Aquesta pàgina és la que us informa sobre J. K. Rowling, l'autora de tota la col·lecció de llibres de Harry Potter.

J. K. (Jo) Rowling va néixer a Chipping Sodbury a Regne Unit, a l’any 1965. Un nom per un poble tan estrany que potser ha contribuït al talent que té Jo per col·leccionar noms tan curiosos. Jo va canviar de casa dos cops quan era petita. El primer canvi va ser des de Yate (just fora de Bristol al sud-oest d’Anglaterra) fins a Winterbourne (a l’altra banda de Bristol). Jo, la seva germana i les seves amigues acostumaven a jugar al carrer, a Winterbourne. Dos dels seus amics (una germana

i un germà) tenien el cognom Potter! El segon canvi va ser quan ella tenia nou anys i va anar a Tutshill prop de Chepstow. En ella li agradava molt viure al camp, i passava la majoria del temps enmig de i al costat del riu Wye amb la seva germana. Per Jo, la pitjor cosa sobre la seva nova casa era la seva nova escola... Tutshill Primary School era una escola molt petita i molt passada de moda. Els escriptoris encara tenien els foradets per posar els pots de tinta! La seva professora, Mrs. Morgan, la terrorificava. El primer dia d’escola, la professora li va donar un examen d’aritmètica que Jo va suspendre, amb un zero sobre deu. No volia dir que ella fos estúpida –mai havia treballat les fraccions. Jo s’asseia a la fila que estava més a la dreta possible de Mrs Morgan. Ràpidament va adonar-se que Mrs. Morgan asseia als seus alumnes per ordre; els més llestos a l’esquerra i els més tontos a la dreta. Jo s’asseia a la “fila estúpida”, més a la dreta possible sense seure al pati d’esbarjo...

Des de Tutshill Primary, Jo va anar a Wyedean Comprehensive. Ella era silenciosa, pigallada, miop i no gaire bona en educació física. Sempre es trencava el braç jugant a voleibol. La seva assignatura preferida era anglès, però també li agradaven molt les llengües en general.

El que li agradava més a la Jo era escriure. “La primera història que vaig escriure, era quan tenia cinc o sis anys, era sobre un conill que es deia Rabbit. Tenia galteres i els seus amics l’anaven a visitar, incloent-hi una geganta que es deia Miss Bee. I des de la història d’en Rabbit i la Miss Bee, sempre he volgut ser escriptora, però no li vaig dir a ningú. Estava espantada que em diguessin que no tenia esperances.”

A l’escola, entretenia als seus amics amb històries. “Acostumava a explicar als meus amics estudiosos i igualment silenciosos llargues històries a l’hora de dinar.” En aquestes històries, Jo i els seus amics eren herois i molt valents.

Després d’anar a l’escola, Jo va anar a la Universitat d’Exeter a Devon on va estudiar francès. Els seus pares pensaven que estudiant llengües, podria arribar a ser una gran secretària bilingüe, però Jo aclareix, “Sóc una de les persones més desordenades del món i, com més tard provava pitjor m’anava.” Ella diu que mai havia posat molta atenció a les reunions perquè tenia massa feina escrivint les idees. “Aquest és un problema quan suposes que estàs traient el temps de la reunió”, diu. Quan ja tenia 25 anys, Jo va començar a escriure una tercera novel·la “Vaig abandonar els dos primers quan vaig adonar-me que dolents eren”.Un any després, va anar a Portugal a ensenyar anglès, cosa que li va agradar molt.

Treballant tardes i vespres, tenia temps per escriure al matí. La nova novel·la tractava sobre un nou que era un bruixot. Quan va retornar a Regne Unit, ja tenia una maleta plena de històries sobre Harry Potter. Va anar cap a Edimburg amb la seva filla petita i va treballar com a professora de francès. També va proposar-se un objectiu: acabaria la novel·la del “Harry” i la publicaria.

Al 1996, un any després d’acabar el llibre, Bloomsbury va comprar la primera novel·la de Jo, Harry Potter i la Pedra Filosofal.

“Al moment en que vaig veure que Harry seria publicat vaig pensar que seria el millor de la meva vida”, diu ella. Uns mesos després “Harry” va ser acceptat per la publicació a Bretanya, una editorial americana havia comprat els drets per l’esforç que havia fet Jo escrivint i ensenyant – l’ambició de la seva vida.

Escrivint els llibres de Harry Potter

La idea d’escriure Harry Potter va sorgir-li al tren, ella ha dit que realment no es va concentrar en la màgia, la màgia la va triar en ella... El punt de sortida del món de Harry Potter és “què passaria si fos real?”.

Jo ha dit que no creu que ningú o res ha influenciat directament els llibres de Harry Potter, excepte potser el d’Elizabeth Goudge, El Petit Cavall Blanc, “que era el meu llibre preferit quan tenia vuit anys, i que també és ple de màgia.”

Jo ha estat escrivint per la resta de la seva vida, “No podia pensar una millor manera de viure bé, crec que escriure és l’única cosa que sé fer bé.” Escriure pot ser molt divertit, però també pot ser molta feina dura, però no s’ha de deixar córrer! Jo recomana als aspirants... ”Llegiu al màxim, com feia jo. Et donarà saber sobre què fa ser millor a l’hora d’escriure i aprendràs molt de vocabulari. Comenceu per escriure coses que sabeu, les vostres sensacions i les vostres experiències, això és el que faig. Al llarg de tota la sèrie tanmateix hi haurà moltes criatures màgiques noves, i moltes aventures, incloent-hi la raó per la qual alguns de les bruixes i bruixots es converteixen en fantasmes quan moren; el que van fer els pares del Harry abans de que fossin assassinats per Ja-Sabeu-Qui; i la reaparició de Scabbers! El llibre de Harry Potter, però m’agradaria deixar algunes coses que siguin decidides quan escric. És més divertit” Jo escriu gairebé cada dia, a vegades 10 o 11 hores, a vegades 3 hores. Ella mateixa diu que depèn de “com de ràpid venen les idees.”

J. K. Rowling, ara mateix és la segona dona més rica del món (la primera és Madonna) i guanya 15 milions de pessetes al dia (625.000 ptes l'hora, o també, 173 pessetes el segon, ;)). Això que li està passant ara no és el que li passava fa uns anys... Ella estava casada amb un portuguès, i per causes desconegudes o deduïbles, es van divorciar. J. K. Rowling es va quedar penjada amb una filla i sense feina (ja que la feina la tenia a Portugal com a professora d'anglès). Com explicàvem abans, J. K., va escriure una novel·la (Harry Potter i la Pedra Filosofal). Allà ella, amb una bona novel·la, cap a Bloomsbury, a veure si li publicaven. I després de bastant patir i insistir més d'un cop, va aconseguir-ho. Ara mateix, a J. K. Rowling, li surten els diners per les orelles, però això sí, se'ls mereix.