ANDREU BUENAFUENTE

MONÓLOGOS
 
 

Digue'm agosarat ( Andreu Buenafuente, Xavier Cassadó,David Escardó,Carles Torras)

Els conductors

Notícia: "El 62% dels conductors espanyols considera
que la conducta al volant ha empitjorat".

"Sempre  s'ha dit que quan ens posem al volant ens transformem.Patim una metamorfosi
inversa a la de les papallones: ens convertim en capullos.Però això no és del tot cert.
Hi ha casos en què els conductors ens tornen agressius abans de pujar al cotxe.
Per exemple, quan vas a buscar-lo i no el trobes, i dius "me l'han robat, me l'han robat",
i el que va amb tu diu "no, no,que te l'ha fotut la grua". "Com ho saps?, com ho saps?,com
ho saps?" "És que allà hi ha un adhesiu fosforitu." Dius " és veritat, és veritat", que fa una
gràcia que et mores.Has d'anar a buscar un taxi: "Qué, se ha llevao el coche la grúa, ¿no?".
"Lléveme". "Claro, como aparcamos en cualquier sitio..."."!Lléveme y cállese¡" .I arribes allà
i t'humilien.És el Pryca de les multes.Arribes allà al dipòsit,firmes la multa i dius: "Yo no
estoy de acuerdo, ¿puedo no pagar la multa i llevarme el coche? Como ciudadano..¿de la
Constitución española?". "Firme y calle, que hay cuarenta coches más." I tu allà firmes com
un capullo, i pagues 15.000 pessetes, que coi, de tenir-les  a no tenir-les,30.000, que deia
un amic meu.És clar, després surts del dipòsit municipal, i com vols estar? Carinyós?
No: agressiu.

Per tant, l'agressivitat al volant no surt perquè sí.Molts cop és fruit de la provocació.Una
vegada, la meva neboda, petiteta, que ara ja és gran, em va preguntar, estirant-me l'americana: "Tiet, tiet".Clar, com que és neboda...Li dic "Què vols, guapa?I deix estar l'americana".Diu:"¿Què és un segon?".Saps que la canalla tenen aquella època que pregunten coses? "Què tens aquí?" I tu, "Calla, xata!"."Jo no ho tinc!" "No, és que tu no ho has de tenir, reina".Bé,ja tocarem aquest tema un altre dia...
Diu la meva neboda: "Què és un segon?".Dic :"El temps que passa entre posar-se verd un semàfor i pitar-te el taxista de darrere".I és veritat.Els taxistes tenen la mà fluixa amb el clàxon.Ho piten tot.Es posa verd  i ja piten!Que dius: "Un moment,que l'ordre no m'ha arribat encara al cervell!". Hi ha un moment que el cap processa la informació i diu: "Està verd, tira endevant!".Però en això, de seguida et passen dos segons!Però ells, no.Com que ja passen en àmbar..."¡Venga, coño, venga!"I això és una provocació.

Com els que et fan llums a l'autopista perquè els deixis passar.Quina ràbia em fa això!Sembla que et diguin : "Aparta't, que molestes".Fan una ràbia que els mataries.I els més xulos posen l'intermitent, i s'arramblen a l'esquerra, com dient "he de passar, he de passar".Passa per la mitjana!Jo no em moc. Jo vaig primer, o sigui que tant me fot.Això sí: sempre hi ha el típic orgullós que, abans que apartar-se, crema el motor del Seat Panda.
El veus ajupit, com per córrer més, que es pensava que anava amb moto, i amb el cotxe tremolant com una rentadora centrifugant : "D'aquest carril no em treu ni  la Guàrdia Civil: jo arribo primer al Garraf!".I realment va arribar, però només amb el volant, i ell corrent.Portava un Panda d'aquells que porten uns conillets que hi posa Full Injection.Que fan tan lleig."On vas amb això?" "És que em fa gràcia, perquè m'ho van regalar.."
"Calla , home, calla!Hortera!"

També n'hi ha que et fan llums per avisar-te de tot: són les bones ànimes de la carretera.És aquella persona soltera o separada que, de tant circular pel mateix lloc, ja es coneix la carretera i està pendent de tot.El veus, tot amable, cric-cric-cric, et fa llums.Tu dius"què passa?", i portes els llums encesos.I els veus que et saluden al marxar, volent dir:"sóc amable". O cric-cric-cric, i te fan el gest que tens la porta mal tancada.Dius: "No,és per si
em vull suïcidar!".Que et falla un pilot de freno?Ui!Llavors ja et fan  cric-cric-cric,cric-cric-criiiiiic,croc-croc-croooooc!!!!!, fins que es foten un ceballot ells.Són com el Michael Landon a Autopista hacia el cielo, una mena d'àngels de la
 guarda.Estan malalts d'avisar.Una vegada vaig parar en un àrea de servei per fer un
pipí i quan surto un paio em comença a seguir amb el cotxe.Dic "hosti, un paranoic",
vinga fer-me llums,vinga fer-me llums, jo no entenia els senyals...Fins que m'aturo i li dic :"Què passa?".I em diu :"No, només el volia avisar que porta la bragueta oberta".Jo li vaig dir : "Vostè sap com em penso entretenir en el viatge?A vostè què li importa?".El paio em va dir :"Perdó: aquí he acabat".Era un home bo, ja està. Resulta que m'havia vist quan sortia del lavabo i m'ho venia dient amb els llums.El tio anava a Girona i va arribar a
 França! Diu: "He vingut a França per dir-li això de la bragueta". Jo me'l vaig mirar
amb una cara...Diu: "Que no s'hi ha fixat, que l'hi deia en morse?".Com si n'hagués de
saber, jo,de morse!

Són aquestes petites coses les que t'acaben convertint en un conductor agressiu.Les que provoquen que la resta de conductors et facin ràbia.Per exemple,els que van conduint amb el braça fora de la finestra.Però no amb el colze: amb tot el braç a fora!Com si anessin buscant rovellons!Fan ràbia.Dius: "Aquest tio arribarà al peatge sense braç, perquè a la que passi un camió de Leche Pascual, ja està llest".És el tio que va de sobrat, normalment amb un mocador al coll, amb un descapotable, encara que sigui a punt de ploure, que
 dius "ja plourà ,ja...".O els que porten la música a tota pastilla.I van amb una
cara com si no sentissin res, que dius: "No, no te hagas el chulo,!que te está a punto de sangrar el tímpano!".I el tio ,cridant: "¿Tú crees que está fuerteee?", que ja està sord com una tàpia.

Per no parlar dels que fan burilles mentre s'esperen als semàfors.Aquí crec que tots...No?Unes prospeccions, un menjar per al lloro...Sembla que aturar el cotxe sigui sinònim de fer moure els dits.
És allò que dèiem de l'ordre: el cervell envia una ordre, i dits al nas!I els dits, entre ells,"quin et quedes?", "aquest mateix", i a burxar.Un diu :"Jo vaig canviant perquè no s'enfadin els altres".Després hi ha els més viciosos,que es deixen l'ungla del dit
 petit llaaarga....Per fer pala.Diu : "És que toco la guitarra"Sí?
"Tu fas pala i així en treus més quantitat, que jo t'he vist!"I el problema no és treure, perquè cadascú és lliure amb el seu nas; el problema és on ho poses, tot això.Saps?Ris, ras,treus aquell panellet, i on ho poses?El guardes a la mà?Vas conduint, et truquen al mòbil, i allò va creixent...I veus arribar tios amb una bola, que semblen la Moreneta,no ? No, normalment, el tiu diu: "Jo ho deixo a sota el cotxe, com que el cotxe és meu..."Oh, és teu, és teu...I si l'agafa la teva senyora?Imagina't que busca un pintallavis que li va caure, o una hombrera, i surt amb allò...Sembla el monstruo del pantano!Asquerós,asquerós. Racionalitzem una mica aquest tema :la millor opció és fer una boleta, i quan està sequeta, fora. No cal guardar-s'ho,que ja en tenim mes.No ens els acabarem, no; per això no cal patir.

Un dels principals focus on es concentra més agressivitat...Que fastigós tot això que acabo de dir,eh? I de parlar-ho, ara me n'estan agafant unes ganes...Va: un dels principals focus on es concentra més agressivitat és a les retencions.Estaríem parlant del Vietnam de la ràbia.D'entrada,t'emprenya molt no saber per què estàs parat.Per què? Sempre hi ha el típic que surt, que fa com de portaveu, que és un senyor de mitjana edat,que ve del cap de setmana, anorac,xiruques, que surt i va informant."Sembla que hi ha un accident...Per mi, això, dos hores."I la dona, "Puja al cotxe , puja al cotxe". "Calla"."Puja al cotxe, que arrancaran..""Que callis!".Normalment sempre és culpa d'algun animal:
un camió de porcs, un ramat d'ovelles, una manifestació contra els immigrants...
A sobre, la cua del costat sempre avança més ràpid que la teva.Dius:"Em poso a la dreta,
que aquesta va bé". I quan entres tu, jo crec que es posen tots d'acord:"Ha entrat el gilipolles,atenció·"I veus passar el que portaves tu al darrere, que va primer...Jo he
somiat que tenia un tanc i passava per sobre de tots.I al final, el cotxe del darrere
s'enganxa tant, que t'acaba donant pel cul.En el bon sentit vull dir, si és que n'hi ha.

Després d'una dura jornada al volant, arriba l'hora d'anar cap a casa, i és aleshores quan et preguntes: si l'univers és infinit, per què costa tant aparcar? "Xata, vés pujant, que ja aparco jo."I quan arribes a casa, "On estaves, on estaves?".I has de dir: "Estava aparcaaaaant!".Tres quarts d'hora a l'Eixample, els que vivim a Barcelona.Aquest és l'últim entrebanc que cal superar abans d'arribar a casa amb les piles carregades.Carregades de mala llet.

Moralletja: si heu de sortir amb el cotxe, ompliu bé el dipòsit, però sobretot, carregueu-vos bé de paciència.Perquè val més perdre's pel camí que perdre els estreps.
 
 
 
 
 
 

Allò que dèiem ,Tercer Episodi.(Andreu Buenafuente,Carles Torras, Xavier Cassadó,David Escardó)
 

La decoració de Nadal
 

L' augment de la publicitat és un dels símptomes del Nadal.La veritat és que ja fa dies que es respira ambient nadalenc.Això es nota perquè tot està decorat.Tot.Massa?Sí.Per Nadal estem malats de decorar: els carrers, els aparadors, els arbres, les cases, llocs de treball...Avui he arribat a la feina i estava decorada.Dic: "A veure, algú ha dit que havíem de ser feliços, aquí?". I la gent: "Home és que és Nadal..".Bueno, va , doncs vinga...Arribarà un moment que ens decorarem nosaltres mateixos, jo crec que ha d'arribar el moment en què ens fotrem bombetes de colors per tot arreu.Més que persones, semblarem Gusi-luces.Quan anem al cine,en lloc d'apagar els mòbils, haurem d'apagar les jaquetes.

De fet, els carrers ja fa mesos que tenen les llums penjades.Concretament la del nostre despatx, el 27 d'octubre ja la penjaven.Que jo vaig anar als operaris i els vaig dir :"What you wanna do?" "!Esto es del Ayuntamiento, a mí qué me explica!".27 d'octubre,era.Que dic: que no sigui un matrimoni que celebra alguna cosa.Deuen ser nòrdics i celebren alguna cosa.I no, no, era el llum de Nada.El van apagar i ara l'encendran. I si no, que els ho diguin a alguns veïns.Que molest és viure en un entresòl i tenir una llum tota la nit entrant per la teva finestra.Deu ser com viure dins d'un intermiten gegant, en posició de llum d'emergència.I tu sopant i els renos aquí (posant-se la mà a la cara) reflectits.Que dius: "Cony, per què no ve amb moto, Papa Noel?".

El problema d'això és que crea addicció.Després de Nadal, ho trobes a faltar.Arribes a casa i dius: "Oh, que morta està la casa!".Cony, perquè t'han tret el reno, ja...Jo tenia un amic, el Maroto, que ja no podia dormir si no era amb intermitències.El tio es ficava dins del llit amb el llum de la tauleta de nit, i l'anava obrint i tancant tota la nit.Llavors se sentia bé.
Les seves relacions també van passar a ser intermitents.Sobretot després que una noia es va electrocutar en el moment més...Que ell li va dir: "Ja , ja!" i ella diu: "Ja, ja , però para!"."¿Qué te pasa?" Cony, que estava torrada, això és el que passava.
La decoració nadalenca llueix molt als aparadors de les botigues.De vegades, més que lluir,eclipsa.No saps què hi venen perquè tot el gènere està tapat.Entre les llums, les boles, les serpentines, els regals, que són d'atrezzo, perquè no hi ha res...T'acabes confonent: "Hosti, què hi venen aquí?Què venia a comprar?".Un amic meu va entrar a una merceria convençut que es comprava un calçotets i va sortir amb una garlanda embolicada sota els pantalons.Però no se'n va adonar, i cada cop que anava al lavabo, deixava la tassa plenaa de pèls de paper de plata.La gent de l'oficina sospitava:"Deu ser Drag-Queen".I cada vegada que sortia de pixar se'l miraven tots:"Hola,xato...".I ell: "Què passa?".
I tots li miraven a la zona per veure si li sortia la garnaldeta.

Dels aparadors, el que més m'inquieta, digue'm tiquismiquis, són aquells Papa Noels amb el fanalet que mouen el braça d'una manera rutinària.Semblen Chucky, el muñeco diabólico.Te l'imagines minant amb un ganivet a la mà.Per no parlar de l'esprai imitació de neu, que posen al vidre de l'aparador.Que penses: "Si no m'ho diuen, jo convençut que havia nevat dins la botiga!".L'altre dia vaig anar a una botiga i tenia la caixa registradoras nevada.Jo mirant cap a dalt: "Oiga, ¿que tiene un agujero, o qué?".Normalment es fan dibuixos amb unes plantilles.Un amic meu, el Rupérez, tenia una papereria i era tan marrano que col·locava les plantilles, i en lloc de tirar-hi l'esprai, no netejava els vidres en tot l'any.Quan arribava el Nadal, treia les plantilles i li quedava la porqueria
en forma de figuretes.D'angelets.De color terra.És una opció més.Un cop li va entrar un client i li diu: "Que té paper DIN A4 de marca?". Diu: "Guarro?."Guarro tu, que tens l'aparador que sembla un galliner!"

A les cases hi ha dor elements clau per a la decoració: l'arbre i el pessebre.Per fer el pessebre es neccessita preparació.Per exemple, s'ha d'anar al camp a buscar la molsa.L'Ortiz ,que era molt dropo, tenia un sistema alternatiu.Posava a sobre d'una fusta  unes quantes llesques humides de pa Bimbo, i al cap de dos dies,  ja tenia la molsa per fer el pessebre.I al cap de quatre, sortien els pastorets a buscar bolets.

Les figuretes del pessebre es van comprant a mida que passen els anys.Són com el Canal Satélite. Primer compres el Paquete Básico: nen Jesus, Sant Josep i Vergue.I després vas incorporant els personatges secundaris .Les famílies ja ho diuen: "De cara l'any que ve ja comprarem els Reis". Que els primers anys es veu una Anunciació pobra, també.Perquè no ha vingut ningú a anunciar res i estan allí sense saber què fer.A mesura que tens més figures ja quadra, l'escenificació.Els reis, els pastorcillos, el caganer, les ovelles, la bugadera, que és del Cesid, perquè li van donant papers i els va rentant.Això provoca que hi hagi una desproporció de mides considerable.El rei Baltasar es així de petit,
i en canvi el nen Jesús és així de gran.Que més que el Portal de Belén, sembla el Palau de la Generalitat el dia que Pujol rep els jugadors de bàsquet del Barça.

L'arbre és l'altre element important del Nadal .Si tu vols, una miqueta tradició forana, però bueno, ens l'hem fet nostra.De vegades m'he preguntat què deu pensar un arbre quan el decorem.Es deu sentir incòmode.Tot l'any despullat, i al Nadal,vinga a farcir-lo de coses!Una  vegada, una nòvia castellana que vaig tenir em va dir "Pareces un abeto".I jo, emocionat."¿Por lo robusto?".I ella: "No , porque tienes bolas de decoración".