Santa Maria de Vilabertran
Situat dins del nucli urbà de Vilabertran.
Monestir agustinià, fundat durant la segona meitat del segle XI. Esta constituit per l'església, el claustre, el palau de l'abad, i diferentes dependències monàstiques. Al segle XV el monestir fou fortificat i provist d'un perímetre enmurallat. Amb la desamortització del segle XIX, totes les dependènces, excepte l'església, passaren a mans privades, i es transformaren en vivendes i quadres. Al segle XX el monestir passa novament a mans públiques i fou acuradament restaurat.
L'església es troba a la part nord del conjunt. Fou construida a finals del segle XI o principi del XII, es de planta basilical, amb tres naus, creuer, un absis i dues absidioles. Durant el segle XVIII s'hi afegiren la capella dels Dolors i la nova sagristia.
El claustre fou construit durant els segles XII-XIII i és de planta trapezoïdal. Es troba al mig del monestir. Al voltant d'ell es troben la resta de dependencies, entre les quals cal esmentar la sagristia, la sala capitular i al pis superior el dormitori, el refetor i la cuina.
El palau abacial, d'estil gótic, es troba situat al sud del monestir, i unit al conjunt per les muralles.