María Merce Marçal va néixer el 13 de novembre de 1952,

circumstancialment a Barcelona. Fins als deu anys va passar la infantesa

a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on ella sempre es va, considerar originaria

i sempre va recordar els ongens de la seva familia, establerta al camp i

dedicada a la vida de pages.

Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida, després d'haver obtingut una beca. De ben jove va començar a escriure els primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació, a causa de la Dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta 11engua. Pero influida pel moviment de la Nova Cancó va començar a escriure els primers versos en català.

El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filología Clàssica. Del 1969 al 1971 va viure en un col.legi major, el de Santa Eulàlia de les Teresianes.

Va passar una etapa qualificada per ella mateixa com a "mística". Va prendre contactes amb comunitats cristianes de base i va donar classes a grups obrers. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament va suposar, en paraules seves, "un canvi molt radical en la seva vida". Abans d'acabar els estudis, va fer classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistencia política i cultural antifranquista de l'epoca.

Durant la decada deIs setanta- una etapa especialment intensa des del punt de vista personal i col.lectiu- participa amb Ramon Pinyol Balasch, entre altres, en la creació deIs Llibres del Mall, una editorial que neix amb la voluntat de publicar sobretot poesía i per on passen escriptors aleshores joves com Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, i editors com Alex Susanna i Miquel Alzueta, a banda de promoure la descoberta de Miquel Martí i PoI com a poeta i de donar suport a empreses de traducció tan importants com la de les Faules de la Fontaine i el volum de Les Flors del Mal, de Charles Baudelaire, a citrrec de l'escriptor Xavier Benguerel.

El 1976, Mafia Merce Marçal guanya el premi CarIes Riba de poesía amb el recu1l Cau de Ilunes. En aquest període, comencen els seus pnmers passos en el món literari i també lá seva immersió en el món polític. Immersió que va iniciar el novembre de 1976 quan es va afiliar al PSAN i va formar part del comité executiu, cilrrec pel qual va ser reelegida en el primer congrés del partit el març de 1978. Just en aquesta epoca va publicar alguns poemes a la revista Reduccions. El 1979 va formar part de les llistes del PSAN en les eleccions per la circumscripció de Lleida.

Aquell mateix any va publicar també el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es va comenc;:ar a fer popular, no només per la seva obra poetica, sinó també pel seupaper com a dinamitzadora de grups feministes. Va col.laborar en publicacions com Reduccions, Dones en lluita i Escrivint a les parets. També va participar en el muntatge La sala de nines, de Merce Rodoreda, a cilrrec del grup de Teatre Bruixes de dol, nom inspirat en el seu poemari.

AIguns cantautors del moment s'interessen per la seva obra i en musiquen alguns poemes. És el cas de Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del IvIar Bonet, Celdoni Fono11 i Gisela Bellsolil. No va abandonar mai la militilncia en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritaria en el terreny cultural i literari. Els anys vuitanta es van iniciar amb el naixement de la seva filla Heura, experiencia personal que reflecteix en els poemaris Saloberta (1982) i més endavant La germana, l'estrangera (1985). Aquest segon treballli va valer el premi López-Picó. D'aquest període, també és Terra de Mai en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores.

Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori Llengua abolida on inclou el poemari Desglaç;, en el que intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare. En els últims anys de la seva trajectoria, havia impulsat la creació del Comite de Dones dins el Centre Català del PEN, arran de la fundació d'aquest moviment femení internacional el 1992.

També és important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, en co1.1aboració amb Monika Zgustová, les poetes russes Anna

Akhmatova i Marina Tsvetaieva. També va conrear esporildicament l'assaig literari en articles i conferencies.

Va ter una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Gloria Puig, amb el conte,la disputa de fra Anselm amb l'ase,novel.la,la passió segons Reneé Vivien,fruit de la fascinació que al llarg deIs últims anys havia exercit sobre ella aquesta escriptora anglesa d'expressió francesa que va viure a Paris a principis del segle XX.

Aquesta novel.la li va portar una pluja de premis, el primer deIs quals fou el Carlemany 1994, pero van seguir, e] de la Crítica Serra d'Or 1995, el Joan Crexells 1995, el Prudenci Bertrana 1995, i el de la Institució de les Lletres Catalanes 1996. Va representar també la seva consolidació com a narradora, tot i la seva "classificació" inevitable com a una de les poetes més reconegudes de la literatura catalana dels últims temps.

Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un cilncer, als 45 anys, just quan comen<;ava a viure la seva maduresa com a escriptora. Entre molts homenatges deIs col.lectius i associacions amb els quals havia col.laborat, el 28 de novembre del 1998, la població d'Ivars d'Urgel1 (Pla d'Urgel1) va inaugurar un monólit en record

PREMIS

Premi CarIes Riba de poesia 1977 per l'obra Cau de llune.,;

Premi de poesja López-Picó 1984 per l'obra La germana, l'estrangera

Premj Carlemany de novel.la 1994 per l'obra La passió segons Renée Vivien Premi de la Crítica 1995 per l'obra La passió segons Renée Vivien

Premi Joan Crexells 1995 per l'obra La passió segons Renée Vivien

Premi Crítica Serra d'Or 1995 per l'obra La passió segons Renée Vivien

Premi Prudenci Bertrana 1995 per l'obra La passió .S'egons Renée Vivien