Ireneu Segarra i Malla va néixer a Ivars d'Urgell e11917. Va aprendre a practicar la música a l'Escolania de Montserrrat (1927-1931) on va tenir per mestres els monjos PP. Anselrn Ferrer i Angel Rodarnilans. Més tard, va entrar ell mate ix com a monjo al monestir de Montserrat, on fou ordenat sacerdot el 1941. Acabats els estudis eclesiastics, perfecciona els estudis musicals. A Barcelona va estudiar durant llargs anys harnlonia i contrapunt amb els mestres Josep Barbera i Cristofor Taltabull, i piano a I' Academia Marshall amb el mate ix fundador de I' Academia, Frank Marshall. A París, treballa la composició amb Nadia Boulanger a I' Academia de Fontainebleau.
El 1953 succeí el P. David Pujol coro a mestre de l'Escolania i Capella de Montserrat, carrec que ha continuat exercint fins al 1997. I És autor del meto de de cant "La Veu del NOI", traduït a l'espanyol, a l'italia i al frances.
Durant els anys de la seva direcció ha enregistrat més d'un centenar de discos, generalment a Montserrat, pero també a Roma (Sant' Agnese, Piazza Navona) i a la catedral de Salzburg. AIguns deIs seus enregistraments han obtingut: el Gran Premi del Disc Coral Catala (Cererols, Casanoves, Martí: Magnificat. Salve Regina. Magnificat.
Vergara 769- TL AMS 51), el "Gran Prix du Disque" frances (Hispaniae Musica 1. 2. Archiv Produktion 198452) i, finalment, la Missa Salisburgensis (Harmonia Mundi/BASF, 25 22073.7) ha obtingut el "Deutscher Schallplattenpreis 1975" de la "Deutsche Phono-Akademie E. V. Berlín II en l' accepció II Chorwerke und Lieder" , el primer premi de Soninter a Madrid, el primer premi del disc coral al Japó i el premi de la Generalitat de Catalunya al millor disc català enregistrat el 1984.
Sota la seva direcció, l'Escolania ha fet concerts no solament a Catalunya i Madrid sinó també a Italia (Roma), Belgica, Alemanya (Friburg, Stuttgart, Colonia, Berlín, Framfurt del Main), Austria (Salzburg, Viena, Linz), Suissa (Eisiedeln, Lucerna), Holanda, Luxemburg, Franca (Saintes, Etampes. Bordeus, Llemotges), Japó (Osaka, Hiroshima, Toquio), Portugal (Lisboa, Porto), Israel (Jerusalem, Tel-Aviv, Haifa), Hongria (Budapest, Debrecen, Nyíregyhaza), Canada (Toronto) i Gran Bretanya (Wels, Dorchester, Londres, Clifton).
En la composició s 'ha dedicat preferentment a I' obra religiosa per a la litúrgia: en llatí, especialment misses alternades per a la participació deIs fidels, i en la llengua popular. Ha continuat I' edició monumental deIs Mestres de l'Escolania de Montserrat iniciada abans de la Guerra Civil Espanyola per David Pujol, al mate ix temps que ha donat a coneixer moltes obres d' aquesta escoIa montserratina a través de discos enregistrats.
És el creador deIs Encontres internacionaIs de compositors en vista a moure els músics més representatius a compondre música de qualitat per al servei de la litúrgia catolica en llengua vernacla després del Concili Vatica II. Dos d'aquests Encontres han estat fets ja a Montserrat (1968 i 1973). Darrerament, treballa també amb la col.laboració d'altres professors del país en la introducció de l'ensenyament musical a les escoles, per al qual ha fet un metode propi
La Generalitat de Catalunya l'ha distingit amb la Creu de Sant Jordi. I el 22 de novembre de 1994 li dona el premi honorífic de la música per la seva trajectoria musical durant aquests anys de director de I' Escolanía.
El 2 d'octubre de 1987, en ocasió d'un concert de l'Escolania al seu poble natal, fou nomenat fill predilecte d'Ivars d'Urgell.
