Situat al sector nord de la comarca del Pla d'Urgell, a 5 km de l'autovia Lleida-Barcelona, a 6 km de la Nacional II,i a 5 km de la carretera comarcal Tàrrega-Balaguer.

La invasió saraïna de Catalunya pel moro Musà,governador d'Ifrigiya, tingué lloc l'any 713.I el territori i la futura ciutat de Balaguer, així com la plana d'Urgell,degueren passar, ja aleshores, a mans d'aquell gran capità mahometà. El seu fill Abd al-Aziz completà la conquesta de Catalunya,sense que això vulgui dir que els invasors s'establissin permanentment en tots els llocs,ja que preferentment ocuparen indrets millors i més fertils.Per tant,només una part del comtat d'Urgell,relativament petita,però la més rica i profitosa en sentit econòmic,fou ocupada.

Ermengol IV combaté els sarraïns,en algunes ocasions ajudant als aragonesos,per raons de parentiu.D'alta banda,reeixí,en una petita expansió pel seu compte,a la part esquerre del riu Segre,la Ribera de Sió i la plana d'Urgell.Ivars d'Ugell coneguda pels sarraïns com LORIBAS fou arrabassada als moros gràcies a l'activitat reconqueridora empresa pel comte de Pallars i per alguns altres nobles.

Ivars d'Urgell era del bisbe i del capitol d'Urgell des dels primers temps de la reconquesta.Era freqüent que,per tal de defensar els llocs recentment reconquerits de l'amenaça sarraïna,s'hi construïssin castells.

Sota la protecció d'aquests castells,s'hi anaren edificant les cases i així,a poc a poc, es convertiren en pobles i viles.

El 27 de Marçde 1087, Guillem, ardiaca de l'esglesia d'Urgell i futur bisbe,lliurà a la canònica de Santa Maria de la Seu tot el seu patrimoni familiar.Entre molts altres béns,donava el castell d'Ivars amb òptima condomina, la part que li corresponia dels delmes i totes les premícies,censos i pertinences.

Els Anglesola eren uns incondicinals del comte de Barcelona i van ser ensenyorits amb molts feus al Mascançà.El 1134 es donà una concòrdia segons la qual el bisbe i el capítol d'Urgell cedien una part de les seves rendes d'Ivars a Arnau d'Anglesola sense perdre'n la senyoria.El posterior incompliment de la concòrdia per tant del noble Arnau obligà al bibe d'Urgell a demanar l'intervenciópapal,així ho dóna a entendre el rescripte que el papa Alexandre III feu a instàncies del bibe d'Urgell,en el qual demana al bisbe de Barcelona i l'abat de Poblet que procedeixin contra Berenguer Arnau d'Anglesola, que reté injustament i ha usurpat el lloc d'Ivars,i que si no cedeix es procedirà conta ell amb l'excomunió i l'entredit.

El 8 de Març´de1187,signaren una avinença el bibe d'Urgell i els castlans del castell d'Ivars que eres Bernat de Vilamajó i Bernat d'Ivars.

El 1364 el capítol d'urgell comprà el mer i mitx imperi sobre Ivars al rei Pere, el cerimoniós.Més tard,el 1422,es vengué l'estany al baró de Bellpuig per treure'n sal.

Durant la guerra de Successió,quan Felip V es trobà a la entrada de Lleida-1710-va voler recobrar Balaguer i, en efecte,al capdavant de 20.000 homes,atacà la ciutat insistentment,però els seus defensors es resisitiren amb tant entestament que el d'Anjou va haver de retornar a Lleida convençut de la inutilitat dels seus esforços.Felip V ,aleshores des d'Ivars d'Urgell,destacà un cos de tropes per entrar a Cervera, ciutat que li obrí les portes.

Un segon període molt més curt que el primer,va des de 1833-mort de Ferran VII-,la regencia de Maria Cristina i el regnat d'Isabel II fins l'any 1874-la 1ª Republica-, quan,el regnat d'Isabel II,s'aboliren els senyorius temporals i jurisdiccionals eclesiàstics,que passaven a la Corona.Aquesta abolició es va coneixer com la desamortització de Mendizábal. Fou un periode positiu per a la burgesia amb diners i per als forts propietaris agraris que pogueren comprar moltes terres eclesiàstiques, invertint pocs diners i obtenins grans extensiona de terres.

Quan s'extinguiren les senyories jurisdiccionals -1833-els marquesos de Torrent i de Segarra senyors d'Ivars,reclamaren durant un temps delmes abolits.

El 1865 s'inaugurà el canal d'Urgell i la vida d'Ivars va fer un canvi radical.El reg dem totes aquelles terres ermes va fer que hi acudissin centenars de pagesos de diferents llocs que decidiren provar sort en aquell nou territori.

Ivars d'Urgell va ser distinguida pel rei Alfons XIII amb el següent reial decret:

"Queriendo dar una prueba de Mi Real aprecio al pueblo de Ibars de Urgel,provincia de Lerida,por el creciente desarrollo de su agricultura,industria y comercio y por su constante adhesión a la Monarquía,vengo en concederle el título de Villa.Dado en Palacio a doce de junio de mil novecientos veinte y ocho.Alfonso XIII,rey".

La vila d'Ivars d'Urgell,com totes les localitats,principalment les de les terres planes,s'ha desenvolupat a l'ntorn del nucli primitiu,els seus espais públics són amplis i la part més antiga és espaiosa i oberta.

D'aquesta vila ens reté l'atenció de manera especial el santuari de la Mare de Déu de l'Horta,de molta devoció a la contrada;els grans casalas de Montalé i Montsuar,ambdós documentats des del segle XII;el poble agregat de Vallverd i les masies de la Cendrosa.

L'economia del municipi gira,principalment,entorn a la agricultura, la ramaderia i les activitats complementàries.Ivars és una localitat més pobladade la zona nord-oriental del pla d'Urgell i la capital agrícola de la rodalia,gràcies a la seva puixant Cooperativa Agrícola.