|
|
Una vegada consumada la derrota al monestir del Roure i evacuada Figueres, l'exercit espanyol aconseguí estabilitzar la linia del front al llarg del curs dels riu Fluvià i Manol . Aquesta linia anava de Sant Pere Pescador a Maçanet de Cabrenys, passant per Bascarà, Maià de Montcal i Albanyà.
A començaments del mes de març l'exercit espanyol convertí el coll d'Orriols en el principal punt de defensa. Es troba just a sobre de Bàscara, entre els rius Fluvià i Ter, que feien de linies de defensa naturals. Per la seva banda, l'exercit francès es trobava situat entre els rius Fluvia i la Muga.
Malgrat els constants atacs dels sometents i miquelets, durant el primer trimestre de l'any l'exèrcit francès havia estat a l'ofensiva, i havia arribat a prendre Besalú i atacat Banyoles amb importants forces. De totes maneres el teatre principal de batalla s'havia translladat a l'altre extrem de Pirineu al Pais Basc i Navarra, on es produien grans ofensives franceses .
Al mes d'abril l'exercit francés disposava de 25.000 soldats a l'Empordà. Al davant tenien uns 70 o 80.000 soldats espanyols, 15.000 dels quals eren miquelets (infanteria lleugera formada per soldats catalans). A la resta de les unitats també hi servien molts soldats voluntaris catalans.
A finals d'abril i començament de maig l'exercit francès es situà davant de Bàscara i feu uns quants intents d'atacar Orriols però tots fracassaren.
El dia 5 de maig es produí el primer contratac de l'exercit espanyol, en el que hi participaren uns 16.000 homes, molts d'ells soldats catalans. Aquests combats foren coneguts com a batalla de Pontós, perque el centre de l'atac de l'exercit espanyol es trobava en aquesta zona. Les accions mes brillants d'aquesta batalla, però, foren a Cistella, a l'ala esquerra de l'exercit, comandada pel general Vives. Sortint de Besalú, Banyoles i Llorona, les unitats espanyoles atacaren Cistella i causaren uns 200 morts als francesos. Per part espanyola hi hagueren uns 30 morts. Uns 2.000 dels soldats participants eren miquelets.
La batalla del Fluvià tinguè lloc a meitats de juny quan uns 25.000 soldats de l'exercit francès es situaren davat de Bàscara, però no pogueren consolidar les seves posicions. L'endemà, el dia 14, l'exercit espanyol passà a l'atac, creuà el riu i conquerí el castell de Pontós. A continuació es retirà ordenadament a les seves posicions, passant per Ermedàs. El resultat fou de 3000 baixes per part francesa i 550 per part espanyola. Novament uns quant milers de soldats catalans hi participaren activament.
Aquesta darrera batalla posà en evidència la situació precària de l'exercit francès, amb greus problemes d'aliments, desercions i malalties i que els obligaren al cap de pocs dies a empendre la retirada.
