CORNELLÀ DEL TERRI
El municipi té una extensió de 27'22 km2
i s'estén a la vall mitjana i baixa del riu Terri. Comprèn a part de Cornellà
del Terri els pobles de: Borgonyà, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers, Pujals
del Pagesos, Sta. Llogaia del Terri, Ravós del Terri i Sant Andreu del Terri.
En general el terme municipal és d'un relleu
pla, vestit per unes ondulacions boscoses que li donen una bellesa singular. La
vegetació és del tipus mediterrani (pi i alzines). Referent a la conca del
Terri el tipus de flora la formen: herbassars d'espècies diverses, de verns i
oms com arbres de ribera autòctons, flanquejats per plantacions de pollancres i
altres arbres "blancs". Actualment l'acció de defensa d'aquest
patrimoni no solament es basa en la seva protecció, sinó que s'estan portant a
terme intervencions restauradores que han de permetre que la població torni a
viure de cara a la natura. L'agricultura i la ramaderia ocupen una part molt
important de la seva economia amb predomini del conreu de secà (cereals,
farratges, alls...); el regadiu es limita a hortalisses i llegums.
Vista aèria de Borgonyà. El Terri al seu pas
per Borgonyà.
El barri de Borgonyà, en el camí veïnal que
circula al costat del Terri i que porta fins a l’església de Sant Joan, forma
globalment un camí d’una bellesa pròpia. Mereix especial atenció el conjunt del
salt d’aigua, les canalitzacions i l’antic edifici que havia estat el molí
paperer d’en Lloses, que durant el s. XVII i XVIII, havia tingut una
importància rellevant tant per la seva producció com per la qualitat del paper.
Una font que te per nom el Molí acaba de completar aquest indret.
El Riu Matamors que davalla procedent de la serra de Pujarnol,
ha format al llarg de la seva historia racons i espais naturals encantadors en
diferents llocs de la nostra comarca. En el seu pas prop del veïnat de corts
abans de trobar-se amb el terri, quasi sota mateix del pont, tenim la Gorga
Blava, una raconada on les aigües han configurat una gorga, de proporcions
equilibrades, on en altres temps havia servit perquè el jovent d’aquests verals
pogués refrescar-se en els calorosos estius.
Sant Andreu del
Terri. Santa
Llogaia del Terri.
Són importants les granges de bestiar: porcí,
boví, aviram, oví, conill... La indústria té, a Cornellà del Terri, dos sectors
importants en constant progrés: l'alimentària i el metal·lúrgic. El municipi ha
dinamitzat la zona oest del seu terme (a la dreta de la ctra. de Banyoles a
Girona) i ha millorat i ampliat constantment els serveis d'aquesta zona
industrial, actualment molt competitiva, sense regatejar idees ni actuacions
que permetin el constant creixement i la competitivitat dels usuaris.
L’Església
romànica de Sant Julià de Corts, manté bona part de l’estructura romànica de s. XII. Consta d’una sola nau de forma
lleugerament trapezoïdal amb arc apuntat, Els similars que es varen utilitzar
son la pedra travertinica de Banyoles.
La portada es la part que mereix una atenció preferent, per la seva singular
ornamentació. Té des arcs de mig punt amb dovels esculpits i unes columnes
cilíndriques amb capitells ornamentals. La porta de fusta ha mantingut el
farratge original El furriàc està format per un gran baldo sostingut per quatre
passadors senzills amb els elements decoratius molt propis de l’època.
Vista aèria de Corts. Pujals dels
Cavallers. Pujals dels
Pagesos.
Fires i festes:
PLANTADA DE L'ARBRE DEL MAIG: A Cornellà del Terri, el Dilluns de Pasqua Florida es planta a la plaça
Major l'arbre més alt que es troba al poble. El deixen ben polit i a la part
superior se li afegeix un cim de pi. És conduït a la població per homes i joves
amb solemnitat i cerimonial. Davant de tot el poble, i de moltíssima gent de
fora que ho presencia és hissat amb la força de braços i amb el sol ajut
d'escales i cordes per poder facilitar l'operació. L'arbre restarà plantat fins
al Divendres Sant de l'any següent.
EL BALL DEL CORNUT: Aquest ball, que ve de temps immemorial, té la coreografia i música extreta
del "Costumari" de Joan Amades. Consta d'un ball rodó a l'entorn d'un
petit arbre amb banyes que està plantat al mig de la plaça. Un ballador que fa
de Cornut (porta al cap dues monumentals banyes) va saltant tot voltant per
dins i per fora del cercle format per altres balladors i balladores. Acabada la
dansa pren una balladora per la mà i trencant la rotllana ballen per la plaça
fins a sortir. Sembla que aquesta dansa podria recordar cerimònies de culte a
divinitats fluvials, encara que també pot estar relacionada amb manifestacions
peticionàries per obtenir bones collites o també per la joia del poble per la
mort del feudal i la fi els "mals usos".
FIRA DE L'ALL: L'any 1996 va suposar la posada en marxa de la "Fira de l'All".
Els objectius plantejats varen ser àmpliament coberts amb la consolidació de la
Fira amb una orientació supracomarcal, amb el plantejament d'una dinàmica de
promoció turística del Pla de l'Estany i la participació important del poble de
Cornellà del Terri i de gran quantitat d'associacions i entitats municipals i
de la comarca.
Església de sant Joan de Borgonyà. Església de Sant
Pere de Cornellà.
L’Església
romànica de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers, és romànica del s. XII o
XIII, de planta rectangular. Té un absis semicircular a la planta de llevant. A
ponent es troba la porta d’entrada, amb grans dovels i els batens de la porta
presenten el farratge típic de l’època romànica, amb espirals i caps de serp.
Un comentari a part mereix el campanar cobert amb un teulat que li dona una
característica peculiar i que podem trobar a altres esglésies de la comarca.
Sant Cugat de Ravós
El
Castell de Ravós del Terri, del qual ja es tenen referències el s. XII,
pertanyia al capítol de la Seu, n’eren posseïdors els ardiaques de Girona.
Manté l’estructura de l’època gòtica (VIII i XIV), té una planta rectangular
amb un petit pati central. Ha conservat dues torres d’angle cilíndric que li
donen la fesomia de castell.
Castell de Ravós del terri
Altres cases importatns són:
·
La Pairalia de Can
Pinjolan, a Pont Xetmar.
·
La Bastida a Borgonyà.
·
La Torre de Pujals, a
Pujals dels Cavallers.
Història:
De les troballes arqueològiques més antigues
(restes d'un mastodont) del Paleolític, passant per l'existència de vil·les
romanes es pot, en part, deduir la importància i la riquesa de La Vall del
Terri.
Documentalment tenim constància de la data de
diferents topònims del municipi; així coneixem que Sant Andreu del Terri està
documentat l'any 840; Borgonyà del 957; Sords i Cornellà del 986... que
marquen, amb exactitud, els inicis d'una època medieval en què els senyors
feudals de les famílies: Cornellà, Creixell, Xetmar... dictaren, des del
castell de Cornellà (avui solament ens resta visible, de forma clara, la
capella romànica restaurada de Sant Antoni) la forma de vida i els costums dels
pobladors d'aquestes contrades.
Dates importants són: la del 19 d'agost de
1337 en què el rei Pere el Cerimoniós atorga la Carta Pobla (que deslliura els
habitants de La Vall de certes obligacions). L'any 1367 en què es concedeix
autorització per formar un Consell Municipal (per governar el municipi) i també
cal ressaltar quan el Rei Pere autoritza enderrocar part del castell de
Cornellà (l'enderroc afectaria majorment les muralles i el fossat) destinat-ne
una part a hospital per a caminants i pobres (el Rei cedí els drets que tenia
sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació) al
sosteniment del qual, entre d'altres, va participar l'infant D.Joan amb el
manteniment perpetu d'un llit de l'hospital, el cobrellit del qual havia de dur
brodat l'escut reial.
L'any 1385 s'hostatjaven a Cornellà la reina
Sibil·la de Fortià, l'infant D. Joan i la seva esposa Violant de Bar (ducs de
Girona). L'any 1391 pagesos de diferents pobles del municipi varen participar,
de forma virulenta, a l'assalt del Call Jueu de Girona. Més endavant a la
Bastida de Borgonyà fou pres l'abat de Banyoles Francesc Xetmar per part de la
cavalleria castellana, en la guerra civil catalana (1460-1472).
Ha de recordar que, en plena guerra dels
Pagesos de Remença, per la Vall passà en Pere Joan Sala (Serrallonga) en lluita
constant contra senyors i nobles, fita que podria ser l'inici de la supressió
dels "mals usos" per part dels feudals i, qui sap, el començament de
les commemoracions tradicionals que cada any celebrem a la Plaça del Maig el Dilluns
de Pasqua: "La Plantada de l'Arbre del Maig" i el "Ball del
Cornut".
Del segle XVII tenim coneixement de diferents
fets, costums, tradicions i cultius del nostre poble perquè el domer Joan Roura
hi va deixar escrit en la "Consueta". En els segles XVII i XVIII
Cornellà fou escenari de les guerres sostingudes amb França i convertida en
campament militar, tan aviat per les tropes franceses com per les tropes
espanyoles.
Durant la tercera de les guerres carlines la
població de Cornellà va prendre part molt activa en una de les batalles
sostingudes entre el general Savalls i Cirlot. Entre els personatges que han
deixat petja podem fer esment de: Bernat Bernat, nascut a Cornellà i que fou
bisbe de la ciutat de Carcassona. Patllari Calbet, monjo, tristament famós per
intentar enverinar el "Papa Lluna", Benedicte XIII. Narcís Coll
d'Ermedàs que arribà a ser arquebisbe de Caracas. Guillem de Corts que
col·laborà en les obres de la catedral deGirona.
A principis del segle XX apareix un
"boom" musical amb la formació i les actuacions del "Trio
Victòria" format per músics del municipi: Josep Casadevall, Miquel Jou i
Jaume Baró.
També la fundació de la Cobla-Orquestra
"La Selvatana" el 1913 per part, entre d'altres de: Pere Arpa, Cebrià
Gratacós, Joan Casadevall i Joan Comas, veïns de Cornellà del Terri.
Gentilici:
Singular: cornellenc, cornellenca
Plural: cornellencs, cornellenques.
|
Superfície: |
27,22 km2 |
|
|
|
Habitants: |
1.918 (1999) |
||
|
Altitud S/ nivell del mar: |
96 m. |
||
|
Ajuntament: |
Telèfon: |
972 59 40 01 |
|
|
|
Fax: |
972 59 40 01 |
|
|
|
WWW: |
||
|
|
E-mail: |
||
TORNAR.