Fundació de la Paleàpolis |
|
Els primers contactes entre la població autòctona de les planes de l'Empordà i els pobles colonitzadors tingueren lloc durant la segona meitat del segle VII a.C. Els primers a mantenir aquests contactes no foren els grecs, sinó els fenicis. Es pensa que els etruscs també mantingueren relacions comercials amb els indígenes empordanesos abans de l'arribada dels grecs.
Els grecs varen començar la colonització de la Mediterrània oriental i central entre els segles VIII i VI a.C. La ciutat jònica de Focea, situada a la costa d'Anatòlia, a l'actual Turquia, es va incorporar tard a la colonització de nous territoris. L'unica àrea que encara estava sense colonitzar era la Mediterrània occidental. El que buscaven no era una colonització de grans poblaments, sinò solament ports segurs i fàcilment defensables des d'on mantenir profitoses relacions comercials amb els pobles autóctons. L'objectiu final, de totes maneres, era poder enllaçar Focea amb el ric territori de Tartessos, al sud de la península ibèrica. D'aquesta manera, l'any 600 a.C. fundaren Massàlia, l'actual Marsella, prop de la desembocadura del Roine. Poc després fundaren Agatha, l'actual Adge, i Empòrion. Cap al 580 a.C. fundaren Elea, a la península itàlica, el 560 Alalia a Còrsega i poc després Vèlia, també a la península itàlica. A la costa de la península ibèrica hi havien tres establiments més d'origen foceu, Hemeroskopeion (prop de Dènia), Akraleuké (Alacant?) i Mainake (Almuñecar, Andalusia), dels quals no s'ha trobat cap resta arqueològica ni es coneix exactament el seu emplaçament.
D'aquesta manera, al voltant de l'any 600 a.C, els grecs fundaren un primer assentament a Sant Martí d'Empúries, que llavors era una illa situada molt a prop de la costa. Les excavacions arqueològiques realitzades a Sant Martí d'Empúries, indiquen que ja hi havia un hàbitat estable abans de l'arribada dels grecs, pertanyent a l'edat del ferro i edificat per indígenes de la zona. Es desconeix la procedència dels nous colonitzadors, si venien de la colonia focea de Massalia o directament de la metropoli, encara que tot fa pensar que procedien de la primera d'aquestes ciutats.
La finalitat que devia tenir aquest establiment, la Paleàpolis o ciutat vella, no era comercial, sino que es pensa que era una escala intermèdia entre Massalia i l'àrea de Tartessos, al sud de la península ibèrica. L'element mes important era evidentment el port. La paleàpolis era fàcilment defensable, probablement estava enmurallada, i la poblacio grega era mes aviat escassa . Si la decisió dels fundadors de quedar-se no obeia a un naufragi, es possible que nomes un parell de vaixells contribuisin a la fundació de la colónia. Serien per tant molts pocs homes els que l'habitarien al principi . Tot i el seu aillament, no sembla pas gaire probable que els nous habitants de la Paleàpolis deixessin de banda les grans possibilitats que oferia el conèixer i comerciar amb el territori mès proper. L'explosió demogràfica posterior indica que hi hagué una gran prosperitat económica, deguda en bona part al bon acolliment que tingueren els foceus per la població de la zona.
Amb el pas del temps, aquest primer establiment fou anomenat Paleàpolis, ciutat antiga, per tal de diferenciar-la de la Neàpolis, la ciutat nova, fundada en terra ferma.
