volgué ser explícit amb això doncs sabia que La creença amb un Atman portava moltes disquisicions metafísiques i fomentaven l'orgull intel.lectual, no a L'alliberació. Les innumerables controvèrsies voltant al jo o La naturalesa del nirvana teníen (com a contesta de Buda) La solució en l'experiència del despertar (són problemes insolubles pel pensament ).

Però tot i així Buda acceptava una certa unitat i continuïtat a La "persona" tot i que no va volgué prendre partit en les controvèrsies entre els partidaris de La Persona(pudgalavadin) i els partidaris dels "agregats" (skandhavadin), posant-se en una posició intermitja.De fet ell mateix afirma "aquesta és La meva última reencarnació; admeten així

(Implícitament) La continuïtat de La persona d'encarnació en encarnació.

Avui dia encara es dubte en dir " jo " a La veritable persona que passa d'una existència a l'altre, però paradoxalment es busca La reencarnació de tal Lama...en el budisme tibetà. Buda defenia que l'única manera d'arribar al nirvana era seguint el seu mètode. En això era radical.

Dins el budisme trobem diferents actituds o postures respecta La pèrdua o no de La individualitat voldria reflexar-ho en La transcripció d'aquest escrit del LAMA ANAGARIKA GOVINDA(8) extret del llibre " el acto de voluntat" de Roberto Assagiloli :

"La individualitat no és solament l'oposat necessari i complementari de La universalitat, sinó a més l'únic punt d'enfoc on es pot tenir l'experiència de La Universalitat. Suprimir La individualitat, és negar La seva base filosòfica o religiosa, el seu valor i importància, pot portar solament a un estat de complerta indiferència i dissolució, que si bé pot representar una alliberació del sofriment és una alliberació negativa, ja que ens nega d'arribar a La més alta experiència del procés d'individuació: L'experiència de La perfecta il.luminació, l'experiència budista, en La qual el nostre ésser es realitza veritablement. Aquest senzill fondre's en el tot com una "gota d'aigua en el mar " sense haver realitzat aquest tot és una manera poètica d'acceptar l'anihilament i eludir el problema en què ens posa La nostra individualitat. ¿per què hauria,l'univers d' evolucionar des de formes individualitzades de vida i de consciència si això no fos coherent amb l'esperit o naturalesa de l'univers, o intrínsec en Ell ?. "

Fem ara un salt quàntic en el temps:

Avui dia tenim expressions artístiques del "xoc" que provoca en les nostres ments occidentals aquests radicalismes per ex. estic pensant amb Hermann Hesse amb el seu llibre Shidartha o La seva novel.La "Narciso y Golmundo" on els dobles personatges reflexen l'un La postura ortodoxa de seguir La Llei (ensenyances búdiques) i l'altre el que segueix un procés heterodox i troba igual sinó abans L'alliberació, una possibilitat de" L'altre via"(no La 4ª via o eneagrama) sinó La que és el "may Way" a La "meva manera" hi ha una frase atribuïda a Claudio Naranjo que reflexaria aquesta última actitud, diu així:

Alguns posen en dubte que aquesta frase sigui d'ell; aquesta frase però La trobo senzillament preciosa i autèntica, una joia que em recorda a La joia de La literatura d'Antoni Machado."caminante no hay camino, se hace camino al andar, caminante no hay camino sólo estelas en La mar"....

Anem-se'n ara al occident contemporani .La definició que dóna "La gran enciclopèdia catalana del vocable jo és:

.2.1 psicol.: Unitat dinàmica que constituiex l'individu conscient de La seva pròpia identitat i de La seva relació amb el medi; és doncs, el punt de referència de tots els fets psíquics.

2.2 psic/psiq. Segons La psicoanàlisi, instància psiquica que uneix l'allò amb el món exterior i fa de pont entre l'allò i el super-jo. Resulta de La diferenciació que el contacte amb La realitat exterior imposa al allò (estructura psíquica primitiva). Fet i fet, és doncs, un sistema d'adaptació a La realitat

3. filos. Per a Kant, el " jo "és La unitat que acompanya tota representació...

Vegem ,doncs el " jo " com a punt de referència, com a controlador, com a centre dels fets psíquics.....aquest centre del psiquisme és posat en dubte pels que defenent sistemes budistes ex. Laura Martinez (psicòlog) en el seu article"en torno a La imagen" en La revista "consciència sense fronteres" diu textualment:..."el de siempre es sólo un suplantador. Ese suplantador funciona construyéndose a sí mismo. Novelando experiencias o relacionando formas, creando estructuras que uno podría ver semejantes a las de los átomos. Elementos girando girando en torno a un núcleo que no es más que La idea de "yo". La actividad, las ideas, los logros y los fracasos son atrapados por La fuerza de gravedad de éste núcleo"....mes endavant califica al " jo " o La idea del jo (doncs no existeix) de psicósi col.lectiva.....i segueix...."Ser tal cual somos se nos antoja un riesgo por La sencilla razón de que no confiamos. Y no confiamos porque no nos hemos reconocido como nosotros mismos, porque tememos renunciar a La identidad fictícia que creíamos ser....." qui som ,doncs?...(aquest núclis " joS" són en realitat els sub-egos d'assagilolli?, (que després veurem)

Ens cal ser tan radicals amb el " jo " ? potser només és qüestió de paraules, un" jo "c d'idees i una pugna de punts de visió? però és una postura que no solament es defesada per els budistes tradicionals , heterodoxes com Alan Watts també plantajaran aquesta qüestió d'una manera semblant (3)veure 9 meditaciones d'Alan Watts. Encara que Allan te una frase que trenca La paradoxa "El universo yoa"(8) ( es a dir La nturaleça crea els jos ) fem La prova doncs,....(meditació) i veiem que el " jo " desepareix de La consciència com a nom, hi ha centre en aquesta consciència?....hi ha punt de referència?. POTSER LA CONSCIÈNCIA QUE OBSERVA sens judicis és el que anomenen jo en psicosíntesi ? però no avencem idees. (Els sub-jos o sub-egos , en psicosíntesi s'aniràn ampliant coneixent, relativitzant, integrant...en un contexta més grand, el veritable jo que és testimoni inmòbil....es el Purusha que s'ensenya en les escoles de ioga actuals, que no es el purusha original de La filosofia shamkia-ioga, ja que aquell purusha és incontaminat, aquest testimoni inmòbil només seria un reflexa del real)

Podem tocar La qüestió des de un altre punt de vista ;anem a veure que diu en C.G.JUNG:

"El yo es el punto focal de La conciencia. El yo es el portador de nuestra conciencia consciente de existir,así como el sentimiento permanente de identidad personal. Es el organizador consciente de nuestros pensamientos e intuiciones, de nuestros sentimientos y sensaciones . Es el portador de La personalidad. El yo surge del SI-MISMO....desempeña papeles de crucial importancia. Percibe significados y evalúa valores, actividades que favorecen La supervivencia y hacen què La vida valga La pena vivirse(4) Anthoni stevens JUNG.

L'eix EGO--SI MISMO és crucial en aquesta qüestió que estem debatin doncs afirma La funcionalitat important del jo a La vegada que el RELATIVITZA ja que el seu origen és l'arqutip SI-MISMO com centre veritable del "individu" part personal, part transpersonal (inconcient individual i col.lectiu). Punt de vista semblant trobem amb R.Assagioli "psicosíntesi"

"El yo personal y el Transpersonal son, de hecho, La misma realidad experimentada en niveles diferentes: Nuestra veritable esencia tras cualquier tipo de máscara y condicionamiento"(5) Piero Ferucci, psicosintesis

Aclarint aquestes idees. El jo personal en psicosíntesi és La consciència pura que una vegade s'ha després dels elements psicològics que La estructuren i reforçen, té La tendència de tornar al seu origen ,El Yo Transpersonal A partir del moment en què es descobreix La confiança en sí mateix i La individualitat, pot començar una transició progresiva vers una comprensió global de La universalitat. Vull afegir perquè no hi hagi errors d'interpretació les afirmacion següents:

"el yo es L'experiència psicológica más fundamental que tenemos: La consciencia cristalina, clara y limpia". " el yo no es una realidad que haya que admitirse a ciegas. Es algo que se puede comprobar continuamente en nuestra vida diaria, PUES ES PURO SILENCIO INTERIOR" "...si nos observamos con atención, nos damos cuenta de que hay un elemento permanente, las sensaciones corporales cambian, los sentimientos se desvanecen, los pensamientos fluyen pero algo permanece para darse cuenta de este flujo.este algo es el yo y podria definirse que el yo es La conciencia en su estado esencial, no diluido, químicamente puro". Aquest jo personal és el que pot reconèixer les diferents subpersonalitats presents en l'individu , doncs com a consciència testimoni, veu les diferents subpersonalitats que són com satèlits psicològics que coexisteixen amb una multitud de vides dins del conjunt global de La nostra personalitat. Treballar les nostres sub-personalitats (sub-egos) és augmentar La nostra unitat, aumentar el sentit del Jo tal com és entés en psicosíntesi.

Aquesta qüestió és traballada també per Virginia Satir veure(6) "tus distintos rostros"en el que compara La personalitat amb un teatre en el que actúen diferents personatges "amor" "estupidez" "desamparo"....i estàn a "matar" entre ells, fins que un pregunta Qui és l'encarregat ? aquesta seria La funció del JO amb Virginia Satir....Recordem aquí a Karen Horney amb el seu Yo débil (yo neuròtic) i el yo fort (menys neuròtic).

Voldria recalcar també La visió de Ken Wilber (psicòleg tranpersonal) en La que coincideix amb Piero Ferrucci en quan a La consciència testimoni com a trampolin a La consciència d'unitat. Sent aquesta consciència testimoni una realitat vivent i no una abtracció o ficció o il.lusió(7) conciencia sin fronteras.

Per acabar La volta per l'occident contemporani voldria citar Jim Leonard creador del vivation i com defineix al jo:

Yo (self): "parte de un individuo que percibe y contempla realidades, clasifica realidades en contextos, crea y refina modelos de realidad, crea y adopta o rechaza contextos nuevos, descubre contextos existentes y/o bien continúa usándolos o rechazándolos o restructurándolos, y/o bien mantiene el contenido en un cierto contexto o reclasifica el contenido de un contexto a otro."

M'agradaria poguer donar parer a Alexander Lowen amb el Ego-Self(perifèria -centre). També a Berne amb el concepta d'adult front el "Padre" i el "niño" amb el A.T. (anàlisi transaccional) és dir estado adulto del yo , estado padre del yo y estado niño del yo....per ampliar el concepte del Jo en l'anàlisi transaccional recomanaria La lectura del llibre "vivir es autorealizarse" (9)...i no faig menció als reduccionistes, científics contemporanis, doncs ens perdariem en el nivell cerebral, en La que el lòbul frontal te una funció, el occipital tal altre i ....mantenint un equilibri entre les diferents zones cerebrals i del sistema segons l'nformació que arriba de totes les parts del cos exteriors o internes, via nerviosa o hormonal...només per reflexionar diríem que si un es posa front un mirall "com si" estigués content el suficient temps el cervell acabaria el.laboran les subtàncies de "content" i realment acabaries sentin-te content de veritat (internament) això ens donaria idea del estat dinàmic del centre cerebral.

CONCLUSIÓ:

L'home te una necessitat bàsique de trobar sentit a les coses, és un creador de sentits i com diria Victor Frnkl sense sentit l'home cau en un vuit existencial. Aquesta necessitat de sentit ho demostra l'estudi de l'antropologia cultural...no trobarem cap cultura o poble al llarg i ample del planeta que no hagi contruït un mite d'origen de les coses i un sentit de l'existència senzill o el.laborat

Veiem que La filosofia ,per llegítima que sigui , ens porta a carrerons sense sortida (recordem les mònedes del Purusha) però també ens pot ajudar a relativitzar, recontextualitzar...obrir-nos de fet a La vida plena trencant motllos pre-concebuts, ajudant a comprendre filosofies i creençes forànees a La cultura d'origen...

Lógicament no hi pot haver conclusions taxatives sinó més aviat preguntes que cal contestar-nos o senzillament que ens ajudin a reflexionar i obrir-nos:

Preguntes com : què som amb La GRAN SINFONIA de l'univers? La nota que conserva La seva indentitad o bé concebim l'univers com un gran oceà i nosaltres seríem La gota d'aigua que el forme? Som La gota o La nota?. Som La nina de sal que es diluiex al Mar?.preguntes ja tractades a l llarg de l'escrit.

Jo sóc format a occident , La síntesi orient -occident està molt lluny de produir-se però els esforços i pasos que s'estan i s'han fet no són fútils sinó molt útils per molta gent. Els puristes ,els ortodoxes dels sistemes no veuràn amb bons ulls una síntesi peró jo sóc un heterodoxa, aquesta vegada i m'inclino a pensar que visions com La psicosíntesi, jung ...que estàn a cavall de les dues cultures és un pas a considerar com a soport , com a estels a La mar en aquest viatge que és La nostra vida.

Rebem amb alegria tota ajuda que ens pot arribar de sistemes com el Zen,el ioga...però no descuidem les ments occidentals que ens avisen del perill per un occidental de seguir estrictament un mètode oriental. Només és un està alerta. De fet però tots estem amb el que Claudio Naranjo anomena "La única búsqueda" i això ens agermana.Una germanor que ens uneix en una experiència comuna

Fem una prova: si treiem el vocable jo, de La nostra ment... potser tot es fa més semblant, unes postures i altres,i a les hores, no estarem dient el mateix amb paraules diferents?ºº.... Jo crec que és així, el camí és únic per cada un doncs cada un té una casa (pautes fixes de pensament) que ha de derrivar i trobar el tresor que amaga...tot aquest viatge serveix només per relativitzar i ajudar a destruir les pautes mentals fixes i parcials que ens empresonen, si aquest article ha servit per provocar-ho haurà servit de molt

Acabaré amb unes paraules de RUMI (mestre sufí) i diu així:

"Destruye tu casa, y con el tesoro oculto en ella podrás construir miles de casas.

El tesoro está debajo de ella;no hay mas remedio; no dudes en derribarla; ¡no lo demores!"

Quedem-se doncs amb aquesta essencia interna capaç de crear i destruir les creacions mentals sense oblidar les paraules de Krishnamurti "NO adoris una creació mental "

JORDI BOLET QUER

Estudiant d'antropologia cultural

Mestre de REIKI , fisioterapeuta i diplomat amb naturopatia.

22/1/00