La historia de l'ermita la coneixem a través d'una llegenda. Segons aquesta llegenda un pastor va trobar una imatge de la Mare de Déu dins d'un om que es trobava en plena horta. La Verge va ésser instal.lada a l'esglesia del poble, pero d'alli va desapareixer al poc temps, apareixent una a!tra vegada a l'om. La gent va pensar aleshores, que la Mare de Déu no es volia moure de l'horta i per aixó es va aixecar

en aquell indret l'ermita. Son tan poques les noticies que tenim de la

nostra excelsa Patrona, que no sols s'ignora la época de la seva mireculosa

aparici6, sin6 també la de la construcci6 del seu Santuari, el que ni per

escrits ni tampoc per tradici6 s'ha pogut esbrinar, fent inútils tots els

treballs que s'han fet al efecte.

Les noticies mes antigues que hem pogut conseguir les deixar escrites don Benaventura Segarra, Pbro., fin de la Casa Segarra i Prior del Santuari de Nostra Senyora la Verge de l'Horta, i que diuen així: «A causa de la Guerra de Successió dins la qua! i l'any 1.709 estigué l'exercit de CarIes III dos vegades acampat-en el tenne d'Ivars i en 1.710 estigué acampat tot l'exercit de Felip V en nombre de 26.000 homes; el mateix Felip V fou també acampat per espai de 16 dies, en el present terme i al camí del Tarròs; després es va anotjar aquest rei en Casa Ganart, que després fou Casa Foraster i avui és propia de Joan Llort, on estigué fins el dia de Santa Anna, 26 de Juliol». El referit Dr. Bonaventura diu també que el Santuati de Ntra. Senyora Verge de L'Horta fou visitat pel rei el dia de Corpus.

Pero la major desgracia que podia caure sobre el Santuari fou el ler. de maig de 1.866 quan la reina Isabel II, sancionar la nei de desamotització eclesiastica i civil, que decretava ser propietat del Estat, el que era de l'esglesia i dels pobles.

Tan sols sorgir aquesta llei, va ser quan els habitants d'Ivars van temer per la seva Ermita i van maliciar que els hi fos arrebatat la penyora que apreciaven com a joia. Si, la Verge de l'Horta ho és, i ha sigut tot per el poble d'Ivars.

Aquell temor es va confirmar en trist realitat el 14 de gener de 1.866 quan es va publicar en el Bol.letí Oficial de la Provincia de Lleida, que es tenía que vendre en pública subasta la casa i ermita de la nostra exce1sa Patrona.

Un any després, el lO de gener de 1.866 es va portar a tenne el desallotjament o trasllat de la Verge a la Parroquia. Pero al arrivar al umbral de la porta i al estar per a sortir de l'ennita la excelsa HORTELANA, els habitants d'Ivars no pugueren sofocar el seu doloros sentiment, entre gemecs i laments, una v~eu trémula digué: «No permeti Senyora que us treguin d'aqui, per que si sortiu de la vostra Santa Casa\ potser que mai més tomeu a entrar!...» I en processó, acompanyat de cants fins l'església parroquial a on l'esperava un trono preparat per la ocasi6. Acte seguit, grands i petits van tomar a l'ermita per a treure tot el que alli hi havia i posar-ho a un lloc segur, prevenin que aquest Santuari pasés algun dia a mans estranyes. En menys de cuatre hores, no va quedar més que les parets netes.

El 14 de gener es va celebrar la subasta de la ermita de una forma conjunta a Balaguer i a Lleida, a on s'hi van presentar comisionats d'Ivars, portan ambd6s la pausible noticia de haber sigut rematada l'ennita a favor d'Ivars per 12.300 reals. Pero mentres s'esperava la aprovaci6 de Madrid, arrivar la noticia que la ermita, per ser finea de major quantía s'havia subastat en Madrid i havia quedat rematada a favor de don Joan Zenner, per 15.070 reals.

A partir d'aquí seguí un llarg i pen6s litigi, en el que van tenir que intervindre el Marqués del Castillo de Torrente i don José Segarra (de Casa Rubió) que havía sigut General de l'exercit de CarIes III en el Principat de Catalunya, a favor d'Ivars.

Finalment, el 30 de març de 1.858, es signava en el despatx del senyor Freixa de Lleida la escritura de traspas de la ermita a favor d'Ivars.

La restauració del Santuari, el blanqueixat de les parets i el pintat de les portes i la reixa, les portaren a efecte el farmaceutic Francesc Ponces, Andreu del Segarreta i Baltasar Riu, de Casa Mijeró. A més, és va posar la campana en la torre del temple.

Arrivar, per fi, el dia 5 d'abril, dia feliç, joiós i de gran satisfacci6 pels afortunats fills d'Ivars, dia en que la ermita quedava de fet i de dret per a Ivars.

SANTUARI D'ESTIL RENAIXEMENT BARROC

Des de el punt de vista arquitectonic, es d'estil Renaixement-Barroc. La Ermita és tota de pedra d'una sola nau, la nau está separada de l'entrada per una reixa. L'entrada té covertura de canó anbillunetes igual que la de la nau pero aquesta darrera queda més alta. La nau té quatre trams i sis columnes adossades amb decoració moderna. Les dues columñes més proximes a l'altar tenen dos forjats per a penjar llums. Al sostre de la capçalera una gran conquilla de gust barroc. La façana es de carreu fins a l'alçada de la portada, pel damunt pedra de mampostería. A la part central una portada de forma quadrada amb una guamició esculpida. Damunt d'aquesta uri rosetó i una finestra rodona. La torre del campana! té forma octogonal A cada mur lateral quatre contraforts. A l'interior de la ermita una pica d'aigua beneida molt esculpida. .

Al costat de l'ermita una casa amb entrada porticada d'arcs de mig punt sobre columnes de base ample. També hi ha bancs de pedra. A la façana dos balcons amb baranes de ferro forjat. Actualment se estan fent gestions per la rehabilitació d'aquesta casa, que una vegada reconstruida tindrá fins culturals.

Un altre detall interessant es que la torre de la ermita és molt semblant a la de l'esglesia del poble. El que confirma una vegada més, que aquestes construccions es van portar a efecte a la mateixa época (segles XVI-XVII).