L'escultura grega.

Per a imatges visitar la Galeria d'imatges de l'escultura grega.

(veure nu2.htm)

(veure bronzes.htm)

L'escultura arcaica.

arcaic madur:en escultura: entre el 620 i el 570 a.C.

escultura de volum redò: escultura en què totes les cares o costats presenten un grau d'acabat igual d'acurat.

escultura de volum complet o escultura plena: escultura en què l'èmfasi de l'acabat es concentra en el pla frontal -la cara de davant, la que veu l'espectador-, mentre que els costats i el tors presenten un grau d'acabat inferior o estan, senzillament, inacabats.
Per tant, diferenciam entre "escultura de volum redó" i "escultura de volum complet".

xóanon:plural: xoana.

L'escola cretense o dedàlica.

• Es desconeix quand apareix l'escultura monumental que inaugura una nova etapa com monumentalització de la petita escultura en fusta, argil·la i bronze que hi són coetànies.
• Els xoana antecesors de la pintura en pedra.
• La Dama d'Auxerre, 630 aC.
• Nicandra 650 aC.
• Primies, els relleus a Creta, 640 aC.
• Les semblances amb la "sareté" fenícia.
• Geometrització de les formes.
• Desproporció de mans i altura del cos a la Dama d'Auxerre.
• L'escola cretense d'esculptura: la dama d'Auxerre.
• recorda la imagineria egípcia.
• estàtues en bronze :
• Apolo en Dreros.: Apolo, Artemis i Lepo. s.VIII aC. Proporcions deformades. L'Apolo perd l'hieratisme.
• Artemis:
• Leto:
• Apolo de Manticlos, 680aC.
• Eleuthema, Creta, 650 aC.
• Delos: avinguda del lleons.

El vestit grec arcaic.

• El peplum:
• El colpos: rebuf o replec de la tela del quitó i del pèplum resultat de fer passar l'extrem inferior pel cinyell -perquè no s'arrossegui- que, d'aquesta manera, sovint queda amagat
• El quitó:túnica de lli amb tavella fina. Cosida (esp. a la Jònia) o oberta (esp. a Esparta) pels costats, se cenyia per la cintura. Era curta i sense màniga per als homes, llarga i amb mànigues per les dones, duita directament damunt el cos. La peça es fixava a les espatlles mitjançant una costura o afiblalls que podien ésser més o menys nombroses, donant així al quitó mànigues de llargària variable.
• L'himation:
• El clàmide: capa curta rectangular.
• Apoptigma: ebat o replec del pèplum dori o del quitó que cau sobre el pit i de vegades damunt les espatlles

El vestit.

L'escola jònica:

• Hera de Samos, s.VI aC.
• La relació amb la naturalesa: els motius vegetals: el tall de la flor.
• semblança amb l'iconografia fenìcia.

L'escola ciclàdica.

• Les illes cíclades.
• Canteres de marbre de Paros.
• Kouros de Melos, 650 aC.
• Semblançaambl'iconografia egipcia.
• Eucràtis: colonia grega a Egipte., com receptora d'influències.
• Aquesta escola ciclàdica fixa el cànon del kouros
• Kuroi descontextualitzats, trobats trencats i soterrats:multiplicitatd'objectius: exvots, heroització, funeraris, etc,, etc.
• La fí de l'art arcaic amb la derrota contra els perses: la reconstrucció s'hi fa amb el cànon clàssic.
• Alguna cosa més s'acaba amb la desfeta militar com indica la desparició de l'estil arcaic.xisco,2005

L'escola del Peloponès.

• Cleobis.
• Bitó
• Estil barretja de jònic i ciclàdic.
• Frontó de Corfú.

• El genet Ramplí: destrossat i soterrat a sota l'Acròpolis.
• Del kouros al Moscòfor: l'evolució cap al naturalisme.
• A l'escultura arcaica no hi han còpies, com a la clàssica: totes les escultures recobrades són originals.
• El genet com a kouros, - és realment o no un kouros?-, amb característiques pròpies molt definides:
• que per extrapolació a la resta de la producció escultòrica arcaica:
• hieratisme/immobilitat vs acció:
• desmonta la idea de l'hieratisme : comparar amb l'autèntic hieratisme egipci.
• el detall importantíssim del caraterístic somriure arcaic esvaeix qualsevol referència consistent a l'hieratisme, inexpresivitat o estatisme.
• aquesta escultura ecuestre demostra que l'estatuaria arcaica no renuncia al dinamisme de l'acció: el genet com a paradigma.
• paradigma de l'acció: potencial, continguda, imposible, cíclica, súfica. O tot simplement esencial.
• com diu el professor Montesinos : "no fan res: nomès es presenten" : jo soc ací: presentació col·lectiva que el genet Ramplin ens fa més fàcil, posiblement que la resta dels kuroi.
• els korai sí presenten la realització d'una acció física: el concepte de l'acció, com realització seqüencial-temporal, doncs, existeix a l'escultura arcaica.
• i si al somriure i a la tensió vital de l'acció l'afegim un lleu gir del cap?
• ens trobem amb alguna cosa que el grec clàssic no podia entendre o tolerar del seu s.VI. (continuará).
• nuesa vs esencialitat: la nuesa ritual: el nu com representació simbòlica de l'esencia de l'èsser humà.
• els kuroi sempre nus, les korai vestides.
• oposició masculí-femení (1):
• les korai amb formes absents de sensualitat vs la sensualitat dels kouros.
• El somriure arcaic com trascendència de la realitat (Montesinos).

L'escultura de la transició de l'arcaisme al classicisme, 550-530 aC.

• Kouros de Volamanda.
• Kouros de Munich.
• Escola àtica madura: 530-500 aC: transformacions de vèrtigen.
• Kuros d'Anavysos.
• Koré 670.
• Acròpolis d'Atenes: frontó dels pisistràtides, 520-525: importància de la vestimenta.
• core del Peplo.
• L'efeb Critios, "quasi clàssic": precedent de Fidies.
• L'auriga de Delfos.

• Tenea.
• Anavyssos.
• Rayet.
• Aristodikos: movilitat: les parts més integrades.
• anonimat vs unitat.
• en la representació: no s'hi representa un individu sino un modelcol·lectiu.
• no es signa l'obra: l'obra no hi és realitzada per un individu sinò per la col·lectivitat.
• el cos com unitat estructural.
• La Koré del Peplo. s.VI aC.
• La Koré 674.
• La Koré 675.
• Evolució de vèrtigen al llarg del s.VI aC.
• Els colors a l'escultura, - i a l'arquitectura en general.
• La valoració contemporània dels colors, - colors primaris-, a l'arquitectura i escultura grega:"ens semblen ninots de falla" (Montesinos).

L'escultura clàssica.

(Veure John Boardman, 1999: Escultura griega. El periodo clásico, Ed. Destino. (M7-1/133).

El clasicisme sever, 500-450.

Importància de la Magna Grècia a aquest període.

1. L'Auriga de Delfos, 475 aC.

2. El Poseidon d'Artemision, 465 aC.

3. El tron Ludovisi.