L'antic estany d'Ivars d 'Urgell
De manera natural les planes de ponent serien plenes d'aiguamolls. Aquesta afirmació pot sobtar a molta gent,ja que sempre s'ha ofert una imatge de terres seques.I no es cap disbarat dir que al segle XVII i inicis del XIX presentaven un aspecte més eixarreit.Per entendre-ho,cal recular una mica més en la història i veure que ha passat fins ara.
Hom pot imaginar el paisatge del Pla d'Urgell com un indret sec, constituït per un mosaic de conreus i pastures seques,amb pocs indrets inundats en èpoques seques,amb uns pocs indrets inundats en èpoques de pluja i cobert d'una capa blanquinosa de sal a l'estiu.On l'aigua es mantenia més temps s'establia un canyissar.Aquests llocs es deixaven com a terres marginals i improductives.
L'antic estany d'Ivars era una d'aquestes clotades que periodicament s'omplien d'aigua s'omplien d'aigua pero la torta evaporació feia que molts estius presentés un aspecte de salina,per la precipitació de cianurs i sulfats.En periodes de sequera, la capa de sal hi restava anys.Fixeu-vos si era d'important aquesta crosta de sal,que fou objecte d'explotació.Controlar-la va arribar a ser conflictiu,hi ha documents que ens expliquen que els carabiners custodiaven aquest mineral.
Pero tot canvià a mitjan del segle XIX amb la construcció del canal d'Urgell.Les aigües del canal permeteren regar les terres de la plana i els camps,cada vegada més extensos,verdejarenfins i tot a l'estiu.D'un paisatge eixarreit de secà i de pastures esquifides,es passà a un paisatge de regadiu,amb canals i sèquies vorejant camps verds.
La clotada de l'estany d'Ivars es convertí en una bassa per a vessar-hi les aigües residuals dels regatges del Canal D'Urgell.Les transformacions foren diverses:la clotada es transformà en un estany permanent,més extens,amb un nivell d'aigua més alt i regular i amb un aigua menys salada,gairebé dolça.
L'aspecte de l'estany d'Ivars durant la primera meitat del segle XIX era conseqüència directa de la transformanció de unes terres seques en terres de regadiu.Era un autèntic estany.Un estany extens,d'uns tres kilometres de llargada per un d'amplada,i amb una superficie de unes 150 hectàrees i una profunditat màxima de quatre metres.
Tot tornà a canviar amb la dessecació del 1951.El fons fou transformat en trres agrícoles.Ara ja fa temps,es parla de reconvertir-lo,amb una nova inundació,en un
nou estany.