Prof. J.V. García Marsilla.

a L'Edat Mitjana o la formació d'un mite.
b L'alba del feudalisme.
c Monestirs i peregrinacions.
d L'artista al servei de la religió.

1.-L'Edat Mitjana o la formació d'un mite.

  1. xxx
  2. xxx
  3. xxx

2.- L'alba del feudalisme.

  1. s.IX encara no hi ha feudalisme.
  2. esclavisme als grans latifundis
  3. camperols, petits propietaris.
  4. GUY BOIS, La revolución feudal.
  5. PIERRE DOCKÉS, La liberación medieval.
  6. s.X : segones invasions bàrbares : vikings, musulmasn, hongaresos, eslaus.
  7. els personatges principals de cada població construeixen cstellls i formen exèrcits : protecció a canvi de treball.
  8. naixement i consolidació del feudalisme.
  9. l'alliberament de l'escalu com estratègia productiva.
  10. El mansi i la reserva : evolución cap al serv.
  11. les corvees.
  12. Malhechores feudales. (llibre)
  13. s.XIII i XIV : l'agresivitat de la societatfeudal s'hi projecta a l'exterior : les creuades.
  14. creixement intern : posada en conreu de noves terres : colonització
  15. revolució tecnològica : la recuperació del ferro.
  16. el cavall.
  17. el molí d'aigua.
  18. el batà : el batanatge.
  19. el molí ferrer.la revolució textil: el teler horitzontal.
  20. aparició dels artesans.
  21. elmolí com a mitjà de control del senyor feudal.
  22. increment del cam cultiva: blat, vinya i olivera.
  23. el blat com a mitjà de pagament.
  24. la cacera major monopoli senyorial.
  25. el menjar carn com distinció social.
  26. El carro.
  27. Increment demogràfic malgrat l'altísima mortalitat infantil fins als 10 anys.
  28. Cervantes "un vell de quaranta anys"
  29. la nova ciutat: la ciutat romànica.
  30. la transformació de la família extensa a família nuclear per apromocionar la colonització i el conreu: el sacrament del matrimoni s'insataura el s.XII.
  31. l'increment demogràfic: de 25 mill. a 55 mill. en 300 anys: del 1000al 1300.
  32. la transformació tecnològica i la seua repercusió al món del treball. la recuperació del ferr a les eïnes del camp.
  33. la proyecció rectangular hipodèmica de la ciutat romànica.
  34. els canvis a l'alimentació.
  35. desaparició de l'autosuficiencia i l'aparició del mercat al costat del castell, - el consumidor més important
  36. naixement de la nova clase social associada a la ciutat: la burgesia.s.XI
  37. la ciutat alliberadora de l'esclavatge: a l'any de residència
  38. substitució progresiva de la riquesa de la terra per la del comerç
  39. gans nuclis urbans a Flandes, nord d'Itàlia i Champagne
  40. la millora del clima.
  41. l'art romànic com representació d'una societat cadena, on tothom hi és integrat.
  42. aparició del purgatori associat a la redemció de l'usurer. la solidaritat amb elsmorts com promoció de mises i almoines.
  43. RUANO MAURO,llibre amb il·lustracions.
  44. els banys públics: els bsnys del'Almirall a vcia.
  45. ADALDERÓ DE LAOS: clasificació de les èpoques medievals
  46. al romànic el burgès encara no discuteix el poder de noblesa i clergat.
  47. pèrdua del concepte de ciudadania romana que ara s'hi identifica amb vassallatge: el plurivassallatge i confrontacions.
  48. Els capetos trauen profit d'aquestes febleses de la política de vassallatge per crear una monarquia potent a França.
  49. en general l'Europa del feudalisme s'hi manifesta com vital i amb bon desenvolupament lligada al feudalisme.
  50. l'art com legitimador del poder feudal i religiòs.
  51. s.XI i XII.
  52. Bellatores: Aelfric, Coloquio, 1005.
  53. Godofredo d'Anjou. Placa d'esmalt, Le Mans, Museu de Tessé, 1158
  54. Castell de Loarre.
  55. Tapís de Bayuex, Museu de Bayeux, s. XI.

Godofredo d'Anjou. Placa d'esmalt, Le Mans, Museu de Tessé, 1158  Tapís de Bayuex, Museu de Bayeux, s. XI.  Evangelari d'Otó III, Biblioteca estatal de Baviera. 1000.  

  1. Evangelari d'Otó III, Biblioteca estatal de Baviera. 1000.
  2. La piràmide feudal.
  3. El Sacre Imperi Romà Germànic.
  4. L'Emperador 'en majestat', clergat i soldats als costats.
  5. La corona de l'Imperi a Viena: Tresor Imperial.
  6. Mosaic a la Catedreal de Monreale, 1185

Palau de la Pâeria, Lleida.  Mosaic a la Catedreal de Monreale, 1185 L'Emperador 'en majestat', clergat i soldats als costats  
  1. Laboratores.
  2. Pintruas de s. Idisoro deLleó, s. XIII
  3. Pintures de Saint.Savin su Gartempe, 1100.
  4. Salteri de Fecamp, 1180, Biblioteca Reial de la Haya.
  5. L'estètica normalitzada dels s. XI i XII : representació de standards, no d'individualitats i repetició dels tipus sense cap diferenciació individual.
  6. A l'art medieval no existeix el concepte d'innovació.
  7. Hidelbernus i els seu ajudant Ederwinus: De civitatae Dei, st.Agustí.
  8. L'apreciació del romanticisme. Pervivència d'aquesta apreciació als nostres dies.
  9. L'anonimat de la creació medieval.
  10. Homogeneitat cultural i analfabetisme als s. XI i XII.
  11. La divisió estamental a l'art: els diferents públics de l'obra d'art a l'edat mitjana.
  12. Creure, vore, mirar i entendre.
  13. Teòfil: "Schedula diversarum artium".

 Frontal de l'altar de la catedral de Basilea      

3.- Monestirs i peregrinacions.

  1. La espiritualitat del romànic: pàtina de cristianisme sobre creences paganes.
  2. Dispùtes emperador-Papa sobre la prevalència de poders.
  3. La donació de Constantí com falsa coartada del papat.
  4. les campanyes de cristianització per clergues poc instruits i pobres: la simonia.
  5. la cristianització progresiva de festes i ritus pagans.
  6. L'ordre benedictina : ora et labora front a la discussió teològica bizantina.
  7. La reforma de Cluny, 910, com adaptació dels benedictins al feudalisme.
  8. El monastir com senyor feudal.
  9. El monestir com copista i estudiós del'antiquitat.
  10. Andre Scobetzine:"El arte feudal y su contenido social", Mondadori.
Hosted by www.Geocities.ws

1