
![]()
|
Els combats per la posesió de Sant Llorenç de la Muga tingueren lloc durant l'any 1794, des de la retirada del Rosselló i Vallespir a començaments del mes de maig fins al mes de novembre, quan tingué lloc la batalla del Roure.
Sant Llorenç de la Muga era estrategicament important perque tenia una important foneria, que proveia de bombes de canó a l'exercit. Era capaç de produir mes de 300 projectils per dia.
A començaments del mes de maig, l'exercit espanyol evacuà el Rosselló a travers del coll de Portell i el Vallespir a travers del coll dels Horts (situat entre Tapis i Costoja). El dia 6 de maig el poble va esser assaltat per 4.000 soldats francesos provinents del coll dels Horts i que seguien les passes dels fugitius. Malgrat la resistència del sometent local, l'exercit francés conquerí el poble. Els dos batallons de l'exercit espanyol que havien de defensar la farga no ho van fer com calia i aquesta també va esser conquerida, amb la perdua de quatre canons.
El dia 19 de maig l'exercit espanyol va fer el primer intent de reconquerir la farga de Sant Llorenç de la Muga, que es trobava gairebé aillada del centre de l'exercit frances, situat enfront de Bellaguarda. Es portaren a terme atacs de diversió a Camprodon i Espolla. L'exercit espanyol i els sometents, vinguent de la banda de Terrades, varen prendre la muntanya de la Magdalena i els cims veins, i es llençaren sobre Sant Llorenç i la seva farga. Al esser ambdós atacs rebutjats, i davant el risc de quedar aillats de la reraguarda, l'exercit espanyol fugí desordenadament i a mes perderen Terrades. Les columnes situades a Darnius, bloquejant l'accés del gruix de l'exercit francès a la zona de combats, va evitar mes desgràcies.
Els mesos de juny i juliol varen passar sense grans moviments. El dia 13 d'agost, l'exercit espanyol feu un nou intent de reconquerir Sant Llorenç i la farga. Primerament es portaren a terme nous atacs de diversió sobre Manera, Vilarroja, Cantallops, el coll de Banyuls, muntanyes de Culera, Port vendres i Cotlliure; els dos darrers per mar i que no es varen arribar a executar a causa de la meteorologia adversa. En aquest nou intent hi participaren 14.000 soldats i 6.000 sometents. Durant la matinada els sometents del general Courten prengueren Terrades i la muntanya la Magdalena i es disposaren a atacar el poble i la farga en el moment en que les altres columnes entressin a la vall de la Muga per altres indrets. Malauradament una d'aquestes columnes fou derrotada i les unitats franceses, provinents de La Jonquera passaren a l'atac a la vessant nord de la Magdalena. Davant el caire que prenia la lluita, el comte de La Unión ordenà la retirada, al voltant de les tres de la tarda. El comportament de les unitats portugueses evitaren mals majors i la batalla acabà sense que ningú es pogués alçar amb la victória. Les tropes hispano-portugueses tingueren mes de 200 morts i mes de 500 ferits.
A finals d'agost, i veient que era una posició massa arriscada, l'exercit francès abandonà de Sant Llorenç de la Muga i de la seva farga, juntament amb Santa Magdalena, el santuari de La Salut i Boadella, i es retirà a Darnius. Abans de retirar-se varen destruir tot el que deixaven enrera, incloent-hi evidentment la farga.
El 17 de novembre, durant la batalla del Roure els francesos ocuparen novament Sant Llorenç i la farga.