Són molts els que fan campanya perquè es doblin pel·lícules en català. En general, només es fa per a la televisió. El poc de doblatge que es fa per a la gran pantalla està finançat per la Generalitat perquè, pels productors de cinema, no els surt de compte. Però és clar que la Generalitat mai no podrà subvencionar el doblatge de totes les pel·lícules.
Un país, una llengua normal
Aquesta gent que exigeix el doblatge al català es justifiquen perquè volen ser com un país normal. Però què passa en un país normal?
De fet, són pocs els països que doblen pel·lícules. A d'altres països tenen altres maneres de veure pel·lícules en llengües estrangeres. El que pot semblar el més estrany és la manera polonesa, on una sola persona dobla tots els personatges de la pel·lícula, però aquest és un cas molt particular. La majoria dels països fan servir la subtitulació, i és aquesta solució que m'agradaria que Catalunya fes servir.
Perquè no es doblen a certes llengües?
Molta gent ens explicarà que "a Holanda/Suècia/Dinamarca tothom entén l'anglès". Efectivament, els habitants d'aquells països coneixen millor que els catalans la llengua de Shakespeare. Però això no ho explica tot. Els portuguesos no parlen més anglès que els alemanys, però a Portugal les pel·lícules no es doblen. De la mateixa manera, els castellanoparlants entindran més portuguès que 99% dels britànics. Tot i així, mentre si haguessis entrat, fa uns quants anys, en un cinema a Gran Bretanya, podies veure Ciudade de Déu en portuguès amb subtítols, si haguessis entrat en gairebé qualsevol cinema de l'Estat espanyol, hauries vist Ciudad de Dios doblada al castellà.
De fet, és més aviat una qüestió financera. A Europa, les llengües a les quals es fan doblatge són les llengües majoritàries parlades per molta gent a diversos països. Les llengües a les quals les pel·licules, llevat algunes per a infants, no les doblen mai són aquelles parlades per poca gent (amb l'excepció de l'anglès). El problema és que el doblatge és molt més car que la subtitulació. Als productors, no els surt de compte subtitular a llengües "minoritàries" tal com el danès, el finès, l'holandès i … el català.
Quina solució hi ha?
Si volem un cinema en català, hem d'oblidar la idea que els productors paguessin per doblar al català. També hem d'oblidar la idea que la Generalitat financés el doblatge, perquè només podrà subvencionar una quantitat reduïda de pel·lícules. L'única manera viable és que ens acostumem a veure les pel·lícules en versió original subtitulada en català. Us asseguro que no importa si no enteneu la llengua perquè, havent viscut els 18 primers anys de la meva vida a Anglaterra, he vist com es pot gaudir de pel·lícules en llengües que no entenem. Depardieu és tant conegut a Gran Bretanya com a Espanya, malgrat que mai no se l'han doblat.
Llavors, us proposo que sí que demanem el cinema en català, però no doblat, sinó subtitulat. Així podrem tenir més pel·lícules en català. Així podrem gaudir de les vertaderes veus dels actors; així podrem mirar pel·lícules en què hi ha més d'una llengua, com ara L'Auberge espagnole, El Casament del Monsó o Lagaan, i ho sabrem quan els personatges canvien de llengua (cosa que, molt sovint, té un significat molt important en la pel·lícula); i així podreu, a poc a poc, parlar l'anglès tan bé com els habitants del nord d'Europa (i millor que la gent de la resta de l'Estat!).
NO AL DOBLATGE AL CATALÀ
SÍ AL SUBTITULACIÓ
Text no corregit per una persona de llengua materna catalana. Envia'm les teves correccions
Back to home En Fr Ct Es Oc
Digueu-me què en penseu