<El temple grec.

El temple.

El temple arcaic.

El temple clàssic.

Introducció:

Situació: zona sagrada de la ciutat (témenos), recinte enlairat i fortificat (acròpolis); escalinata monumental (propileus) • els santuaris.

Planta: derivada del mégaron micènic, Consta de prònaos (vestíbul), naos o cel·la, el Partenó (no és el més habitual). temples grecs (normalment són petits) Tresor dels Atenencs a Delfos , temple d'Atena Nike a l'Acròpolis d'Atenes, Ordres: hi ha de diversos tipus: dòric, jònic i corinti. L'arquitectura allindada. El Partenó és d'ordre dòric i l'Erecteon i el temple d'Atena Nike són d'ordre jònic.

EL TEMPLE

Construcció més important

Funció: casa del déu o deessa. Ni reunions ni rituals

Importància de l’aparença exterior

Té dimensió humana Planta rectangular. N'hi ha alguna de circular ( tholos )

Parts: Nàos o cella: espai fonamental per allotjar la imatge del déu Pronàos: anterior a la naos. Pòrtic obert Opistòdomos: lloc de les ofrenes, darrera de la nàos sensecomunicació amb ella.

Entrada per l’exterior A la part exterior hi ha columnes que fan que el temple sigui:

En funció de la disposició: Pròstil ( columnes només davant ) Anfipròstil ( davant i darrera ) Perípter ( al voltant ) Dípter ( doble filera )

En funció del nombre de columnes en la façana: Dístil Trístil Tetràstil Hexàstil Octàstil

En funció de l’ordre arquitèctonic: Dòric Jònic Corint

• Els temples ubicats a "llocs sagrats" des de sempre.
• Orientació est-oest.
• El temple com orígen de la resta de l'arquitectura grega.
• El temple com unitat tancada que no permeteix ampliacions.
• Les ceremònies a l'entrada: l'altar.
• El desenvolupament de la columna com paradigma: els tres ordres.
• L'arquitectura arquitrabada grega tot i que s'hi coneix la volta.
• Eltemple "in antis": número par de columnes a l'entrada.
• El temple dòric: la casa del Déu.
• Els temples jònics d'època arcaica.
• No tenen passat en fusta com els dòrics.
• El bosc de columnes a l'estil de les apadanes perses.
• Apolo de Mileto:
• Artemison d'Èfeso:
• Vore Atlas de cultura antiga.
• L'art grec representa els personatges de l'Iliada.
• L'art ciclàdic: pas a la metalurgia al 2700 aC.
• L'art com expressió de la mitologia.
• L'illa d'Amorgos.
• L'arpista de Keros.
• El flautista de Keros.
• L'idol ciclàdic.
• Thermon: restes micènics de tipus megarón i del geomètric.

• la part curva: el megaró. (cercar-identificar)
• el temple posterior perd la part absidial.
• troncs columnals en perístasi.

• El 1r. temple d'Apol·lo, s.VII aC.
• Temple d'Hera a Samos, s.VIII aC.

• la deesa Hera com deesa de la mar.
• ocupació de del s.XI aC.
• succesives reconstruccions.
• baldaquino cubrint un xoanó, - estàtua de fusta-.L'hecatomperon: forma rectangular amb columnes al bell mig.
• perd totalment la forma absidial al fons.
• Hera de fusta vestida, - amb roba real com les nostres imatges -
• el pelplo.
• estàtua tallada nomès a la part visible.

• temple de Prinias, Creta s.VII aC.

• recorda el megaró
• In antis.
• els relleus. (cercar)

• Thermon: fases:
• Temple d'Apolo Dafneforo,
• s.VIII,
• hetacomperó, sense perístasi.Eritrea.
• petit temple in antis al costat.
• exvots d'argil·la a Hera, Arraia, Perachora.
• ceràmica de Dipiló.
• la decoració geomètrica amb abstracció.
• protesi: expossició d'un cadàver.
• Ekchora: trasllat del cadàver.
• Thapsos: jocs fúnebres.

• El temple

  • El temple com paisatge sagrat dintre del paisatge natural.
  • El temple de Aphaia a Eguina, 500-490 aC: temple dòric de finals de l'arcaisme.
  • Els tiranicides furtat pels perses.
  • El trencament dels esquemes arcaics.

El temple clàssic.

El temple de Zeus Olympia.

Tipus de santuari com el de Delfos però, temple per a tota la Hèlade, val a dir «no local».

Arquitecte, Libó de Helis.

Temple hexàstil.

Columnes monumentals sense entasi.

Importantísima obra escultòrica als timpans/frontons.

Obra escultòrica realitzada per un «taller», - terme amb que es designa un grup d'artistes per diferenciar-lo de l'obra relitzada per un artísta únic -,: s'hi fan evidents diferencies de realització.

Diferents interpretacions de "la reconstruccó": els autors situen les figures a posicions diferents.

El frontó oriental: les quàdrigeus.

El frontó oriental: la batalla del centaures.

Anàlisi compositiu i eestilístic:

figures tosques,

estil de transició de l'arcaisme,

èmfasi a la verticalitat,

no són relleus sinò escultures de bulto redó fixades amb grapes al frontó.

El temple clàssic del període server, 480-450aC.

el temple de Zeua a Olympia:

les metopes: la pèrdua del somriure arcaic.

El Partenó.

• Higinio, arquitecte i Calícrates.
• Tipus arquitectònic ja conegut a Ephaia.
• Hi havia un altres més antic al lloc.
• Molt acurat estudi de les proporcions.
• Jacques Carey i els dibuixos del frontó i metopes, tres anys abans de la destrucció com a polvorí en la geurra dels turcs.
• sXIX, escultures comprades pel Mueseu Britànic.