| No passa res. |
| Ningú no tria quins han
de ser els seus desitjos sexuals. La natura té
singularitats de bellesa estranya. Hi ha molta gent que
sent una atracció sexual cap a persones del seu mateix
sexe. Aquesta gent no han de ser necessàriament
"afeminats" ni "donotes", ni cap dels
estereotips que la societat els ha imposat. Són persones
normals que tenen dret a viure una sexualitat plena com
tenen dret les persones que senten una atracció més
corrent. L'únic que han de fer els homosexuals és cercar persones que es complementin amb elles i viure la sexualitat amb la mateixa responsabilitat que una parella heterosexual. Cal que facin servir també el preservatiu per evitar el contagi de la SIDA. |
| Hi ha persones que senten atracció tant cap a homes com cap a dones, la societat els anomena bisexuals. Hi ha persones que senten atracció cap a persones del seu mateix sexe, la societat els anomena homosexuals, lesbianes si són dones i gais si són homes. La societat anomena heterosexuals a les persones que senten atracció cap a persones del sexe contrari. La societat necessita posar noms, necessita etiquetar, li fa por tot allò que no pot etiquetar, que se li escapa de les mans. En els fons tots som iguals, i ens enamorem d'una persona; sigui quin sigui el seu sexe, el que ens atrau és la persona, i la persona està per damunt del sexe. |
| Avui encara queden un munt de restes de la marginació i persecució que han sofert les persones homosexuals. Alguns dels drets que reclamen i que encara no tenen són: poder realitzar un matrimoni legal, poder adoptar fills, i poder pertanyer a un munt d'institucions de les quals se'ls exclou manifestament o dissimulada. |
| Cal que les persones que viuen una sexualitat homosexual ho visquin sense complexos, amb la mateixa satisfacció que es pot sentir per gaudir de la natura o de la vida, cal que lluitin pels seus drets sense amagar-se'n i sense violència. Cal que tota la societat s'adoni de la importància de deixar decidir a les persones com volen viure la seva sexualitat. |