LLIR ENTRE CARDS
Tornar a Serrat
Per: Salvador Sostres

Feia temps que no escoltava el Serrat i ahir plovia i em vaig posar el famós doble directe enregistrat pels volts dels anys 80. Em sembla que és concretament de 1984. Bé, hi ha èpoques d'escoltar un cantant o un altre. Cançons que et recorden noies, estats d'ànims, coses en què crèiem i que han anat quedant enrere i coses que ens acompanyen encara. Mediterráneo, Plany al mar, Cantares, De vez en cuando la vida, Seria fantàstic. Belles cançons que feia molt de temps que no escoltava i que ahir van retornar-me el jo de mi de quan no parava d'escoltar-les. Tornar a Serrat és revisitar-se, passaren aquelles noies i n'han vingudes d'altres. Tornar a Serrat és acumulatiu, com l'art d'estimar-se. I les mateixes cançons que van fer més bonics els moments antics que ara et tornen, serveixen també per il·luminar de la mateixa bellesa i amb la mateixa intensitat aquest instant d'ara. Tingues sempre un disc del Serrat a mà per fer més dolça una tarda. Cançons resistents com una vella fortalesa i que aguanten el pas dels anys sense perdre el sentit. "No hay nada más bello que lo que nunca he tenido, nada más amado que lo que perdí", aquesta ha estat sempre la meva preferida. Una idea de permanència arriba amb les cançons, una idea de continuïtat que et permet pensar que ets més o menys qui eres encara que tot hagi canviat. Torna a Serrat per com al teu passat, per descobrir el fil que cus la tendresa d'abans amb la d'aquesta tarda, per veure com t'has anat fent, com has anat creixent, com començares a tenir por i com has après a superar-la. Plovia i no teníem res a fer que no fos escoltar Serrat i escoltar-nos, sentir la lleu remor que hi ha sempre al fons de les cançons que estimes i que et diu íntimament qui ets, cap on vas i d'on venies.

Pere Mas (1997-2018)