| Calcografia:
Tècnica de gravar al buit sobre una planxa de
metall, normalment de coure. Corondell: En
tipografia; filet, sanefa, etc. que es posa de
dalt a baix d'un text per dividir-lo en columnes.
Cul de
llàntia: Del francès, cul-de-lampe,
nom que es dona al gravat que serveix per tancar
un capítol o al final d'un text, ja sigui per
omplir, o simplement per embellir.
Facsimil:
Reproducció fidel d'un escrit, gravat,
etc.
Frontispici:
Pàgina anterior oposada a la portada
tipogràfica del llibre, que abans acostumava
anar il.lustrada amb un gravat.
Gofrat: Gravat
en relleu, ja sigui sobre pell, teixit, paper,
etc. valent-se de motllos calents.
Gravat a
fil: Antic sistema de la talla del
gravat xilogràfic a favor de les betes de la
fusta. No es consegueix la qualitat del gravat,
ni el sombrejat, com en el gravat a testa.
Gravat a
testa: Talla del gravat xilogràfic,
contra les betes de la fusta, conseguint una
millor qualitat en el gravat. Començà a
emprar-se als voltants de 1830.
Infòlio:
Full de paper que medeix 22X32 cms.
Litografia:
Del grec, lito, pedra, i grafos,
escriure. Sistema d'impressió basat en el
fenòmen físico-químic de la repulsió existent
entre l'aigua i les matèries grasses. Fou
descobert el 1798 per l'alemany Aloys Senefelder.
Contrariament als altres sistemes d'impressió,
tant les parts impressores com els blancs són al
mateix nivell. El dibuix es fixat mitjançant una
base grassa damunt la pedra litogràfica o bé
damunt una planxa metàl.lica de zenc o alumini.
Mides de
caixa: Son les que ocupa la part
impresa.
Orla: En
els goigs, es el gravat ornamental que enmarca el
full.
Ornament:
En els goigs, son els gravats que van al
costat del de l'advocació (gerros amb flors,
etc.)
Pintat
al bac: L'imprès al bac es anterior a
l'impremta, doncs amb anterioritat ja s'han
trobat estampes pintades amb aquest sistema. Els
francesos en diuen dominoterie, mot pres
del dau o dòmino de fusta emprat com a motlle.
Les fustes en forma de daus, es sucaven en
colorants molt líquits i després eren
apliaplicades al paper, on eren presionades amb
la mà o a cops de maç
Pintat
oriental o a la morisca: Sistema de
pintura emprat a Rùssia, Païssos Baixos i
Catalunya, que consisteix en posar taques de
color, sense usar trepes, i moltes vegades amb
els dits.
Pintat a
la trepa: Sistema de pintat que
consisteix en l'aplicació d'un cartó de la mida
del gravat a il.luminar. on prèviament si havian
retallat uns forats que coincidien amb la forma
de la figura. Un cop aplicat s'hi passava un
pinzell amb el color adient. Calia aplicar,
òbviament un cartó per cada color a emprar.
Normalment els colors usats eren el vernell, el
blau, el groc i el verd.
Plec
mida 4º: Plec de paper que medeix 16X22
cms. Es el resultant de doblar un full mida
infòlio (22X32 cms.)
Verso: Nom
que es dona al dors d'un full.
Xilografia:
Del grec xylon, fusta, i grafo,
escrit. Nom que en general reb l'art de la talla
sobre fusta, i sobretot el gravat artístic.
|