| BIOGRAF�A |
M�ximo representante de la -poes�a de la espontaneidad-, dentro del modernismo po�tico catal�n, tuvo tambi�n una gran proyecci�n en el �mbito de la cultura castellana, de lo cual es exponente su epistolario con Miguel de Unamuno. Naci� y residi� siempre en Barcelona, donde sigui� estudios de Derecho. Su obra po�tica, compleja en cuanto a las referencias culturales e ideol�gicas que la estimulan (Goethe, Nietzsche, Novalis), y a veces en conflicto con el cristianismo esencial del autor, se reduce a cinco libros: Poesies (Poes�as, 1895), Visions i cants (Visiones y cantos, 1900), n�cleo de la crisis evolutiva de Maragall en un periodo de entusiasmo nietzscheano; Les disperses (Las dispersas, 1904), Enll� (All�, 1906) y Seq�encies (Secuencias, 1911). Estos �ltimos t�tulos son ya el reflejo de su vuelta a un cristianismo m�s ortodoxo, en consonancia con su importante manifiesto po�tico, Elogi de la paraula (Elogio de la palabra, 1903). Maragall alcanz� tambi�n gran notoriedad como traductor y como columnista de El Diario de Barcelona y La veu de Catalunya, entre otras publicaciones, en las que ejerci� una significativa funci�n reflexiva y cr�tica en la opini�n p�blica. |
| CANT ESPIRITUAL " Si el m�n ja �s tan form�s, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, qu� m�s ens podeu d� en una altra vida? Per'x� estic tan gel�s dels ulls, i el rostre, i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor que s'hi mou sempre ... i temo tant la mort! Amb quins altres sentits me'l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits l'eterna pau i no voldr� m�s cel que aquest cel blau. Aquell que a cap moment li digu�: "-Atura't" sin� al mateix que li dugu� la mort, jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria aturar tants moments de cada dia per f�'ls eterns a dintre del meu cor!... O �s que aquest "f� etern" �s ja la mort? Mes llavores, la vida, qu� seria? F�ra l'ombra nom�s del temps que passa, la il.lusi� del lluny i de l'a prop, i el compte de lo molt, i el poc i el massa, enganyador, perqu� ja tot ho �s tot? Tant se val! Aquest m�n, sia com sia, tan divers, tan extens, tan temporal; aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria, �s ma p�tria, Senyor; i no podria �sser tamb� una p�tria celestial? Home s� i �s humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar: si ma fe i ma esperan�a aqu� s'atura me'n fareu una culpa m�s enll�? M�s enll� veig el cel i les estrelles, i encara all� voldria �sser-hi hom: si heu fet les coses a mos ulls tan belles, si heu fet mos ulls i mos sentits per elles, per qu� acluc�'ls cercant un altre com? Si per mi com aquest no n'hi haur� cap! Ja ho s� que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap? Tot lo que veig se vos assembla en mi ... Deixeu-me creure, doncs, que sou aqu�. I quan vinga aquella hora de temen�a en qu� s'acluquin aquests ulls humans, obriu-me'n, Seny�, uns altres de m�s grans per contemplar la vostra fa� immensa. Sia'm la mort una major naixen�a! " |
 VOLVAMOS |