Gabriel Faur�
Sonates pour violon
et piano


Harmonia Mundi
Florent Boffard
Isabelle Faust
Aquests dos francesos descoberts per Harmonia Mundi en la seva col�lecci� Les Nouveaux Musiciens graven junts per segona vegada. Abans ja ho havien fet al tocar plegats unes Sonates per a piano i viol� de Bela Bartok.

En aquest cas ens presenten les dues Sonates per a viol� i piano del franc�s Gabriel Faur� (1845 - 1924). La primera de les quals, de 1875, mant� encara la influ�ncia del seu mestre Camile Saint-Sa�ns i est� escrita amb un llenguatge fresc i clar i �s la primera de les obres mestres de Faur�, que influir� als seus contemporanis Cesar Franck i Maurice Ravel per introduir-se en el m�n de les sonates per a viol� i piano.

Quaranta anys despr�s, entre 1916 i 1917, Faur� escriu la segona de les seves sonates. Es tracta d'una obra molt m�s madura i sobria, com no podia ser d'una altra manera. Entre aquesta i la primera han passat moltes coses. Entre elles la Primera Gran Guerra i el clima que deix� al llarg de tot Europa i la revoluci� musical que provoc� Claude Debussy primer i que Stravinsky ampli�.

Aquesta segona sonata fou estrenada a Par�s a la reobertura de la Soci�t� Nationale de Musique el 10 de novembre de 1917 i els int�rprets foren Lucien Capet i Alfred Cortot.
Estos dos franceses descubiertos por Harmonia Mundi en su colecci�n Les Nouveaux Musiciens granan juntos por segunda vez. Antes ya lo hab�an hecho al tocar juntos unas Sonatas para piano y viol�n de Bela Bartok.

En este caso nos presentan las dos Sonatas para viol�n y piano del franc�s Gabriel Faur� (1845 - 1924). La primera de las cuaels, de 1875, mantiene a�n la influencia del maestro Camile Saint-Sa�ns y est� escrita con un lenguaje fresco y claro y es la primera de las obras maestras de Faur�, que influenciar� a sus contemporaneos Cesar Franck y Maurice Ravel a introducirse en el mundo de las sonatas para viol�n y piano.

Cuarenta a�os despu�s, entre 1916 y 1917, Faur� escribe la segunda de sus sonatas. Se trata de 'una obra mucho m�s madura y sobria, como no pod�a ser de otra manera. Entre esta y la primera han pasado muchas cosas. Entre ellas la Primera Gran Guerra y el clima que deja a lo largo de toda Europa y la revoluci�n musical que provoc� Claude Debussy primero y que Stravinsky ampli�.

Esta segunda sonata fu� estrenada en Par�s en la reobertura de la Soci�t� Nationale de Musique el 10 de noviembre de 1917 y sus int�rpretes fueron Lucien Capet y Alfred Cortot.

Hosted by www.Geocities.ws

1