|
|
El que es coneix com a expedició a Roses és una incursió de l'exercit francés que tingué lloc a l'octubre de 1793 i amb l'objectiu d'atacar Roses. En aquells moments l'exercit espanyol encara no controlava el baix Rosselló, i els colls d'aquesta part del Pirineu estaven en mans dels francesos. Un camp atrinxerat, prop d'Espolla defensava aquesta part del front.
El delegat de la Convenció Fabre, va projectar atacar l'exercit espanyol en aquesta zona, amb l'objectiu final, totalment irrealitzable en aquells moments, de prendre Roses. El pla original era que dues columnes ataquessin el camp d'Espolla i una tercera, avançant per la costa ataqués Roses.
La primera columna va sortir de Banyuls i, pel coll que porta el mateix nom, es presentá el dia 28 d'octubre davant del camp d'Espolla, on fou rebutjada.
La segona columna sortí el dia 26 d'octubre de Colliure, creuà el coll Forcada i prengué Cantallops. Al vespre del 27 prengué Vilartolí i quan es dirigia e Espolla, el dia 28, es trobà el camí tallat. Quan intentà fer un rodeig, fou atacada i es veié obligada a retirarse cap a França desordenadament, fustigada per la la població de lloc i pels temporals.
La tercera columna, que tenia que avançar per la costa no va poder passar Llançà degut als constants atacs de la població civil de la costa, aixecada en armes devant dels saquejos i incendis dels pobles.
El dia 30 d'octubre els francesos varen tornar atacar Espolla, pero al darrer moment foren aturats per una càrrega de la cavalleria i finalment gràcies a l'arribada d'una nova divisió espanyola foren vençuts. A la retirada tingueren molts morts i ferits.
