| Els Anglada de Vilert. Els trobem a Can Anglada, al nucli de les Anglades, d'el poble de Vilert, municipi d' Esponell�, comarca del Pl� de l'Estany (Girona). Fa anys que es dedicaren a buscar els seus or�gens i, segons l' arxiu patrimonial de Can Anglada, l' arbre geneal�gic es remunta al segle XIII i el document datat mes antic es de l' any 1281, quan Arnau Anglada ja vivia a Can Anglada, el que els remunta, com a m�nim, a mitjans del segle XIII. El significat del cognom podria venir de "estan situats en un angle d'un riu, on hi ha bona pesca " . Si ens hi fixem, coincideix amb la definici� llatina del cognom. Aquesta informaci� ens la va proporcionar una persona d'el lloc, Laura Anglada, qui va comentar que consultant la informaci� que tenen al seu arxiu patrimonial, moltes branques d'Anglada han vist que tenien els seus ascendentes a Vilert. Tamb� ens va dir que te const�ncia d' alguns Anglada de Can Anglada que varen emigrar al continent americ�, quedant els seus descendients all�. Aquest podria ser un d' els or�gens d' alguns Anglada americans. |
| EL VE�NAT DE LES ANGLADES Aquest ve�nat est� format per un grup de cases situades a la banda dreta del riu Fluvi� i al sud-est del nucli principal de la poblaci� de Vilert. Est� ben comunicat per la carretera d' Esponell� a B�scara, que hi passa molt a la vora, i abans per uns camins medievals: un, que passava per la carena de muntanyes, anomenat cam� de Banyoles a Vilademuls; i l'altre cam�, que anava paral.lel al riu Fluvi� i menava cap a Banyoles i Besal�. Ambd�s camins estaven intercomunicats per una xarxa d' altres camins que enlla�aven els masos i ve�nats entre si. El ve�nat t� tot l' aspecte del que significa aquesta paraula. Una dotzena de cases -algunes molt antigues- agrupades ben a prop, com emparant-se unes amb les altres; i una vintena mes escampades per la contrada. Quant al nom del ve�nat no he trobat cap document que aclar�s els dubtes que freq�entment sorgeixen quan es parla dels or�gens dels ve�nats o les masies. La tradici� oral dona com a segur que aquest nom plural es deriva de dues masies del ve�nat que portaven el nom d' Anglada,i d' aqu� s'en deriva: Les Anglades El ling�ista catal� Joan Corominas, al seu diccionari etimol�gic, ens parla de la paraula anglada i ens diu que es deriva d' angle i equival a: "angle o meandre que forma un riu", i que aquesta paraula es citada en documents del segle XI, en refer�ncia a un lloc vora el riu Ter. Potser no �s gens descabellat recordar la proximitat del riu amb aquest ve�nat, i tenir present que en aquesta contrada comen�a el gran meandre del riu Fluvi�, produ�t per la serra d'en Llovera, que el desvia del curs normal fins a la poblaci� d' Orfes i despr�s segueix directament fins el mar. Aquest ve�nat, a principi d' aquest segle, tenia 37 edificis o albergs y 118 habitants ( J.Botet i Sis�, Geograf�a General de Catalunya (provincia de Girona), 1913, p�g 309) Era el ve�nat m�s important del municipi d' Esponell�, amb masos molt antics que estaven comunicats per camins ve�nals amb els pobles principals de la Garrotxa i l'Empord�. La situaci� del poble de Vilert, als l�mits d' aquestes dues comarques, fou la causa que es tingu�s una bona xarxa de camins que el comunic�venn amb una i amb l' altra. Es tenen not�cies d'un altre cam� important que anava cap a l'Empord�, directament a Figueres, travessant el riu Fluvi� pels llocs on el llit del riu era m�s ample i per tant amb menys fond�ria d'aigua, per poder-hi passar amb els carros o tartanes. Seguia cap a Espinavessa i despr�s cap a Navata, iall� enlla�ava amb el que anava d' Olot cap a Figueres. Aquest ve�nat, tot i que era ben important, amb m�s d' un centenar d' habitants, no tenia cap esgl�sia ni capella. Possiblement al castell n'hi hagu� alguna; ho podem molt ben suposar pensant que el mateix bisbe Bernat de Vilert*, la hi podia haver fet construir. Quan s'enderroc� el castell, la capella degu� tenir la mateixa fi. ... A trav�s de l' estudi realizat per Arnau Ferrer i Anglada, que abasta els segles XVII i XVIII, endevinem que, en un temps, la casa Sot havia estat la m�s important, i havia exercit les funcions caciquistes pr�pies d' aquella �poca. Despr�s, en el declivi de can Sot, prengu� el relleu la casa Anglada, m�s encara quan aquesta va adjuntar al seu patrimoni la mateixa casa Sot i altres cases del ve�nat. Tamb� observem que les cases que m�s han exel.lit al llarg dels segles estan situades en el nucli del ve�nat. De les disperses, excepte mas Ferran, les altres no han tingut massa rellev�ncia. Resum del llibre "Vilert" de Josep Clavaguera i Canet * Bernat de Vilert, bisbe de Girona el 1278 |
 |
 |
| Aquestes dues cases son, sembla ser, les que van donar origen al nom del ve�nat: Les Anglades |