Pere Jaume Segarra
vicari capitular del Bisbat de Solsona
Va néixer a Ivars d'Urgell I'any 1820. Cursa la carrera de dret (1846}. Seguint la seva vocació eclesiastica, entra al Seminari de la Seu d'Urgell i és ordenat capellà el 1850. Guanya per oposicions la canongia doctoral de Solsona (1858}. L'any 1864 fou elegit vicari capitular de la diocesi. (El bisbat de Solsona, com és sabut, havia estat suprimit pel Concordat del 1851. Tot i que la seva supressió no es va dur a terme, no se'n nomenà cap nou bisbe i era regit per vicaris capitulars, que se'n deia). EII, amb una voluntat de ferro, aguanta i tira endavant la diocesi. Funda el Butlletí Oficial Eclesiastic (1866}, mana als rectors que prediquin en català, procura que el clergat faci exercicis espirituals, promou les Missions a totes les parroquies (és el temps del P. Claret, amb el qual Segarra mantingué una Ilarga amistat}, i no para. Restaura I'antic convent deis Caputxins de Solsona, on s'instal.len els Claretians (1878}, per tal de proveir el bisbat d'un centre de predicadors i confessors. Edifica vara la rectoria de Sant Pau de Casserres un col.legi per a la formació de joves amb vocació eclesiastica. Evita I'enderrocament del Castellvell per les forces carlines... Pero alla on va gastar més esfor<;os fou en la restauració del Bisbat, no deixant pedra per remoure a fi d'aconseguir la seva recuperació.
V
a morir el 4 de gener del 1881-després d'haver governat la diocesi durant disset anys. Pere Jaume Segarra és el prototipus deis Vicaris Capitulars que la van regir des del 1838 fins al 1891, mantenint la seva unitat, amb I'admiració de tothom.