Explicacions
Ràdio digital
Curta distància (VHF)
Curta distància vol dir la senyal no sol arribar més enllà de l'horitzó. Aquests senyals s'atenueixen menys que la UHF a dins d'edificis però, a diferència de l'ona curta, les senyals es poden bloquejar més fàcilment per afecte de les característiques del terreny.Dos propagacions no usuals poden fer que les ones arribin més lluny: propagació troposfèrica (250km) i, la més rara, esporàdica-E (més de 1000km).
DAB
És
una
tecnologia per emetre programes d’àudio
d’una forma
digital que es va dissenyar als anys 1980. Els objectius originals de
la conversió als sistemes digitals eren: permetre una alta
fidelitat, una millor immunitat als sorolls, serveis per a dispositius
mòbils, i nous serveis com la EPG, però
malauradament ara
la DAB (al
Regne Unit) ofereix una qualitat
d’àudio que
és més baixa que la disponible a la FM. "Aquí,
a Catalunya podem escoltar els canals de Catalunya Ràdio a
una
qualitat semblant a la del CD però en Joint Stereo. Els
canals
estatals públics tenen més qualitat que la FM:
excepte
RNE Clásica que té una qualitat de CD mantenint
el so
estereofònic. Els privats gairebé tenen la
mateixa
qualitat que en la FM si fa no fa, però en aquest sistema el
so
té més puresa."
L’acrònim DAB
és utilitzat per identificar la tecnologia
genèrica de la
emissió d’àudio digital, i utilitzat
per
identificar els estàndards tècnics
específics,
particularment l’estàndard Eureka 147.
L’estandardització la tecnologia DAB
està promoguda
pel WorldDMB Forum, que representa més de 30 països
però excloent els Estats Units i Japó, que han
optat pel sistema
anomenat HD Radio i
ISDB, respectivament. DAB
no s’ha de
confondre amb altres tipus
d’emissió d’àudio,
generalment referits com
digital, però que estan basats principalment en la
tecnologia
analògica amb unes característiques digitals
complementàries com els sintetitzadors digitals o la
pantalla de
LCD que mostra la freqüència sintonitzada. Un altre
cas
són els serveis de DVB-T (o TDT) que, encara que estiguin
dissenyats per l’emissió de vídeo
digital, sovint
incorporen alguns canals d’àudio digital que
són
emesos quan sobra ample de banda com a serveis addicionals. Utilitza el
format MPEG-2, i té una modulació COFDM a 1536
subportadores.
De moment, és utilitzat a Espanya i a Catalunya, encara que el procés de digitalització de la ràdio està en un profund "període de reflexió".
Els receptors que donen suport a la nova norma, DAB+, s'alliberaran al Regne Unit a la primavera de 2007, i Ofcom ha dit que els serveis utilitzant l'antic format d'àudio MP2 utilitzat en el sistema de DAB vell pot ser apagat quan la majoria vasta de receptors puguin donar suport el nou format d'àudio HE-AAC. El format d'àudio HE-AAC nou és al voltant de 3 - 4 vegades més eficient que el format d'àudio vell MP2, així això permetrà 3 - 4 vegades més emisores que es poden emetre a diferencia d'ara, o la qualitat d'àudio es pot augmentar, o una combinació d'aquestes dues coses pot ocórrer.
Les emissions ja s'han innagurat a Itàlia, i en altres diversos països esperen també fer el llançament de les emissions en DAB+ en els pocs següents anys, com a Suïssa al 2008, Malta al 2008, Austràlia l'1 de Gener de 2009, Alemanya al 2009, i al Regne Unit pels voltants del 2010-2013. Quan les emissores DAB+ es llencin al Regne Unit, Noruega i Dinamarca, ells transmetran juntament amb les existents emissores DAB que usen l'antic format d'àudio MPEG-1 Audio Layer II, i la majoria de emissores DAB existents esperen continuar emetent fins que la vasta majoria de receptors suportin DAB+, en aquest punt, emissores utilitzant l'antic format DAB seran apagades. També hi ha un gran grau d'interès en usar DAB+ a països asiàtics, com a Xina.
Utilitzarà amples de banda superiors, que faran que les estacions de ràdio utilitzin un bitrate més alt que farà que la qualitat sigui més alta. Un ample de banda especificat és 50 khz, que permet que DRM+ pugui ser portador d’emissores amb una qualitat de CD. Un canal de 100kHz en DRM+ té la sufient capacitat per transmetre en canal de TV mòvil: pot ser factible distribuir TV mòvil pel DRM+ més que per DMB o DVB-H.
El sistema s'executa en un aparell anomenat X1 Encoder, que es basa de fet en un ordinador servidor personal i maquinari d'àudio digital de Lynx Studio Technologies (LST). El control és totalment mitjançant programari, via la gigabit Ethernet, USB, el port en sèrie, i un monitor de vídeo SVGA. Tot el processament és manejat internament per un Pentium 4 executant Windows XP.
Els còdecs utilizats són AAC, HE-AAC i HE-AAC v2, amb una velocitat binària de 8 a 384kbps, i unes freqüències de mostreig de 8 a 96 kHz, de mono a so envolvent de 7.1 canals. Programes d'àudio múltiples així com multimèdia limitat es pot emetre també, com a la HD Radio.
FMeXtra és plenament compatible amb el mode híbrid d'HD radio, que utilitza espectre de ràdio addicional més enllà del senyal ±100 kHz. No és compatible amb HD Radio en el mode completament digital, tanmateix no s'espera que això s'utilitzi per molt temps, posat que hi ha ja milers de milions de ràdios de FM analògiques ja en ús. És també no compatible amb tots els subportadores existents. Així, una emissora de ràdio pública podria haver de treure el seu servei de lectura per ràdio per a cecs, i substituir això (i els receptors dependents dels seus oients) per un de digital. Això necessitaria menys ample de banda, especialment perquè la veu pot ser altament comprimit, tanmateix el canvi podria ser una mica disruptiu. El senyal es divideix de manera que el RBDS, estèreo, o altres subportadores existentses es puguin protegir, a compte d'ample de banda.
Cal tenir en compte que aquest estàndar previsiblement no s'utilitzarà a Espanya (i menys a França, ja que s'han decidit pel T-DMB...)
En l'ona mitjana les ones segueixen la curvatura de la Terra (400km) i a la nit reboten a l'atmosfera (1000km), comunicacions nacionals o regionals.
Les ones llargues segueixen la curvatura de la terra i són ideals per a comunicacions continentals. A diferència de l'ona curta, les ones llargues no es reflecteixen a l'atmosfera, per això sofreixen menys baixades ("fade-out") de senyals (500km).
Mòvil
De moment, és utilitzat a Espanya i a Catalunya, encara que el procés de digitalització de la ràdio està en un profund "període de reflexió".
DAB+
WorldDMB, l'organització al càrrec de les normes del DAB, anunciava en un comunicat de premsa el novembre 2006, que el DAB estaria adoptant el codificador d'àudio HE-AAC, que és més conegut com AAC+. També sent adoptat el format MPEG Sorround, i una codificació de correcció d'errors més forta anomenada codificació de Reed-Solomon. La norma nova s'ha anomenat DAB+ i s'ha estandarditzat com ETSI TS 102 563.Els receptors que donen suport a la nova norma, DAB+, s'alliberaran al Regne Unit a la primavera de 2007, i Ofcom ha dit que els serveis utilitzant l'antic format d'àudio MP2 utilitzat en el sistema de DAB vell pot ser apagat quan la majoria vasta de receptors puguin donar suport el nou format d'àudio HE-AAC. El format d'àudio HE-AAC nou és al voltant de 3 - 4 vegades més eficient que el format d'àudio vell MP2, així això permetrà 3 - 4 vegades més emisores que es poden emetre a diferencia d'ara, o la qualitat d'àudio es pot augmentar, o una combinació d'aquestes dues coses pot ocórrer.
Les emissions ja s'han innagurat a Itàlia, i en altres diversos països esperen també fer el llançament de les emissions en DAB+ en els pocs següents anys, com a Suïssa al 2008, Malta al 2008, Austràlia l'1 de Gener de 2009, Alemanya al 2009, i al Regne Unit pels voltants del 2010-2013. Quan les emissores DAB+ es llencin al Regne Unit, Noruega i Dinamarca, ells transmetran juntament amb les existents emissores DAB que usen l'antic format d'àudio MPEG-1 Audio Layer II, i la majoria de emissores DAB existents esperen continuar emetent fins que la vasta majoria de receptors suportin DAB+, en aquest punt, emissores utilitzant l'antic format DAB seran apagades. També hi ha un gran grau d'interès en usar DAB+ a països asiàtics, com a Xina.
DRM Plus
La DRM cobria les bandes inferiors als 30 Mhz, però el consorci DRM va votar en Març del 2005 el començament del procés d’extensió del sistema per a bandes VHF fins als 120 Mhz. DRM Plus (DRM+) serà el nom d’aquesta tecnologia. El disseny, els desenvolupament i els tests de la extensió del DRM, estaran conduits pel consorci de DRM, i estan previstos per ser completats als anys 2007 al 2009.Utilitzarà amples de banda superiors, que faran que les estacions de ràdio utilitzin un bitrate més alt que farà que la qualitat sigui més alta. Un ample de banda especificat és 50 khz, que permet que DRM+ pugui ser portador d’emissores amb una qualitat de CD. Un canal de 100kHz en DRM+ té la sufient capacitat per transmetre en canal de TV mòvil: pot ser factible distribuir TV mòvil pel DRM+ més que per DMB o DVB-H.
HD Radio (FM)
FMeXtra
FMeXtra és una tecnologia de radiodifusió digital IBOC creada per Digital Radio Express. A diferència del sistema HD Radio d'iBiquity, utilitza l'equip existent de qualsevol emissora de ràdio de FM i la planta de transmissió per transmetre dades d'àudio digitals en subportadores en comptes de bandes laterals. Tampoc no exigeix drets d'autor per al seu ús, que costen milers de dòlars a l'any utilitzant HD Radio.El sistema s'executa en un aparell anomenat X1 Encoder, que es basa de fet en un ordinador servidor personal i maquinari d'àudio digital de Lynx Studio Technologies (LST). El control és totalment mitjançant programari, via la gigabit Ethernet, USB, el port en sèrie, i un monitor de vídeo SVGA. Tot el processament és manejat internament per un Pentium 4 executant Windows XP.
Els còdecs utilizats són AAC, HE-AAC i HE-AAC v2, amb una velocitat binària de 8 a 384kbps, i unes freqüències de mostreig de 8 a 96 kHz, de mono a so envolvent de 7.1 canals. Programes d'àudio múltiples així com multimèdia limitat es pot emetre també, com a la HD Radio.
FMeXtra és plenament compatible amb el mode híbrid d'HD radio, que utilitza espectre de ràdio addicional més enllà del senyal ±100 kHz. No és compatible amb HD Radio en el mode completament digital, tanmateix no s'espera que això s'utilitzi per molt temps, posat que hi ha ja milers de milions de ràdios de FM analògiques ja en ús. És també no compatible amb tots els subportadores existents. Així, una emissora de ràdio pública podria haver de treure el seu servei de lectura per ràdio per a cecs, i substituir això (i els receptors dependents dels seus oients) per un de digital. Això necessitaria menys ample de banda, especialment perquè la veu pot ser altament comprimit, tanmateix el canvi podria ser una mica disruptiu. El senyal es divideix de manera que el RBDS, estèreo, o altres subportadores existentses es puguin protegir, a compte d'ample de banda.
Cal tenir en compte que aquest estàndar previsiblement no s'utilitzarà a Espanya (i menys a França, ja que s'han decidit pel T-DMB...)
Llarga o mitja distància
En l'ona curta les ones reboten en l'atmosfera això fa que s'aconsegueixi arribar a distàncies llargues (3000km), fins i tot donar la volta al món.En l'ona mitjana les ones segueixen la curvatura de la Terra (400km) i a la nit reboten a l'atmosfera (1000km), comunicacions nacionals o regionals.
Les ones llargues segueixen la curvatura de la terra i són ideals per a comunicacions continentals. A diferència de l'ona curta, les ones llargues no es reflecteixen a l'atmosfera, per això sofreixen menys baixades ("fade-out") de senyals (500km).
DRM
El principal avantatge és que la emissió digital dona una qualitat de so comparable a la emissió analògica d’FM, però per les freqüències i amb les distàncies d’ona llarga, mitjana i curta. DRM és robust per combatre els efectes del fàding i les interferències. Com és un medi digital, DRM pot transmetre altres dades digitals a part de la música digitalitzada, incloent text, imatges, i programari informàtic; per això, el tipus de dades RDS o les dades associades al programa s’assemblen al sistema de dades per DAB. DRM ha estat dissenyat especialment per utilitzar vells emissors dissenyats per àudio AM, així, no calen noves inversions per posar els adaptadors. La codificació i descodificació es pot fer amb un processador de la senyal digital. S’utilitza el format MPEG-4 per codificar el so. Les qualitats van dels 8 kbps als 20 kbps per un transmissió per un canal normal (10 Khz d’ample de banda). És possible arribar a qualitats més amunt de 72 kbps utilitzant més ample de banda (més que 10 Khz). S’utilitza la meitat d’ample de banda per emetre simultàniament en digital i en analògic. La qualitat desitjada depèn d’unes altres opcions com la robustesa al errors, la potència necessària, robustesa per a les condicions de propagació. Utilitza la mateixa modulació que el DAB, però utilitza la modulació QAM quan es transmeten per la mateixa freqüència la senyal analògica i la digital. Pot funcionar en simultàniament amb la AM, i està preparada per tenir vincles amb altres alternatives (per exemple: serveis de DAB o FM). DRM ha passat els tests en ona curta, ona mitjana (amb 9 i 10 Khz de separació de canals) i ona llarga.HD Radio (AM)
Televisió digital
Terrestre
DVB-T
"revisar i ampliar->"És l’estàndard del consorci europeu de DVB per la emissió de televisió digital terrestre. Aquest sistema transmet en el format MPEG-2 per a àudio i vídeo. Utilitza la modulació COFDM amb 2000 o 8000 subportadores.DVB-T2
Mòvil
DVB-H
DMB
Actualitzat: 27-04-2008
