|
|
El setge de Roses durant la Guerra Gran es produí quan l'exercit espanyol fou derrotat a la batalla del Roure el 20 de novembre de 1794 i es retirà a la línia del Fluvià. El dia 22 de novembre els francesos varen portar a terme una acció d'intimidació, que no va tenir resultat. El dia 28 d'aquell mateix mes es rendí el castell de Sant Ferràn, a Figueres. Al nord del riu Fluvià només restava la plaça de Roses lliure de francesos.
La vila de Roses estava defensada per la ciutadella i pel castell de la Trinitat, situat a la part sudest. Aquest últim, de planta estelada i de petites dimensions servia per protegir el port i el flanc sud de la ciutadella. Pel que fa a la pròpia ciutadella, les muralles i el fosar eren excel.lents, peró a l'interior no hi havia res capaç de resistir un bombardeig.
Pocs dies despres de la capitulació del castell de Sant Ferran, quan el governador de la plaça de Roses consultà al capità general si havia de capitular o resistir a l'exercit francès fou destituit inmediatament. Va ésser anomenat nou governador Domingo Izquierdo. La marina espanyola havia amenaçat amb bombardejar als defensors si aquests es rendien.
El dia 3 de desembre es formalitzà el setge, només per terra, doncs la flota espanyola controlava la badia. El nou governador ordenà reforçar les defenses, fortificar encara més els reductes i fer barricades als accessos a la població. Els dies 5 i 8 de desembre varen desembarcar uns 400 soldats de la flota per atacar als assetjadors, peró amb poc exit a causa del mal temps. El 10 de desembre varen començar a disparar les bateries situades a la plana i les quatre situades al Puig Rom, peró no varen tenir l'eficàcia que els francesos esperaven. El 15 de desembre començaren la construcció de noves trinxeres i s'instal.laren noves bateries entre les del pla i les de Puig Rom.
El dia 21 es portà a terme l'atac general. El reducte que defensava el poble caigué en poder dels francesos, peró for recuperat per l'exercit espanyol, que aconseguí finalment rebutjar l'atac. El dia 23 de desembre els francesos tornaren a atacar pel mateix lloc, prengeren el reducte i entraren a la població, peró foren aturats novament per l'exercit i pel sometent. Malgrat tot, els francesos retingueren el reducte i el barri dels Grecs. Onze veins del poble foren degollats pels francesos.
Durant tot aquest temps, el castell de la Trinitat havia sigut durament bombardejat. Aquest es convertí en l'objectiu principal dels francesos, doncs amb la seva caiguda la situació de la Ciutadella quedaria força compromesa. Finalment el dia 5 de gener de 1795, i després d'avisar que els assetjadors havien aconseguit obrir un forat a les muralles, els defensors evacuaren el castell de la Trinitat. Els francesos no s'en adonaren de la maniobra i, per tant, no pogueren impedir el seu embarcament i fugida. Amb la caiguda del castell de la Trinitat, la vila i la Ciutadella quedaren en una situació força precaria. Els francesos decidiren atacar des de l'est, a traves del poble, i el 12 de gener començaren els treballs. Pocs dies després, el dia 15 de gener, tingué lloc una gran nevada, seguida d'un temporal de tramuntana que obligà a aturar les obres i els combats fins el dia 24 de gener. Quan el temps millorà, una bateria de 18 canons instal.lada al recentment conquerit castell de la Trinitat comença a bombardejar la Ciutadella amb gran efectivitat. La situació dels defensors va anar agreujant-se i l'1 de febrer era ja gairebé insostenible. Després d'una junta militar, amb l'assistència de les autoritats de la vila, el gobernador decidí aturar els combats i abandonar la vila i la Ciutadella. La nit del 2 al 3 de febrer es va embarcar la guarnició, uns 4.200 homes. Cap a les 2 de la matinada encara restaven 700 homes a la Ciutadella i 600 a la vila. Quan els francesos descobriren la maniobra, passaren a l'atac. La reraguarda, entre 150 i 300 soldats, no es pogué embarcar i fou capturada. Amb aixó s'acabà el setge de Roses.
El nombre de baixes de les tropes espanyoles durant el setge fou de 113 morts, 470 ferits i 1.160 malalts. Les tropes foren desembarcades a Palamós, on foren rebudes amb honors, i els civils es refugiaren a L'Escala.
