ELS ANGLADA D' OCCIT�NIA (FRAN�A)

Quan vaig comen�ar aquesta investigaci� la havia centrat en el origen aragon�s (Fiscal) o el origen catal� (Les Anglades, Fonteta,etc.), per� va sorgir una nova via ubicada a Occit�nia.
A la zona del Languedoc-Roussillon he localitzat moltissims Anglada.
A mes, en el seu llibre "Her�ldica Catalana", F. Ferrer Vives, esmenta l' escut dels Anglada del Rossell� (veure escuts dels Anglada) citant el "Noblesa Catalana" de Philippe Lazerme, i podem veure que es un escut diferent, el que ens podria indicar que es tracta d' una altra branca d' Anglada o un altre origen independent.
Caldria destacar que aquesta zona del Rossell�, al llarg de la hist�ria, tant va pertanyer a Catalunya com a Fran�a, pel que caldr�  averiguar si elsAnglada d'  aquesta zona son descendents de catalano-aragonesos o be es dona la viceversa.

















ANGLADE: Terme toponymique qui d�signait vraisemblablement une parcelle formnt un angle, ou encore une maison faisant angle. Du latin angulata, form�e sur angulus = angle. Patronyme tr�s fr�quent dans tout le Sud et le Sud-Ouest, o� l'on trouve �galement la variante Anglada. (segonsn la definici�de Jean Tosti, a la seva p�gina de cognoms).

Altres definicions ser�en:
Anglade: nom attribu� � quelqu'un qui habitait au coin de deux rues, deux chemins ou deux routes
De anglada: coin de la rue en dialecte m�ridional. D�signe celui qui y demeure.

"
Hallamos documentaci�n del apellido ya en 1338.
En los "Cartoulaires de la Vall�e d'Ossau" entre los vecinos de Morlaas y Serr�s, pertenecientes a esta valle (Vizcondado de B�arn) aparecen ya los apellidos Anglada y Anglade.

Encontramos tambi�n una rama que mor� en Pradelles-en-Val (Aude) y en Fillols y Vernet-les-Bains (Rossell�) document�ndose desde el siglo XVII y usando las formas Anglada y Anglade.

Entre los datos curiosos podemos citar a Isabelle Anglada que fue procesada por la Inquisici�n de Barcelona, acusada de bigamia en 1575, siendo azotada. Y tambi�n a Antoine Anglada que fue procesado en 1617 acusado de Palabras.

De la rama de Perpignan (Rossell�) cabe citar a:

Joseph d'Anglada, nacido en Perpignan, que asisti� a la Junta del Cuerpo de la Nobleza del Rossell� en 1738 y era Se�or de Anglada de Rocabruna en 1753.

Joan-Bautista Anglada i d'Oms (hijo del anterior), nacido en Perpignan en 1743, Presidente del Consejo Supremo del Rossell�.

Joseph Anglada y de Oms, nacido en Perpignan en 1778, que sent� plaza de Guardia Marina en 1795.

Antoni Anglada y de Oms, nacido en Perpignan en 1779, que sent� plaza en el mismo a�o y falleci� en combate en 1797

Estos �timos eran hijos de Joan-Bautista Anglada i d'Oms"

La informaci� en cursiva fou facilitada per Oscar Barea
Mapa de Catalunya cartografiado entre 1602-1605 en el que podemos ver que el territorio incluye el Rossell� y Valencia. Es propiedad de la Biblioteca Nacional de Francia.
1