|
|
El monestir de la Mare de Deu del Roure es troba al terme municipal de pont de Molins, prop de la carretera que uneix aquesta població amb Biure d'Empordà. Està situat en un pla, a 160 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Al nord i nord-oest limita amb la serra dels Tramonts i al sud i sudest amb la serra d'en Jordà.
La batalla del Roure fou la mes important lliurada durant la Guerra Gran a l'Alt Empordà. Després de la retirada de l'exercit espanyol del Rosselló i el Vallespir, s'establí una linia defensiva que anava de Sant Llorenç de la Muga fins al cap de Creus. Al bell mig d'aquesta linia hi havia el pla del Roure, amb el seu monastir abandonat. Fou aquest el lloc escollit pel comte de La Unión per instal.lar-hi el centre de comandament.
Els motius que portaren al comte de La Unión a prendre aquesta decisió son els següents:
Es trobava a una alçada de 160 metres, i dominava tot l'horitzó nord, des de la Garrotxa fins al cap de Creus. Tenia al davant la serra dels Tramonts, que degudament fortificada el feia un reducte inexpugnable.
Es trobava just davant del castell de Sant Ferran, a Figueres, a uns cinc kilómetres en linia recta.
Es trobava també próxim al pont de Capmany, sobre el riu Llobregat, i per tant al lloc d'encreuament entre els camins que anaven en direcció nord-sud i els que anaven en direcció est-oest.
Tenia a prop la farga de Sant Llorenç de la Muga, on es fabricaven municions, i les mines de ferro, plom i manganès que l'abastien de materia primera i que calia defensar.
A mes del pont de Capmany i de Sant Llorenç de la Muga, tenien molta importancia per ambdos exercits el control dels cims pròxims, entre els que cal assenyalar Santa Magdalena, situat a sobre la Salut de Terrades, i que dominava el pas entre Llers i Sant Llorenç de la Muga, i el Montroig, situat entre Biure i Darnius, enfront de pla del Roure. També era d'importància estratègica el poble d'Espolla, doncs qui dominava el poble podia controlar l'acces al coll de Banyuls.
Alguns historiadors consideren que la batalla del Llobregat, lliurada al mes de juny amb victória espanyola, es pot considerar com la primera batalla del Roure. Despres d'aquesta batalla, els combats es desplaçaren cap a Sant Llorenç de la Muga, on els espanyols intentaven la reconquesta del pobles i de la farga. Durant aquest temps es fortificà tot el reducte del Roure, amb tres linies de trinxeres. Els comandaments de l'exercit espanyol consideraven que era inexpugnable.
A meitats de setembre es feu un intent de prendre el Montroig, tal i com hem dit situat davant del Roure, amb una columna de 4.000 homes manada pel brigadier Taranco. L'atac fracassà degut a la vergonyosa fugida dels soldats espanyols, que foren durament castigats pels seus oficials.
Al mes d'octubre l'exercit francès ataca per Biure en direcció a Les Escaules i arribà fins a l'ermita de Sant Sebastià, al costat de Terrades, on les tropes del general Courten aconseguí aturar-lo.
L'exercit espanyol estava en aquells moments constituit per mes de 45.000 soldats. D'aquests 35.000 eren a primera linia i 10.000 a segona linia.
L'ala esquerra tenia 10.000 soldats i estava manada pel tinent general Courten. Defensaven la zona de Sant Llorenç de la Muga, la muntanya de la Magdalena i Terrades.
L'ala dreta tenia 12.000 soldats i estava manada pel general Vives. Defensava l'area que va des de Pont de Molins fins al mar, passant per Capmany i el campament d'Espolla.
El centre tenia 23.000 soldats i estava manat pel marquès de Las Amarillas. Defensava la zona situada al voltant del Roure.
L'exercit francès tenia en aquells moments mes de 36.000 soldats. 24.000 eren a primera linia, 7.500 a segona, 4.500 a tercera i 8.000 a la reraguarda. A primera linia, l'ala esquerra tenia 4.300 soldats, l'ala dreta 9.000 soldats i el centre 8.700 soldats.
La nit del 16 a 17 de novembre els francesos iniciaren un fort atac a l'ala esquerra de l'exercit espanyol. L'atac començà al pont de Sant Sebastià, al costat de la foneria i simultaneament a la muntanya de la Magdalena, avançant cap a Terrades i amenaçant d'aillar els soldats espanoyls a Sant Llorenç de la Muga. El general Courten ordenà finalment la retirada cap a Llers, abandonant ferits, canons i gran part dels equips.
A l'ala dreta de l'exercit espanyol, els francesos dugueren a terme també una ofensiva, en direcció a Espolla i una altra en direcció al Pont de Molins, a partir del pont de Capmany. En aquest cas, l'atac francès fracassà, degut al seu inferior nombre respecte de les tropes espanyoles. L'artilleria espanyola els bombardejà durament des de Capmany. La caballeria i una brigada espanyola, manada pel comte de Gant, un reialista francès, es plantaren davant del campament francès a Cantallops. El reforços vinguts des del coll de Banyuls feren recular l'exercit espanyol fins a les seves posicions. Mentre el general Dugommier, comandant en cap de l'exercit francès, supervisava el final d'aquest combat des de la muntanya de Montroig una bomba disparada pels espanyols rebotà al cim i esclatà a sobre seu, fet que li provocà la mort instantànea. Prengué el relleu el general Perignon, que ordenà aturar els atacs. Malgrat haver perdut el combat a l'ala esquerra, l'exercit espanyol mantenia intactes el centre i la dreta, i per tant encara conservava tota la capacitat de resistència.
Durant els dies 18 i 19 el comandament francés feu consell de guerra a La Jonquera i el front es mantingué la calma. Finalment el general Perignon decidí atacar directament el Roure. En comptes d'atacar seguint la vall del riu Llobregat com al mes de juny, el general Perignon decidí atacar per la serra dels Tramonts, avançant des de Montroig i a través del coll de la Marcera, a la banda nord-oest de les posicions espanyoles. L'artilleria avançà seguint la vall del riu Ricardell per la carretera i, a l'arribar a Biure, s'enfilaren pel camí de la carena.
El dia 20 de novembre, a trenc d'alba, s'inicià l'atac. Una descàrrega de fuselleria apuntant al coll de la Marcera fou el senyal de que començava la batalla final. Els soldats francesos es llançaren damunt dels soldats espanyols, que malgrat combatre durament es varen anar retirant cap a la reraguarda, d'on sembla que no reberen l'auxili que calia. Vista la densitat de baluards i parapets que hi havien aquell lloc, la lluita havia d'esser aferrisada. L'artilleria francesa ja havia començat a actuar contra els soldats espanyols. Una vegada caiguda la primera linia defensiva, continuà l'atac contra la segona, situada ja a l'altre costat del camí de Biure a Pont de Molins, que també caigué en mans franceses. La tercera línia es trobava al voltant del monestir, aprofitant els murs i els marges que delimitaven la propietat. Després l'atac es concentrà contra el mateix monestir on lluitava el compte de La Unión. Pel camí que anava cap a Pont de Molins anaven fugint els soldats espanyols. Des del castell de Figueres no arribà cap mena d'auxili. Cap a les tres de la tarda, els francesos iniciaren ja la maniobra d'envoltament del monestir, que fou abandonat pels espanyols. En la fugida, després d'intentar defensar un reducte amb una trentena de soldats, i a uns 300 metres del monestir, el comte de La Unión rebe un tret que li provocà mort.
Aquesta derrota tingué greus consequències per l'Empordà. L'exercit espanyol fugí en desordre i amb ell la població de la comarca, que fou greument saquejada.
Les perdues de l'exercit francès foren de 600 morts i 900 ferits. Desconec les de l'exercit espanyol, peró també degueren esser elevades
