No sé si equivocadament conençarè el meu viatge cap el romànic català mirant cap l'orient. Com els primers que descobriren aquest art, - ocult tan de temps a la selva d'un paisatge natural, artístic i humà refractari i poc hospitalari -.
"Del género bizantino, (...)modelo bizantino(...)romano bizantino...)"(1) són expressions que abunden en referència a les més primerenques opinions sobre l'arquitectura que després entenem com romànica dintre les terres catalanes.
Qualificatius que desprès inundaran les pàgines d'aquest preciòs volúmen que edita Enciclopèdia Catalana, però ara referides a la pintura i amb un afegit més concret encara, a algunes ocasions: siríac.(2) També els qualificatius d'hispano-àrab(3) i mossàrab(4) apareixen referides a la pintura mural. Aquestes darreres qualificacions mereixen, però un comentari més extens.
"Alguns estudiosos , especialment els estrangers, parlen sovint d'unes suposades fonts mossàrabs en cercar una filiació per a les pintures romàmniques catalanes (...)" Plenament d'acord amb aquesta fina intuició dels "estudiosos estrangers"(5), discrepe però del camí d'arribada d'eixe estil mossàrab.
Els estudiosos estrangers probablement estudien aquest estil mossàrab des d'una perpectiva peninsular. Jo crec però que l'arribada és produeix més directament de l'orient via Itàlia, en el que respecta a la pintura mural, obviament. S'hauria de considerar, no només a Catalunya, sinò també a la resta del territori peninsular, aquesta possibilitat: la bellíssima trobada de «els dos orients» tot just a la fí del món conegut: la península ibèrica.
M'explique, de l'orient que ve per Europa via Lombardia als segles X i XI i el que ens porten més directament els àrabs a la península ibèrica al s.VIII. Aquesta fecunda trobada dels «dos orients» ignore si ha estat estudiada. Constitueix, probblement, un bon punt de partida per a un fecunda investigació a tots el àmbits de la cultura, no nomès artística. Inclús "trobant analogies esotèriques al problema"(6). Perquè no?
Ens estan demanant eixa visió esotèrica les pintures a la paret sur de Santa Maria de Taüll, nº 15 961, que s'han de llegir de dreta a esquerra?(6)
Bibliografia:
(1) Catalunya romànica, Enciclopèdia catalana, BCN, 1994.(DO LE 4), p. 27
(2) Ibid. pàgs.395, 254, 272, 281, 291, 300, 403, 405, 330.
(3) Ibid. Pàgs. 300, 329.
(4) Ibid. pàg. 325.
(5) L'adscripció mossàrab de l'arquitectura de San Quirze de Pedret, apareix als diccionaris.
(6) Ibid. pàg. 325.
(7) Ibid. pàg. 333
| |
|