|
|
|
|
|
En
1.960 obté el titulo de torner- fresador en la Universitat Laboral de
Tarragona, i en 1.964 acaba els estudis en l’escola de Perits
Agrícoles de Barcelona. Desprès es matricula en la Facultat de
Biològiques, però la cançó deté els seus estudis. |
|
|
La primera porta per a donar a conèixer les seves cançons l’obre Salvador Escamilla, que el convida freqüentment al programa Radioscope.
|
|
|
Allí
l’escolta Miquel Porter. Resultat: en 1.965 entra en els setze Jutges,
amb el numero 13, i grava per a Edigsa el seu primer EP, que conté un
tema mític ("Una guitarra"), i tres mes o menys oblidades
"El mocador", "Ella em deixa" i "la mort de
l’avi. |
|
|
El seu èxit és rapidíssim i contundent, gràcies al seu "charme" personal, la seva veu, tremolosa però clara, unes melodies que ràpidament retenies i uns textos sentimentals i alhora dignes. De fet Serrat encén el fenomen dels fans, desconegut fins aleshores, en la cançó catalana. |
|
|
Abans d’acabar l’any, publica un tercer EP, amb una cançó signada per Delfí Abella, d’una cançó de Guy Beart ("Les sabates" ”Els souliers"), i tres temes propis que es convertiran en èxits impressionants "me’n vaig a peu", "Paraules d’amor" i "cançó de matinada". Amb aquesta ultima cançó, Serrat es convertirà també en una figura important a la resta de l’estat Espanyol. En 1.967, Serrat és ja un intèrpret consagrat que mou multituds, com ho demostra fent el seu primer recital al Palau de la Musica, en solitari. En aquest mateix any guanyarà divers premis, entre altres el Gran Premi del Disc Català, el Gran Premi del Disc i el titulo "Important de l'Any". |
|
|
Publica un primer LP (Joan Manuel Serrat), amb arranjaments musicals molt simples, que recull cinc cançons, ja enregistrades prèviament (ara que tinc vint anys, Una guitarra, El drapaire, La mort de l’avi, Me’n vaig a peu), i cinc mes inèdites :"Balada per a un trobador", "Ells vells amants" ( cançó fortament inspirada en el tema de Brel "Els vieux", encara que li falta la duresa d’aquesta ultima). "Els titelles", "Cançó de Bressol" ( en la qual s’inclou una estrofa popular, cantada en castellà, la qual cosa desencadenés les primeres critiques, en els sectors mes lingüísticament puristes de la cançó, i sobretot, el incombustible tema "La tieta"). |
|
|
"La tieta " i "cançó de Bressol", apareixen paral·lelament en un SG. |
|
|
Aquest mateix
any surt al mercat l'àlbum "Joan |
|
|
1.968 es un any
decisiu en la carrera musical de Joan Manuel Serrat. D’entrada anuncia
la seva decisió de cantar també en castellà, i aquesta opció provoca
una crisi, sense precedents, en les files, de la encara nova Cançó
catalana.Es formaren dos fronts, basats respectivament en el
monolingüisme militant (Raimon, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet....)
i en defensa del bilingüisme ( Guillermina Motta, Salvador Escamilla,
Enric Barbat....). I tindrien de passar molts anys, fins que la relació
entre cantants, que ni tan sols acceptaven compartir escenari, es
restablís. El fet és que el pas al castellà de Serrat, no podia sinó ser vist amb bons ulls pel regim, que començava a estar inquiet pel fet que cançons catalanes i en català poguessin convertir-se en èxits en la totalitat de l’estat.I la "castellanització" de Serrat, va a tenir el seu "premi", va ser destinat per a representar a TVE al festival de Eurovision (que estava guanyat per endavant, desprès de pactes previstos), amb un tema de interès molt limitat, escrit pel Duo Dinàmic, La, la, la. Però Serrat conscienciejat i molt pressionat des de Catalunya, va a destapar la caixa dels trons, negades a actuar si no ho feia en Català. Enmig del escàndol va ser substituït a més córrer per Massiel, que guanyaria el Festival, sent presentada per tots els mitjans de comunicació, com una nova "Agustina de Aragó", mentre el "antiespanyol" Serrat, començava una llarga etapa de prohibicions i quedava vedat en televisió |
|
|
Encara així, Serrat no es queda inactiu, s’estrena com actor , ( res bé, tot cal dir-lo) en la pel·lícula d'Antoni Ribas "Paraules d’amor", i fa una gira per Europa i per Amèrica Llatina (des d’aleshores no deixa de viatjar i es convertirà en un cantant molt popular i molt volgut en terres de Amèrica Llatina, on li criden afectuosament "el nano"). |
|
|
Per altra banda, a mes a mes del disc senzill amb el la la la, que apareix abans de tot el garbuix, publica dos discos en català. Un SG (amb "per San Joan", escrita amb la col·laboració de Juan Pardo i Antonio Morales, i "Marta", una bellíssima cançó d’amor, que tornarem a trobar en un pròxim LP, i un LP ( Cançons tradicionals) que reuneix versions amb arranjaments d'Antoni Ros Marbà, i no massa ben rebudes pels puristes del folklore, . "El ball de la civada" serà l’únic d’aquests temes populars que Serrat acostumarà a interpretar en els seus concerts, al costat de les seves pròpies cançons, fins que en 1.999 reprèn per sorpresa la "cançó del lladre", en la gira de presentació de "Ombres de la Xina” |
|
|
L’any 1.969,
a mes de tenir una nova experiència cinematogràfica ( la llarga agonia
dels peixos fora de l’aigua, de Rovira Beleta), de cantar novament en
el Palau de la Musica i de fer una tanda de recitals en el Teatre Tivoli,
Serrat publica ni mes ni menys que tres LP, un en català i dos en
castellà. El disc en català, sense titulo, conté algunes cançons conegudes,(Paraules d’amor, Marta, Cançó de matinada) i deu mes inèdites, d’una gran qualitat. Com ho fa el vent. La carmeta ( retrat d’una vella prostituta, que fa pensar en la cançó "La Marie Vison", popularitzada per Ives Montand), de mica en mica, en qualsevol lloc, Saps, Camí avall, i l’olivera. L’arreglet del àlbum, Ricard Miralles, arriba a ésser durant molts anys, el creador d’un "so Serrat", absolutament original i identificable entre mil. |
|
|
Els discos en
castellà són: un àlbum amb temes propis ( on destaca la musicalitsació
del poema de Rafael Albertí, La Coloma “La Paloma”), i un àlbum
monogràfic dedicat a la poesia d’Antoni Machado. A partir d’aquest moment Serrat alternés la producció en català i en castellà, encara que amb el temps serà aquesta ultima la qual tingui un pes mes considerable. Serrat enregistrés un total de 10 àlbums en estudi en català, i 15 en castellà. |
|
|
Al 1.970 apareix
un dels millors discos de Serrat, batejat senzillament amb el nom de
Serrat 4. Serà presentat al públic en el barcelonès Teatre Coliseum,
i compte amb 10 cançons gairebé totes magistrals. Sentimental i picaresc, home de barri i universal, populista sense demagògies, Serrat arriba a la maduresa amb aquest àlbum. I també al cim del seva inspiració melòdica, a partir de aquí, encara que els seus textos seran cada vegada mes interessants i elaborats, les musiques, amb algunes excepcions patiran d’una certa reiteració. Aquest mateix any apareix un nou LP en castellà titulat "Mi niñez", amb aquesta cançó Serrat ens fa un tomb per a la seva infantesa. |
|
|
Durant els anys següents Serrat no grava en Català. Té alguna nova experiència cinematogràfica, fa moltes actuacions, i per fi, en 1.973 torna a aparèixer en TV en un especial de la seriosa "Al seu aire", gravat en L’aliança del Poble Nou. |
|
|
Surt el LP dedicat a Miguel Hernández. |
|
|
El mateix any surt "Per el meu amic", un àlbum que conta amb temes interessants, com "Helena" ( clarament inspirada en el "crescendo" que Jacques Brel aplicava a cançons com Ces gens- la"), al costat de cançons sorprenents, com "Per el meu amic"(un tema sobre l’amistat masculina, que ronda la sensualitat), i "El Vell" sobre un poema de Joan Vergès. |
|
|
Grava un nou
zencill SG amb el tìtol de la mateixa cançó "Edurne" amb
algunes estrofes en Euskera y de marcat to polític. Aquest any grava dos LP un titulat "Joan Manuel Serrat" amb cançons com "Canción infantil" "De parto" "Romance de curro el Palmo"..i el següent titulat "Para piel de manzana". |
|
|
Passen alguns anys mes, sense discos en català. Al 1.975 després d’unes declaracions sobre l’afusellament del mes de setembre anterior, Serrat es veu obligat a exiliar-se. En França en 1.976 canta en Bobino, on coincideix amb Georges Brassens. |
|
|
Quan torna de l’exili, el mateix 1.976, fa una gira triomfant pels barris de Barcelona, a benefici de les associacions de veïns, gira que culmina en un recital en el Palau d’esports de Montjuïc. |
|
|
Aquest mateix any, podem veure’l en un petit paper ( un deficient mental que balla amb una mòmia d’un convent de monges, saquejat durant la Setmana Tràgica), a la pel·lícula "La ciutat cremada" d'Antoni Ribas. |
|
|
Un nou disc en
català apareix en 1.977 "Res no és mesquí". Es tracta d’una
recopilació de musicaciones de poemes de Joan Salvat-Papasseit, poeta
de "barri", amb qui Serrat té una forta afinitat estètica,
ideològica i sentimental ( ja en "Quasi una dona" deia "Vull
ser mestre d’amor, com Salvat". Entre les cançons estan "Si jo fos pescador" ( amb musica de Rafael Subirachs) i "Visca l’amor" (amb musica de Guillermina Motta). El disc es tanca amb una nova *versió de la esplèndida "cançó per a en Joan Salvat-Papasseit" on les veus de Salvat(citat a partir de textos primerisos en prosa, de caràcter anarquista) i de Serrat, acaben fonemes en una unitat indestructible. |
|
|
"Joan Manuel Serrat 1978" nou disc en Castellà amb cançons com "Que bonita es Badalona" o "Historia conocida" un poema de J.A.Goytisolo, direcció musical Josep Mª Bardagí. |
|
|
El següent
disc en català de Serrat, format majoritàriament per textos propis,
arriba en 1.980. Es tracta de "Tal com raja" i es troben tres
poemes musicats, de J.V.Foix ( És quan dormo que hi veig clar), Josep
Carner (El gall) i Josep Palau i Fabre "Vaig com les aus. "Temps
era temps", crònica sentimental de la postguerra, i dues cançons
molt deutores de l’univers de Jacques Brel, "la noia que s’ha
posat a ballar" se sembla molt a la noia que balla sota el sol i la
indiferència dels passejant en "Sud la plau". I "Per que
la gent s’avorreix tant", és una versió gairebé literal, d'una
tema poc conegut del cantant belga, escrit per a la pel·lícula
"Un roi sans divertissement" ( "pourquoi faut-il que els
gens s'ennuyent"). Tal com raja, és el primer LP que Serrat grava amb Ariola en català, quan abandona Edigsa ( fins ara Edigsa publicava els seus discos en català, i Ariola en castellà). |
|
|
Edigsa, coincidint amb la sortida del nou àlbum, publica--jugada comercial que Serrat, indignat, denunciarà--un LP cridat "Encontre", que presentat amb un text de Maria Aurèlia Capmany, recull les dotze cançons dels tres primers EP i els SG de 1.968. |
|
|
Entre 1981 y 1983 grava dos nous LP en castellà "En tránsito" y "Cada loco con su tema". |
|
|
Un nou disc en llengua catalana apareix en 1.984 ( Fa vint anys que tinc vint anys), rebaurizada com àlbum, per a celebrar els seus 40 anys. Inclou dos poemes musicats, de Carner "El falco" i de Pere Quart "infants". |
|
|
El mateix 1.984 i desprès d’una llarga gira, Joan Manuel Serrat publica l’únic àlbum gravat en directe deixant de costat, algun disc pirata, de ínfima qualitat (Concert en directa al Teatre Grec), de la seva carrera. El doble àlbum titulat "En directe" inclou 23 temes, dels quals sols cinc son en català. |
|
|
I els anys passen. Serrat enregistra sobretot en castellà, i passa llargs mesos de gira sobretot en Sud-americà. "El sur también existe"(1985) un treball sobre poemes del escriptor Uruguaià Mario Benedetti amic personal de Serrat. "Sinceramente teu"(1986) recopilació de cançons cantades en Portuguès i la col-laboració d'artistes brasilers com Gal Costa, Caetano Veloso, María Bethania, Fagner i Toquinho. El 1987 grava el disc "Bienaventurados". |
|
|
Encara que en 1.987 grava un parell de temes, entre elles "Puff,el drac màgic", del disc de aniversari de Falsterbo Vint anys, el àlbum següent de Serrat en català, no apareix fins 1.989. I té un titulo d’estratègia comercial, que pot ser llegit indistintament en català i en castellà, "Material Sensible", de qualitat irregular. "Malson per entregues--confús intent de cançó narrativa, on el somni es fon amb la realitat, escrita en col·laboració amb Josep Maria Bardagi--. Dues cançons resulten simpàtiques, per la seva mateixa falta de pretensions, "En paus"--divertida sàtira de la jet-set) i "Kubala"--tema escrit en honor d’un dels mites de joventut d’un afeccionat al futbol i barcelonista irremeiable com Serrat--. |
|
|
1992 grava "Utopía", un treball ple d'esperances i "Nadie es perfecto" (1994). |
|
|
Per fi l’any 1.995, sorprèn a tot el món amb el seu projecte de realitzar un disc i espectacle, en homenatge a la nova cançó. El cantant escull 34 temes enregistrats originalment entre 1.962 i 1.975 s’ha de dir, que és molt discutible fer coincidir el final de la nova cançó amb la mort de Franco. La nova cançó com moviment, no supera la crisi interna, i la dissolució dels jutges, és a dir ,no passa de 1.968. I grava un doble CD "Banda sonora d’un temps d’un país", que apareix a principis de 1.996, i que presenta en dos recitals multitudinaris en el Palau de Sant Jordi, de Barcelona, per San Jordi, del mateix any. El disc recull temes dels Jutges, Lletania de Miquel Porter i Lluis Serrahima, amb musica de Jaume Armengolo. L’amor perdut--Joan Ramon Bonet Si jo fos pescador--Poema de Papasseit, i musica de Rafael Subirachs, Venedor d’amor--altre poema de Papasseit, musica de Marti Llauradò. A la vora de la nit--Lluís Espinas L’estaca--Lluís Llach ( Una versió que alguns -la falta de ideologia entre Llach i Serrat és evident--consideren "irreverent") Quan eren infants--Delfí Abella. No trobaràs la mar--Maria del Mar Bonet Que volen aquesta gent-- text de Lluís Serrahima i musica de Maria del Mar Bonet. El melic--Enric Barbat Cançó del desig farsant--Poema de Segarra, musica de Guillermina Motta L’home del carrer--Pi de la Serra Havia de ser així--Pi de la Serra ( esplèndida i gairebé desconeguda) Les floristes de la Rambla--Miquel Porter. Me’n vaig a peu---Joan Manuel Serrat Paraules d’amor--una versió instrumental, interpretada al piano per Tete Montoliu ( pianista que havia acompanyat a Serrat.....en els seus inicis i que havia gravat dos àlbums, amb versions jazzisticas de les seves cançons) El setè cel, Sisa Noia de porcellana, Pau Riba Flors de baladre, Isidor Martí. D’un temps d’un país--Raimon Blues en sol--Guillem d'Efak El gessamí i la rosa--poema de Carner, musica de Ia Batista Perque vull--Ovidi Montllor La Lili i l'Ali Babà--La Trinca--( en realitat un plagi descarat de la canço de Boby Lapointe Meli-Melodie) Per Mallorca--AL Tall. T'estim i t’estimaré--Antoni Parera Fons ( amb text d'Antoni Mus) Petita festa--Toti Soler ( sobre un poema xinès de Li-Po, adaptat lliurement per Marià Manent) Anirem tots cap al cel--Josep Maria Andreu i Lleo Borrel Cançó del soldat avergonyit--( fragment de l’obra teatral El retaule del flautista) Tot és gris Misty--adaptat per Jaume Piques, que cantava Núria Feliu Roseta d’olivella--Grup de Folk. I tres temes d’autors que van a influir en la Cançó. La noia del duro. La fille a cent sous—Brassens. L’amor que vindrà. Li prochain amour--Brel Susanna—Leonard Cohen. Adaptades respectivament per Delfí Abella. Josep Maria Andreu i Joan Soler i Amigò. El disc, d’una excel·lent factura, planteja alguns interrogants. El mes greu: fins quin punt no ha estat utilitzat per a aixecar una espècie d’acta de defunció de la cançó, convertint-lo en un balanç de clausura?. En tot cas Serrat ha sortit beneficiat:el, marginat temps enrere, per una cançó "pura" i monolingüe, s’ha convertit en l'integrador i el reinvicador. El "bo de la pel·lícula". Les coses no són tan senzilles com semblen. |
|
|
Axi al llarg de 1.997 i 1.998 Serrat contínua amb els seus gires estatals i americanes ( a vegades en companyia d'Ana Belen, Víctor Manuel i Miguel Rios), amb "El gusto es nuestro". |
|
|
Grava en català i Castellà, per a Audivis, en 1.997, tres contes sobre fons orquestral (Entri ells "la història de Babar"). |
|
|
A l’abril de 1.999, el varem trobar en el flamant Auditori de Barcelona, on presenta el seu nou CD "Ombres de la Xina", al mateix temps que recupera alguns dels seus temes clàssics. |
|
|
En un joc de desdoblament de personalitat envers el Serrat català i el seu alter ego Tarrés es presenta el nou disc "Canciones" trebal ple de versions de temes llatinoamericans. |
|
|
"Versos en la boca" es el treball que es retroba amb la sonoritat acústica del gran mestre Ricard Miralles. |
|
|
"Serrat simfònic", un ambiciós projecta en el que amb 16 cançons i l'acompanyament de l'Orquestrà Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Serrat repassa la seva carrera amb tot de luxe. |
|
|
Cal dir que actualment, tots els àlbums originals de Serrat, estan disponibles en format CD, publicats per BMG Ariola. Sols romanen "introbables" alguns temes publicats en discos SG o EP. |
|
|
Pel que es refereix a la bibliografia, diversos llibres han estat consagrats a la vida i obra de Joan Manuel Serrat. Entre altres "Serrat", de Manuel Vazquez Montalban (1.973) i "Joan Manuel Serrat", de Joan Manuel Escrihuela (1.992). |
|
|
Les cançons de Serrat, han estat enregistrades per diversos intèrprets, moltes vegades en altres idiomes. Mina, Gino Paoli, el israelita David Brossa, la brasilera Maria Bethania ( col·laboradora en el àlbum Sincerament teu, que Serrat grava en portuguès l’any 1986), Gloria, Miguel Rios, el Grup Estel, Mocedades, Julio Madrid, The London Symphony, Orchestra, Dyango, Manzanita, Llorens de Santamaria, l'Orquestra Plateria, el gallec Carlos Emilio Pons, Montserrat Caballe........i molts mes. |
