Situación del DAB

Estado actual del DAB:

En España funcionan actualmente 18 programas de radio digital DAB agrupados en 3 multiplex.
Un multiplex es -para decirlo de alguna manera- como un contenedor o una carpeta de canales.
Todos ellos van allí dentro en grupo, y por lo tanto la posibilidad de recepción es igual para todos sus componentes.
18 programas son de licencia estatal española (1 de ellos repetido, RNE1), y están agrupados en 3 multiplex.
Había un múltiplex en emisión en Cataluña con 6 programas a nivel catalán, de Catalunya Ràdio, y están agrupados en 1 multiplex.
De los 3 multiplex estatales, 2 de ellos (MF-1 y MF-2) se emiten en frecuencias diferentes en cada provincia, ya que tienen la posibilidad de ofrecer desconexiones a nivel provincial en el futuro. El otro, (FU-E) es de frecuencia única en todo el estado, por lo tanto quiere decir que su contenido será siempre lo mismo en todos los centros emisores. El multiplex de Cataluña Radio era también de frecuencia única (en este caso limitado a Cataluña), por lo tanto si en un futuro se quisieran hacer contenidos personalizados por provincias, se tendría que emitir en todos los centros emisores a la vez y no sólo en la provincia correspondiente.

Los 3 múltiples estatales son emitidos por Abertis y sólo se radian por dos centros emisores: Collserola (Barcelona) y la Mussara (Tarragona).

Multiplex FU-E:
Multiplex MF-1:
Multiplex MF-2:
El múltiple de Catalunya Ràdio fue emitido por TRADIA y se difundía por 1 centro emisor: Collserola. Antes se difundía por 5, cuatro más: Alpicat, La Mussara, Montcaro (Ebro) y Rocacorba; pero como estrategia a seguir para completar el apagón digital y el conformismo con el 50% de cobertura que ofrece Collserola, los otros no se han vuelto a activar. Collserola fue cerrado ilegalmente el 4 de noviembre de 2008.

Multiplex CATALUNYA RÀDIO:

Niveles de señal y cobertura:

Aquí es a dónde comienzan las críticas al sistema, ya que todos estamos acostumbrados a escuchar emisiones en la banda d'FM dentro de un bloque de pisos sin ningún tipo de problema, y en el caso del DAB no será posible hacerlo en la mayoría dels casos si no es que tengamos una excelente senyal i estem pròxims a l'emissor o vivamos en un piso alto (tercer piso o más alto). Eso no tendría que pasar, y por eso gente te pregunta. Esto no pasa en el Reino Unido ya que se emite con más potencia y se utilizan más emisores para difundir la señal digital.
No hace falta hacer muchos cálculos y pruebas para dar cuenta de que no trabajan en igualdad de condiciones, la FM opera en la banda II que tiene menos atenuación dentro de estructuras que la banda III, la que utiliza la radio digital.
Se dice que emitir una señal digital y cubrir más o menos la misma área que una señal en analógico, se necesita utilizar solamente en digital una tercera parte de la potencia de emisión que utilizariamos en el sistema analógico.
Haciendo comparaciones podemos dir que por ejemplo Catalunya Ràdio està saliendo en analógico desde Collserola (FM 102.8) conn 30 kW de potencia, y, en cambio el emisor digital es de sólo 1 kW.
Importantes centros emisores de DAB en el Reino Unido emiten a potencias más decentes (5 kW o 10 kW),  i allí está comprobado que el sistema funciona dentro de pisos. Tant aquí com allà com a tot arreu, no tothom està disposat a posar-se una antena exterior por rebre DAB (tampoc se sol fer por rebre la FM), en part perquè molts dels receptors són portàtils o de butxaca i no admeten aquesta possibilitat.
Per tanto veiem que, una de dos, o falten centres emissors auxiliars (repetidors por entendre'ns), o falta senyal des dels principals -i únics de moment-.
El model ideal seria un gran emissor central, i uns quants al seu voltant d'inferior potència por ajudar a cobrir les àrees difícils.
Parlant de potències, a vegades també cal dimensionar-les una mica i sobretot configurar-les com calgui, i en aquest apartat podré explicar-vos una experiència personal.
Els múltiplex de freqüència única (FU-E i Cat.Radio), han d'estar ben sincronitzats entre repetidors propers, ja que sinó un emissor pot interferir sobre un altre i enlloc de tenir un senyal bo i continu al desplazar-nos d'una zona a una altra, ens podem trobar que en una zona amb cobertura efectiva de dos emissors, els senyals queden perfectament interferits i es impossible escoltar-ne l'emissió.
La distància que en el mode I de transmissió DAB (mode que s'utilitza actualment en Banda III) s'ha de protegir, es d'uns 96 Km., eso vol dir que els emissors situats a unes distàncies inferiors entre ells d'aquests km. han d'estar enfasats i perfectament sincronitzats. Actualment hi han pocs emissors, i l'experiència personal em diu que en el cas de Retevisión, els múltiplex FU-E de Barcelona i Tarragona no ho estan, ja que en un punt intermig (Vilafranca del Penedès, p.ex.) on arriben els senyals dels dos emissors, l'únic múltiplex que no se sent es precisament el FU-E, en canvi sí que es reben els MF-1 i MF-2 en bones condicions des dels dos emissors corresponents (bloques 8A y 8C, 10A y 10C).
El Multiplex de Cataluña Radio en cambio no padece deficiencias en la recepción del señal al desplazar-se por les mateixes zones, fa un any o així sí que les havia patit.
A la costa de Tarragona, concretament a les localitats de Comarruga i Sant Salvador, durant les èpoques en que hi ha bona propagació de senyals (propagació troposfèrica) també molt influenciada pel mar, es fàcil rebre els múltiplex MF1 i MF2 des de l'emissor de Picayo (València, canals 9A i 9D) però pel mateix efecte hi ha moltes dificultats por rebre el FU-E en condicions des de l'emissor de Tarragona, ja que aquest es fortament interferit por la mateixa senyal d'aquest emissor des de València, que cal recordar que està a más de 200 km. d'allà. Per tanto en aquests casos es quan seria encara más necessari posar repetidors que reforcessin el senyal en aquestes àrees que poden presentar problemes.
Abans de canviar de tema i deixar l'apartat de cobertures i potències, comentar que he rebut desenes de missatges de gent de diversos llocs, tots ells informant i preguntant que com es que no arriba el DAB encara. Molts d'ells eren de comarques d'Osona i Bages, i he de reconèixer que certament no entenem com encara no s'ha activat cap senyal por tota la Catalunya central des de l'emissor de Sant Jeroni a Montserrat, que donada la seva posició geogràfica seria un reforç important por bona part dels punts no "metropolitans". Posats en contacte amb les autoritats competents, la resposta es sempre la mateixa: S'està estudiant la possibilitat d'implantació en el futur...
Cal comentar que moltes de les persones que tenen aparatos i no poden rebre cap senyal, són els guanyadors d'un concurs que es va realitzar a Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura l'any passat, on sortejaven uns centenars de receptors.
S'entén que era normal que hi pugues participar tothom i que no estés solament tancat a gent que tinguessin cobertura, però el que no s'entén es que ja fa un any que es van sortejar, i encara no s'ha fet res por augmentar-la.
Hi havien 2 previsions, una pels finals del 2003, que deia que hi haurien els primers radiodifusors privats catalans emetent ja. L'altre, deia que pel 2004 hi haurien a Catalunya 20 centres emissors amb senyals DAB.
Estem al 2006 i la situació es la mateixa que al 2005, 2004, 2003, 2002, 2001...
Montserrat, Sant Pere de Ribes, Collsuspina i Ripoll són els emissors que molts pensem que ja haurien d'estar emetent DAB.Arriba

Calidad de sonido:

Aquí també hi ha molt a tractar, ja que la qualitat es molt subjetiva, por una persona pot ser acceptable i en canvi por una altra no.
Sense entrar en detalls gaire tècnics, cal dir que en DAB s'utilitza el mode layer 2 de l'MPEG, popularment anomenat mp2, que es un pas anterior a l'mp3, por tanto amb un mateix flux de dades (bitrate) un mp3 té más qualitat que un mp2.
Apart del flux de transmissió o bitrate, també hi han altres paràmetres que son configurables, com són el mode de so : Estèreo, Joint Stereo, Dual, i Mono.
L'Estèreo reserva la meitat de flux por cada canal d'àudio, por tanto la separació de senyals es absoluta.
El Joint Stereo es un mètode sobretot utilitzat quan no podem donar gaire flux a un senyal en concret, però volem que conservi el so estèreo. Aquest mètode s'aprofita del fet que en molts moments d'una emissió, el canal esquerra i el dret s'assemblen molt en quan a contingut, són redundants, i por tanto l'estalvi de flux s'aprofita por millorar la qualitat general del senyal.
Independentment del bitrate utilitzat, un senyal en Joint sempre tindrà menys sensació de compresió que el mateix en estèreo pur, encara que en contra seva podem dir que podem perdre una mica de separació estereofònica, por suposo que molts coincidireu amb mi que (portant l'assumpte al límit) es preferible un senyal sense estèreo però d'excel·lent qualitat que no un amb total separació estereofònica però amb pèsima qualitat de so degut a la seva alta compressió.
El mètode Dual seria por emetre dos senyals individuals, p.ex. por escollir idioma en una emissió, però en el cas de ràdio no s'utilitza perquè por eso ja es generen 2 programes independents.

Qualitat dels múltiplex de Retevisión:

Els programes de Retevisión s'emeten TOTS en mode estèreo pur, a excepció de R.E.E., que ho fa en Mono.
Programes com els de R.N.E., que gaudeixen de bitrates de 192 i 224 kbits/s, podem dir que tenen una bona qualitat de so, encara que l'àudio de Radio 5 està des de sempre en alguns moments una mica saturat, però en general la qualitat es correcte.
R.E.E. emet en mode Mono però utilitzant 160 kbits/s, un flux -segons la meva modesta opinió- excessiu, ja que por emetre en Mono, amb 96 o 128 kbits/s n'hi ha más que suficient. Fonts de R.E.E. ens van confirmar que properament emetrien en estèreo, por eso conservaven aquests 160 kbits/s.
La resta de programes, siguin musicals o convencionals, utilitzen 160 kbits/s en mode Estèreo, com hem comentat abans.
Aquí es on es nota la falta de qualitat de molts d'ells. No hi ha nitidesa en la majoria de respostes agudes, es nota excessivament la compressió, i com más equalitzen el senyal (TOP Radio p.ex.) pitjor se sent, ja que es noten más les imperfeccions.
Aquests programes guanyarien molt en qualitat si enlloc d'emetre's en Estèreo pur es fes en Joint Stereo, i varies persones d'altres països que han estat a Barcelona han coincidit a dir que no hi ha gens de qualitat en les emissions de 160 kbits/s comparades amb altres.
Aquí a Catalunya, fins fa aproximadament un any, TRADIA va estar emetent en proves un múltiplex al canal 11A a Collserola, on s'anaven alternant 2 configuracions d'emissores, i una d'elles portava programes a 128 kbits/s en mode Joint.
Tothom qui els hem pogut sentir podem confirmar que tenien más qualitat de so que els de 160 dels MF-1 i MF-2 de Retevisión.
Gent d'Anglaterra també han confirmat el mateix, que els 128 kb/s joint "seus", rendeixen más que els 160 Estèreo "nostres".
Però bé, està vist que si els protagonistes (les emissores de ràdio) no es queixen, aquesta qualitat de so no canviarà mai...
Un caso por comentar curioso y, a la vez decepcionante, seria el de la emisora El Mundo Radio.
Aquest programa té estèreo activat, com la resta de companys de múltiplex, però des de fa 2 anys almenys la seva font de so es un dels dos canals (esquerra o dret), colocat en Mono. O sigui por entendre'ns, un canal de so (solament un costat) que alimenta a un senyal estereofònic. El resultat es a vegades un pel curiós si una cançó té moltes diferències entre el seu canal esquerra i el dret, ja que solament n'apreciem un. En marzo de 2008, se solucionó el problema. Ahora se escucha en estéreo, aunque sigue con un volumen sensiblemente bajo.

Qualitat del múltiplex de TRADIA:

A diferència dels anteriors, el múltiplex de Catalunya Ràdio està emetent els 6 programes amb una qualitat de 192 kbit/s en mode Joint Stereo. Aquí sí que podem confirmar que la qualitat de so es excel·lent, i realment es on mereix la pena tenir un receptor DAB. A más a más, la dinàmica i l'equalització dels diferents programes es la adequada, igual que en els seus senyals de la FM.
No he rebut mai cap critica d'aquest múltiplex referint-se a la seva qualitat. (Si que n'he rebut referint-se a la
cobertura, però d'això ja se n'ha parlat en un apartat anterior)Arriba

Contenido de los programas exclusivos:

De totes les emissores que es poden sentir, comentaré les que són exclusives de DAB o les que tenen algunes diferencies amb els seus senyals corresponents d'FM o d'OM.
Solament una puntualització de les altres (RNE, M80, Punto radio, Cadena SER, etc...) : en moments de desconnexions locals, se sent sempre la programació de Madrid.

Catalunya Digital 1 i 2, són dos canals del grup Catalunya Ràdio, que emeten continguts musicals (musica en català en el cas de l'1, i musica en general en el cas del 2), i que ofereixen els titulars de notícies de Catalunya Informació a les hores en punt. Aquest dos canals a más a más tenen informació del tema que està sortint en antena en un determinat moment.

Intereconomía hace programación especial los fines de semana, llamada Intereconomía Clásica.
Entre semana es la misma programación que la de la FM de Madrid.

El Mundo Radio y Vocento, son programas musicales, alguno de ellos con una selección de temas bastante cerrada, y periódicamente repetida.Arriba

Datos agregados:

Actualment hi han dos tipus de dades afegides que tenen les diferents emissores:

DLS o etiqueta dinàmica, on surt informació del programa que estan fent (Catalunya Digital p.ex.) o simplement informació del canal com en els casos de Radio 3 i Ràdio Clàsica, Intereconomía i Onda Cero.

Imatges: Radio 3 n'ha estat emetent una vintena en proves, així com Onda Cero (algunes de membres que ja no estan a l'emissora), Intereconomia, i Top radio.Arriba

Futuro:

Cuando hace ya cuatro años y medio, con el anterior govierno catalán se concedieron 12 licencias de ámbito privado autonómico catalán (6 con desconexión provincial y 6 con desconexión regional), y también cuando hace casi cuatro años se concedieron 48 de ámbito regional, parecía que el futuro prometía esdeveniments interessants, però hi ha un fet a destacar, i es que des del canvi de govern la cosa ha quedat aturada, i potser es una casualitat, però es així.
Fins i tot el múltiplex de proves de TRADIA al canal 11A ja no ha tornat a aparèixer, cosa que molts de nosaltres llavors vam pensar que potser era degut al fet que properament apareixerien els primers senyals privats, però hem vist que anàvem equivocats, molt equivocats.
Això es nota fins i tot en la web del DAB de la STSI, que la última notícia que té en la secció d'actualitat es del 12 de Novembre del 2003, de les 48 adjudicacions regionals de l'anterior govern. Actualmete esta página web ha dejado de existir y sólo puede ser consultada por Internet Archive.
La gran empenta que ha tingut Catalunya en començar fa anys les proves d'emissió (que siguem sincers, ningú podia sentir), sembla que s'ha quedat estancada i si no es fa cap actuació no hi han indicis de que evolucioni.
No serveix de res que hi hagi la reunió anual del worlddab a Catalunya sinó s'hi veuen resultats posteriors, y de momento eso es así.
No hi ha massa interès por part de les emissores en publicitar el DAB (excepte casos comptats), ja que una emissora comercial busca audiència, i en DAB no en tindrà de moment.
Por lo tanto se ha de hacer algo, y todos nos hemos de implicar: administración, emisoras, empresas distrubuiduras de señal,etc. Per tanto s'ha de fer alguna cosa, i tothom s'hi ha d'implicar, administració, emissores, carriers (Retev. & Tradia), i por descomptat eso afavorirà que el gran públic se senti atret por continguts que no tingui en la FM o que vulgui millorar-ne la qualitat de so, i compraran receptors.
Al Reino Unit hi han emissores exclusives en DAB (també en altres mitjans com internet, satèl·lit o TDT), por lo tanto eso es un aliciente más a la hora de comprar aparatos.

Obra derivada de:
http://dabbarcelona.info/comentari.html
Actualizado: 01-02-2009
PD. Fondo negro, no es para lograr que se vea mejor, sino porque de momento la situación es negra (en "período de reflexión"...).
Atrás
Hosted by www.Geocities.ws

1