CONFERÈNCIA DE "LA LITERATURA I EL MEDI AMBIENT"

PER MIQUEL LÒPEZ (PERE CORATXAN A MALALTS DE TELE)

            Bona tarda,

        Hi ha dues classes de persones, les que estimen les lletres i les que no les estimen.

        No hi ha res de dolent en no estimar les lletres, la llengua, la paraula escrita i oral. De fet, hi ha molta gent, cada vegada més, per cert, que viu tota la seva vida, potser més de cent anys, utilitzant les lletres, el llenguatge, només com el que originalment són, un mitjà de comunicació, una manera d'expressar-se, un codi en definitiva. Però no dubteu ni un segon que qui estima les lletres, qui estima la llengua sigui la que sigul, tindrà un món interior molt ric, amb moltes possibilitats, i una eina molt poderosa per expressar justament això, el que sent, el que pensa.
 

        Estimar la llengua, estimar la paraula, conèixer les seves regles, les relacions  de vegades sorprenents, que hi ha entre un subjecte i un adjectiu, entre una frase principal i la seva subordinada entre un paràgraf i el que el segueix significa obrir-se a un món de possibilitats que, només que ho proveu una mica, us sorprendrà. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs jo, que surto a la televisió, és a dir el lloc on la imatge és la protagonista us dic que, encara que a primera vista no ho sembli, és molt més enriquidor i gratificant un conte breu de Pere Calders, o d'Ernest Hemingway, o de Camilo José Cela, que tota la sèrie completa de "Pokémon", posem per cas.
 

        Perquè uns cosa és la satisfacció instantània, lleugera, immediata, que et pot provocar una pel·lícula, o una sèrie de televisió, o un videojoc. I una altra la que acompanya la lectura d'un relat curt o d'un Llibre, i que sovint implica uns reflexió molt necessària i molt útil per al cervell.
 

        Que consti que no vull desqualificar la televisió, ni mot menys: em quedaria sense feina. Ni tampoc tot et tema dels ordinadors, els videojocs, internet i totes aquestes coses, perquè en Bill Gates es pot assabentar i em picaria el crustó.
 

        Tot té la seva cabuda dins la nostra societat, però em fa l'efecte, i crec que reflecteixo un estat de la qüestió general, que la paraula escrita, l'ús de la llengua com a mitjà d'estimulació del pensament, està a la baixa. És cert que ara es venen molts de llibres, moltes enciclopèdies i col·leccions de grans èxits, i premis Planetes, i Plaza i Janés i tot això... però una cosa és la venda i el consum i l'altre la utilització del producte. Quantes d'aquestes col·leccions d'obres completes d'Antonio Gala i de Terenci Moix serveixen només per decorar les estanteries del nostre menjador!
 

        Em temo doncs que cada vegada són més les persones que no estimen les Iletres, amb tot e! que això comporta.
 

        Però hi ha una altra diferenciació que voldria esmentar: Hi ha dos tipus de persones, els que estimen et Medi Ambient, i els que no l'estimen, i aquí el resultat pot ser molt més greu per a la humanitat, si guanyen els que no estimen la natura.
 

        En aquest cas concret no hi ha arguments pal·liatius perquè està en joc el nostre futur, e! vostre i el dels vostres fills, si en teniu. O ens prenem seriosament el tema del Medi Ambient o e! planeta se'n va a fer punyetes.
 

        Una casa, un pis, la vostra habitació, per exemple, s'ha de mantenir neta, heu d'obrir ta finestra perquè es ventili, fer-vos el llit, treure la pols, escombrar, fregar, canviar et mouse de tant en tant.. si no ho feu, apart de caure-us una bronca de les grosses, correu un autèntic perill físic. Una habitació bruta i mat ventilada és un niu de microbis i virus i bacteris, i per tant un focus potencial de malalties. O ho tens tot en perfecte ordre o t'exposes a vés a saber què.
 

        Doncs qui parla d'una habitació, parla del món sencer. Som molts milers de milions de persones a la terra i tots tenim, cadascú a la seva mida una responsabilitat concreta per vigilar que el medi ambient sigui el més correcte i adequat possible.
 

        Afortunadament, i a la inversa que el tema de la llengua sembla que cada vegada hi ha més persones que estimen el medi ambient, i sobretot gent jove com vosaltres, que ja coneixeu perfectament en quin contenidor s'ha de col·locar el vidre, en quin el paper, i on van les Llaunes i els estris de metall. Per cert, a veure quan n'inventen un per col.locar disquets i Cdroms caducats.
 

        Tinc la sensació que en aquesta sala, en el teatre Principal, on esteu tots vosaltres, alumnes de la Cultural, hi ha un autèntic amor per les Lletres i pel Medi Ambient, en cas contrari no estareu participant en aquests jocs florals. O ho feu per pujar nota?

        Bé en qualsevol cas, allà vosaltres amb la vostra consciència. I aneu amb compte, perquè et senyor Xavier Marín, que per cert, va ser company meu d'escola, totes aquestes coses les controla.

        Et vull agrair, Xavier, i a tot l'equip directiu del centre i ais que heu organitzat els Jocs Florals, que hàgiu pensat en mi, un periodista, però això si, de Badalona, per obrir d'alguna manera aquesta activitat. En compensació, i com que veig que aquí donen premis, faré la meva aportació amb un petit poema que he composat en honor aI meu alter ego, Pere Coratxan i la seva relació amb el medi ambient islandès i en concret, amb un dels productes més coneguts d'aquelles terres:
 

No sóc pas aquell, en Pere,
que d'lslàndia va venir
Coratxan diuen que era
No crec que el veieu aquí.

I és que aquesta és una terra
on de tot podeu tastar
pollastre, mel, confitura,
i fins i tot bacallà.

I és per aquest motiu
que en Coratxan no veureu
abans que bacallà, perdiu
o fins i tot la guineu

Avorrit està aquest pobre
del  maleït bacallà.
Diu que a la terra d'Islàndia.
No hi ha res més per menjar.

Bacallà de matinada.
Bacallà per esmorzar
Bacallà a la migdiada
i fins i tot per sopar.

Però deixem en Coratxan
que prou pena deu tenir
I parlem d'aquesta festa
ja que aquí m'heu fet venir

Jocs Florals, lletres i lletres
poemes I narracions espero
que hi hagi poetes
i també bones cançons

Alumnes de la Cultural,
Joves tots de Badalona,
escriviu textos com cal
el Medi Ambient no és cap broma.

I que guanyin els millors,
deixeu-vos, si cal, la pell
que els textos siguin com flors
que se us plantin al cervell.