-->
d
u
d
l
declaració universal dels drets lingüístics
PRELIMINARS
Les institucions i organitzacions no governamentals signat�ries de la present Declaraci� universal de drets
ling��stics, reunides a Barcelona, els dies 6 al 9 de juny de 1996,
Vista la Declaraci� universal dels drets humans de 1948, que en el pre�mbul afirma la "fe en els drets
humans fonamentals, en la dignitat i en la v�lua de la persona humana i en la igualtat de drets d'homes i
dones"; i que en el seu article segon estableix que "tothom t� tots els drets i totes les
llibertats" sense distinci� de "ra�a, color,sexe, llengua, religi�, opini� pol�tica o altra,
origen nacional o social, posici� econ�mica, naixement o qualsevol altra condició";
Vistos el Pacte internacional de drets civils i pol�tics, de 16 de desembre de 1966 (article 27), i el
Pacte internacional de drets econ�mics, socials i culturals, de la mateixa data, que en llurs pre�mbuls
postulen que l'�sser hum� no pot ser lliure si no es
creen les condicions que li permetin gaudir tant dels
seus drets civils i pol�tics com dels seus drets
econ�mics, socials i culturals;
Vista la Resoluci� 47/135, de 18 de desembre de 1992, de
l'Assemblea General de l'Organitzaci� de les Nacions
Unides, que adopta la Declaraci� sobre els drets de les
persones pertanyents a minories nacionals o �tniques,
religioses i ling��stiques;
Vistos els convenis i declaracions del Consell d'Europa,
com el Conveni europeu per a la protecci� dels drets
humans i les llibertats fonamentals, de 4 de novembre de
1950 (article 14); la Convenci� del Consell de Ministres
del Consell d'Europa, de 29 de juny de 1992, per la qual
s'aprova la Carta europea sobre les lleng�es regionals o
minorit�ries; la Declaraci� de la Cimera del Consell
d'Europa, de 9 d'octubre de 1993, sobre les minories
nacionals; i la Convenci� marc per a la protecci� de
les minories nacionals, del mes de novembre de 1994;
Vistes la Declaraci� de Santiago de Compostel�la del
PEN Club Internacional i la Declaraci�, de 15 de
desembre de 1993, del Comit� de Traduccions i Drets
Ling��stics del PEN Club Internacional sobre la
proposta de realitzar una confer�ncia mundial de drets
ling��stics;
Vist que en la Declaraci� de Recife, el Brasil, de 9
d'octubre de 1987, el XXII Seminari de l'Associaci�
Internacional per al Desenvolupament de la Comunicaci�
Intercultural recomana a les Nacions Unides que prenguin
les mesures necess�ries a fi d'adoptar i aplicar una
declaraci� universal dels drets ling��stics;
Vista la Convenci� n�mero 169 de l'Organitzaci�
Internacional del Treball, de 26 de juny de 1989,
relativa als pobles ind�genes en pa�sos independents;
Vist que la Declaraci� universal dels drets col�lectius
dels pobles, de Barcelona, del maig de 1990, declara que
qualsevol poble t� dret a expressar i a desenvolupar la
seva cultura, la seva llengua i les seves normes
d'organitzaci� i, per fer-ho, a dotar-se de les pr�pies
estructures pol�tiques, educatives, de comunicaci� i
d'administraci� p�blica, en marcs pol�tics diferents;
Vista la Declaraci� final de l'Assemblea General de la
Federaci� Internacional de Professors de Lleng�es Vives
a P�cs (Hongria), de 16 d'agost de 1991, que recomana
que els drets ling��stics siguin considerats com a
drets fonamentals de l'individu;
Vist l'informe de la Comissi� de Drets Humans del
Consell Econ�mic i Social de les Nacions Unides, de 20
d'abril de 1994, relatiu al text provisional de la
Declaraci� dels drets dels pobles ind�genes,
declaraci� en qu� els drets individuals es valoren a la
llum dels drets col�lectius;
Vist l'esborrany de la Declaraci� de la Comissi�
Interamericana de Drets Humans sobre els drets dels
pobles ind�genes, aprovat en la sessi� 1278, de 18 de
setembre de 1995;
At�s que la majoria de les lleng�es amena�ades del
m�n pertanyen a pobles no sobirans i que uns dels
principals factors que impedeixen el desenvolupament
d'aquestes lleng�es i acceleren el proc�s de
substituci� ling��stica s�n la manca d'autogovern i
la pol�tica d'estats que imposen llur estructura
politicoadministrativa i llur llengua;
At�s que la invasi�, la colonitzaci� i l'ocupaci�,
aix� com d'altres casos de subordinaci� pol�tica,
econ�mica o social, impliquen sovint la imposici�
directa d'una llengua aliena o, si m�s no, la distorsi�
de la percepci� del valor de les lleng�es i l'aparici�
d'actituds ling��stiques jerarquitzants que afecten la
lleialtat ling��stica dels parlants; i at�s que, per
aquests motius, les lleng�es d'alguns pobles que han
esdevingut sobirans estan immerses en un proc�s de
substituci� ling��stica a causa d'una pol�tica que
afavoreix la llengua dels antics poders imperials o
colonials;
At�s que l'universalisme s'ha de basar en una concepci�
de la diversitat ling��stica i cultural que superi
alhora les tend�ncies homogene�tzadores i les
tend�ncies a l'a�llament exclusivista;
At�s que per garantir la conviv�ncia entre comunitats
ling��stiques cal trobar uns principis d'ordre
universal que permetin assegurar la promoci�, el
respecte i l'�s social p�blic i privat de totes les
lleng�es;
At�s que diversos factors d'ordre extraling��stic
(hist�rics, pol�tics, territorials, demogr�fics,
econ�mics, socioculturals, socioling��stics i
d'actitud col�lectiva) generen problemes que provoquen
la desaparici�, marginaci� i degradaci� de nombroses
lleng�es, i que cal, per tant, que els drets
ling��stics es plantegin des d'una perspectiva global,
perqu� es puguin aplicar en cada cas les solucions
espec�fiques adequades;
entenent que cal una declaraci� universal de drets
ling��stics que permeti de corregir els desequilibris
ling��stics de manera que asseguri el respecte i el ple
desplegament de totes les lleng�es i que estableixi els
principis d'una pau ling��stica planet�ria justa i
equitativa, com a factor cabdal de la conviv�ncia
social;
DECLAREM QUE
PRE�MBUL
La situaci� de cada llengua, vistes les consideracions
pr�vies, �s el resultat de la conflu�ncia i de la
interacci� d'una gran varietat de factors:
politicojur�dics, ideol�gics i hist�rics, demogr�fics
i territorials, econ�mics i socials, culturals,
ling��stics i socioling��stics, interling��stics i,
finalment, subjectius.
En concret, la situaci� actual es caracteritza per:
. La secular tend�ncia unificadora de la majoria
d'estats a reduir la diversitat i a afavorir actituds
adverses a la pluralitat cultural i al pluralisme
ling��stic.
. El proc�s de mundialitzaci� de l'economia i, en
conseq��ncia, del mercat de la informaci�, la
comunicaci� i la cultura, que trasbalsa els �mbits de
relaci� i les formes d'interacci� que garanteixen la
cohesi� interna de cada comunitat ling��stica.
. El model economicista de creixement propugnat pels
grups econ�mics transnacionals, que pret�n identificar
la desregulaci� amb el progr�s i l'individualisme
competitiu amb la llibertat, cosa que genera greus i
creixents desigualtats econ�miques, socials, culturals i
ling��stiques.
Les amenaces que, en el moment actual, pressionen les
comunitats ling��stiques sigui per la manca
d'autogovern, per una demografia limitada o b�
parcialment o enterament dispersa, per una economia
prec�ria, per una llengua no codificada o per un model
cultural oposat al predominant, fan que moltes lleng�es
no puguin sobreviure i desenvolupar-se si no es tenen en
compte aquests eixos fonamentals:
. En la perspectiva pol�tica, concebre una organitzaci�
de la diversitat ling��stica que permeti la
participaci� efectiva de les comunitats ling��stiques
en aquest nou model de creixement.
. En la perspectiva cultural, fer plenament compatible
l'espai comunicatiu mundial amb la participaci�
equitativa de tots els pobles, de totes les comunitats
ling��stiques i de totes les persones en el proc�s de
desenvolupament.
. En la perspectiva econ�mica, fonamentar un
desenvolupament sostenible basat en la participaci� de
tothom i en el respecte per l'equilibri ecol�gic de les
societats i per unes relacions equitatives entre totes
les lleng�es i cultures.
Per tot aix�, aquesta Declaraci� parteix de les
comunitats ling��stiques i no pas dels estats, i
s'inscriu en el marc de refor�ament de les institucions
internacionals capaces de garantir un desenvolupament
sostenible i equitatiu per a tota la humanitat, i t� com
a finalitat de propiciar l'organitzaci� d'un marc
pol�tic de la diversitat ling��stica basat en la
conviv�ncia i en el respecte i el benefici rec�procs.
TÍTOL PRELIMINAR
Precisions conceptuals
Article 1
1. Aquesta Declaraci� ent�n com a comunitat
ling��stica tota societat humana que, assentada
hist�ricament en un espai territorial determinat,
reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha
desenvolupat una llengua comuna com a mitj� de
comunicaci� natural i de cohesi� cultural entre els
seus membres. Amb la denominaci� de llengua pr�pia d'un
territori es fa refer�ncia a l'idioma de la comunitat
hist�ricament establerta en aquest espai.
2. Aquesta Declaraci� parteix del principi que els drets
ling��stics s�n alhora individuals i col�lectius, i
adopta com a referent de la plenitud dels drets
ling��stics el cas d'una comunitat ling��stica
hist�rica en el seu espai territorial, ent�s aquest no
solament com a �rea geogr�fica on viu aquesta
comunitat, sin� tamb� com un espai social i funcional
imprescindible per al ple desenvolupament de la llengua.
�s a partir d'aquest referent que es poden establir com
una gradaci� o cont�nuum els drets que corresponen als
grups ling��stics al�ludits al punt 5 d'aquest mateix
article i els de les persones fora del territori de la
seva comunitat.
3. Als efectes d'aquesta Declaraci�, s'ent�n que es
troben tamb� al seu propi territori i pertanyen a una
comunitat ling��stica les col�lectivitats que:
i. es troben separades del gruix de la seva comunitat per
fronteres pol�tiques o administratives;
ii. estan assentades hist�ricament en un espai
geogr�fic redu�t, envoltat pels membres d'altres
comunitats ling��stiques; o
iii. estan assentades en un espai geogr�fic compartit
amb els membres d'altres comunitats ling��stiques
d'historicitat similar.
4. Als efectes d'aquesta Declaraci� es consideren,
tamb�, com a comunitats ling��stiques dins el seu
propi territori hist�ric els pobles n�mades en les
seves �rees de despla�ament o els pobles d'assentament
dispers.
5. Aquesta Declaraci� ent�n com a grup ling��stic
tota col�lectivitat humana que comparteix una mateixa
llengua i que es troba assentada en l'espai territorial
d'una altra comunitat ling��stica, per� sense una
historicitat equivalent, com succeeix en casos diversos
com ara immigrats, refugiats, deportats o els membres de
les di�spores.
Article 2
1. Aquesta Declaraci� considera que, en els casos en
qu� diferents comunitats i grups ling��stics concorren
en un territori compartit, l'exercici dels drets
formulats en aquesta Declaraci� s'ha de regir pel
respecte entre tots i dins de les m�ximes garanties
democr�tiques.
2. A l'hora d'establir un equilibri socioling��stic
satisfactori, �s a dir, l'adequada articulaci� entre
els drets respectius d'aquestes comunitats i grups
ling��stics i de les persones que en formen part, cal
tenir en compte, a m�s de la seva historicitat relativa
i la seva voluntat expressada democr�ticament, factors
que poden aconsellar un tracte reequilibrador, d'objectiu
compensatori: el car�cter for�at de les migracions que
han condu�t a la conviv�ncia de les diferents
comunitats i grups, o el seu grau de precarietat
pol�tica, socioecon�mica i cultural.
Article 3
1. Aquesta Declaraci� considera com a drets personals
inalienables, exercibles en qualsevol situaci�, els
seg�ents:
el dret a �sser reconegut com a membre d'una comunitat
ling��stica;
el dret a l'�s de la llengua en privat i en p�blic;
el dret a l'�s del propi nom;
el dret de relacionar-se i d'associar-se amb altres
membres de la comunitat ling��stica d'origen;
el dret de mantenir i desenvolupar la pr�pia cultura;
i tots els altres drets de contingut ling��stic
reconeguts en el Pacte internacional de drets civils i
pol�tics, de 16 de desembre de 1966, i el Pacte
internacional de drets econ�mics, socials i culturals,
de la mateixa data.
2. Aquesta Declaraci� considera que els drets
col.lectius dels grups ling��stics, a m�s dels
establerts per als seus membres a l'apartat anterior,
tamb� poden incloure, d'acord amb les puntualitzacions
de l'article 2.2:
el dret a l'ensenyament de la pr�pia llengua i cultura;
el dret a disposar de serveis culturals;
el dret a una pres�ncia equitativa de la llengua i la
cultura del grup en els mitjans de comunicaci�;
el dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes
oficials i les relacions socioecon�miques.
3. Els drets de les persones i els grups ling��stics
anteriorment esmentats no poden representar cap obstacle
a la interrelaci� i la integraci� d'aquests amb la
comunitat ling��stica receptora, ni cap limitaci� dels
drets d'aquesta comunitat o dels seus membres a la
plenitud de l'�s p�blic de la llengua pr�pia en el
conjunt del seu espai territorial.
Article 4
1. Aquesta Declaraci� considera que les persones que es
traslladen i s'estableixen al territori d'una comunitat
ling��stica diferent de la pr�pia tenen el dret i el
deure de mantenir-hi una relaci� d'integraci�. La
integraci� s'ent�n com una socialitzaci� addicional
d'aquestes persones de manera que puguin conservar les
seves caracter�stiques culturals d'origen, per�
comparteixin amb la societat que les acull prou
refer�ncies, valors i comportaments per permetre un
funcionament social global sense m�s dificultats que les
dels membres de la comunitat receptora.
2. Aquesta Declaraci� considera, en canvi, que
l'assimilaci� -entesa com l'aculturaci� de les persones
en la societat que les acull, de tal manera que
substitueixin les seves caracter�stiques culturals
d'origen per les refer�ncies, els valors i els
comportaments propis de la societat receptora- en cap cas
no ha de ser for�ada o indu�da, sin� resultat d'una
opci� plenament lliure.
Article 5
Aquesta Declaraci� es basa en el principi que els drets
de totes les comunitats ling��stiques s�n iguals i
independents de la consideraci� jur�dica o pol�tica de
lleng�es oficials, regionals o minorit�ries. L'�s de
designacions com llengua regional o minorit�ria no �s
adoptat en aquest text perqu�, si b� en algun cas el
reconeixement com a lleng�es minorit�ries o regionals
pot facilitar l'exercici de certs drets, �s freq�ent
l'�s d'aquests i altres determinatius per restringir els
drets d'una comunitat ling��stica.
Article 6
Aquesta Declaraci� exclou que una llengua pugui ser
considerada pr�pia d'un territori �nicament pel fet de
ser l'oficial de l'Estat o de tenir tradici� de ser
utilitzada dins d'aquest territori com a llengua
administrativa o de certes activitats culturals.
T�TOL PRIMER
Principis generals
Article 7
1. Totes les lleng�es s�n l'expressi� d'una identitat
col�lectiva i d'una manera distinta de percebre i de
descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de
les condicions necess�ries per al seu desenvolupament en
totes les funcions.
2. Cada llengua �s una realitat constitu�da
col�lectivament i �s en el si d'una comunitat que
esdev� disponible per a l'�s individual, com a
instrument de cohesi�, identificaci�, comunicaci� i
expressivitat creadora.
Article 8
1. Totes les comunitats ling��stiques tenen el dret
d'organitzar i gestionar els propis recursos a fi
d'assegurar l'�s de la seva llengua en totes les
funcions socials.
2. Totes les comunitats ling��stiques tenen el dret de
disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la
transmissi� i la projecci� futures de la llengua.
Article 9
Tota comunitat ling��stica t� el dret de codificar,
estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu
sistema ling��stic, sense interfer�ncies indu�des o
for�ades.
Article 10
1. Totes les comunitats ling��stiques s�n iguals en
dret.
2. Aquesta Declaraci� considera inadmissibles les
discriminacions contra les comunitats ling��stiques
basades en criteris com ara el seu grau de sobirania
pol�tica, la seva situaci� social, econ�mica o en
qualsevol altre criteri, aix� com el nivell de
codificaci�, actualitzaci� o modernitzaci� que han
assolit llurs lleng�es.
3. En aplicaci� del principi d'igualtat cal disposar les
mesures indispensables perqu� aquesta igualtat sigui
efectiva.
Article 11
Tota comunitat ling��stica t� el dret de gaudir dels
mitjans de traducci� directa o inversa que garanteixin
l'exercici dels drets recollits en aquesta Declaraci�.
Article 12
1. En l'�mbit p�blic, tothom t� dret a desenvolupar
totes les activitats en la seva llengua, si �s llengua
pr�pia del territori on resideix.
2. En l'�mbit personal i familiar tothom t� dret a usar
la seva llengua.
Article 13
1. Tothom t� el dret d'accedir al coneixement de la
llengua pr�pia del territori on resideix.
2. Tothom t� dret al poliglotisme, i a con�ixer i usar
la llengua m�s adient per al seu desenvolupament
personal o per a la seva mobilitat social, sense
perjudici de les garanties establertes en aquesta
Declaraci� per a l'�s p�blic de la llengua pr�pia del
territori.
Article 14
Les disposicions d'aquesta Declaraci� no poden ser
interpretades o utilitzades contra qualsevol norma o
pr�ctica m�s favorable del r�gim intern o
internacional a l'�s d'una llengua dins el territori que
li �s propi.
T�TOL SEGON
R�gim ling��stic general
Secci� I
Administraci� p�blica i �rgans oficials
Article 15
1. Tota comunitat ling��stica t� el dret que la seva
llengua sigui utilitzada com a oficial dins del seu
territori.
2. Tota comunitat ling��stica t� el dret que les
actuacions judicials i administratives, els documents
p�blics i privats i els assentaments en registres
p�blics realitzats en la llengua pr�pia del territori
siguin v�lids i efica�os i ning� no pugui al�legar-ne
el desconeixement.
Article 16
Tot membre d'una comunitat ling��stica t� el dret de
relacionar-se i ser at�s en la seva llengua pels serveis
dels poders p�blics o de les divisions administratives
centrals, territorials, locals i supraterritorials als
quals pertany el territori d'on �s pr�pia la llengua.
Article 17
1. Tota comunitat ling��stica t� el dret de disposar i
d'obtenir tota la documentaci� oficial en la seva
llengua, en suport paper, inform�tic o qualsevol altre,
per a les relacions que afecten el territori d'on �s
pr�pia aquesta llengua.
2. Els poders p�blics han de disposar de formularis,
impresos i models en suport paper, inform�tic o
qualsevol altre en les lleng�es territorials, i
oferir-los al p�blic en els serveis que afectin els
territoris d'on �s pr�pia la llengua respectiva.
Article 18
1. Tota comunitat ling��stica t� el dret que les lleis
i altres disposicions jur�diques que la concerneixen es
publiquin en la llengua pr�pia del territori.
2. Els poders p�blics que tenen en els seus �mbits
d'actuaci� m�s d'una llengua territorialment hist�rica
han de publicar totes les lleis i altres disposicions
jur�diques de car�cter general en aquestes lleng�es,
amb independ�ncia que els seus parlants n'entenguin
d'altres.
Article 19
1. Les assemblees de representants han
d'adoptar com a oficials la llengua o les lleng�es
hist�ricament parlades en el territori que representen.
2. Aquest dret inclou les lleng�es de les comunitats
d'assentament dispers referides a l'article 1 par�graf
4.
Article 20
1. Tothom t� dret a usar de paraula i per escrit, en els
tribunals de just�cia, la llengua hist�ricament parlada
en el territori en qu� estan ubicats. Els tribunals han
d'emprar la llengua pr�pia del territori en les seves
actuacions internes i, si per ra� de l'organitzaci�
judicial de l'estat, el procediment se segueix fora del
lloc d'origen, s'hi ha de mantenir la llengua d'origen.
2. En qualsevol cas, tothom t� dret a ser jutjat en una
llengua que li sigui entenedora i pugui parlar, o a
obtenir gratu�tament un int�rpret.
Article 21
Tota comunitat ling��stica t� el dret que els
assentaments dels registres p�blics es facin en la
llengua pr�pia del territori.
Article 22
Tota comunitat ling��stica t� el dret que els
documents notarials o autoritzats per funcionaris que
exerceixen la fe p�blica siguin redactats en la llengua
pr�pia del territori on el notari o funcionari
autoritzat tingui ubicada la seva seu.
Secci� II
Ensenyament
Article 23
1. L'ensenyament ha de contribuir a fomentar la capacitat
d'autoexpressi� ling��stica i cultural de la comunitat
ling��stica del territori on �s impartit.
2. L'ensenyament ha de contribuir al manteniment i
desenvolupament de la llengua parlada per la comunitat
ling��stica del territori on �s impartit.
3. L'ensenyament ha d'estar sempre al servei de la
diversitat ling��stica i cultural, i de les relacions
harmonioses entre diferents comunitats ling��stiques
arreu del m�n.
4. En el marc dels principis anteriors, tothom t� dret a
aprendre qualsevol llengua.
Article 24
Tota comunitat ling��stica t� dret a decidir quin ha
de ser el grau de pres�ncia de la seva llengua, com a
llengua vehicular i com a objecte d'estudi, a tots els
nivells de l'ensenyament dintre del seu territori:
preescolar, primari, secundari, t�cnic i professional,
universitari i formaci� d'adults.
Article 25
Tota comunitat ling��stica t� dret a disposar de tots
els recursos humans i materials necessaris per aconseguir
el grau desitjat de pres�ncia de la seva llengua a tots
els nivells de l'ensenyament dintre del seu territori:
ensenyants degudament formats, m�todes pedag�gics
adequats, manuals, finan�ament, locals i equips, mitjans
tecnol�gics tradicionals i innovadors.
Article 26
Tota comunitat ling��stica t� dret a un ensenyament
que permeti a tots els seus membres d'adquirir el ple
domini de la seva pr�pia llengua, amb les diverses
capacitats relatives a tots els �mbits d'�s habituals,
aix� com el millor domini possible de qualsevol altra
llengua que desitgin con�ixer.
Article 27
Tota comunitat ling��stica t� dret a un ensenyament
que permeti als seus membres el coneixement de les
lleng�es vinculades a la pr�pia tradici� cultural,
tals com les lleng�es liter�ries o sagrades, usades
antigament com a lleng�es habituals de la pr�pia
comunitat.
Article 28
Tota comunitat ling��stica t� dret a un ensenyament
que permeti als seus membres d'adquirir un coneixement
aprofundit del seu patrimoni cultural (hist�ria i
geografia, literatura i altres manifestacions de la
pr�pia cultura), aix� com el m�xim domini possible de
qualsevol altra cultura que desitgin con�ixer.
Article 29
1. Tota persona t� dret a rebre l'ensenyament en la
llengua pr�pia del territori on resideix.
2. Aquest dret no exclou el dret d'acc�s al coneixement
oral i escrit de qualsevol llengua que li serveixi d'eina
de comunicaci� amb altres comunitats ling��stiques.
Article 30
La llengua i la cultura de cada comunitat ling��stica
han de ser objecte d'estudi i de recerca a nivell
universitari.
Secci� III
Onom�stica
Article 31
Tota comunitat ling��stica t� el dret de preservar i
usar en tots els �mbits i ocasions el seu sistema
onom�stic.
Article 32
1. Tota comunitat ling��stica t� el dret de fer �s
dels top�nims en la llengua pr�pia del territori, en
els usos orals i escrits, i en els �mbits privats,
p�blics i oficials.
2. Tota comunitat ling��stica t� el dret d'establir,
preservar i revisar la topon�mia aut�ctona. Aquesta no
pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitr�riament,
com tampoc no pot ser substitu�da en cas de canvis de
conjuntures pol�tiques o d'un altre tipus.
Article 33
Tota comunitat ling��stica t� el dret
d'autodesignar-se en la seva llengua. Aix� doncs,
qualsevol traducci� a altres lleng�es ha d'evitar
denominacions confuses o despectives.
Article 34
Tota persona t� dret a l'�s del seu antrop�nim en la
llengua que li �s pr�pia i en tots els �mbits, i a una
transcripci� fon�ticament tan fidel com sigui possible
a un altre sistema gr�fic nom�s quan s'escaigui.
Secci� IV
Mitjans de comunicaci� i noves tecnologies
Article 35
Tota comunitat ling��stica t� el dret de decidir quin
ha de ser el grau de pres�ncia de la seva llengua als
mitjans de comunicaci� del seu territori, tant els
locals i tradicionals com els de major abast i de
tecnologia m�s avan�ada, independentment del sistema de
difusi� o transmissi� emprat.
Article 36
Tota comunitat ling��stica t� el dret de disposar de
tots els mitjans humans i materials necessaris per
assegurar el grau desitjat de pres�ncia de la seva
llengua i d'autoexpressi� cultural en els mitjans de
comunicaci� del seu territori: personal degudament
format, finan�ament, locals i equips, mitjans
tecnol�gics tradicionals i innovadors.
Article 37
Tota comunitat ling��stica t� el dret de rebre, a
trav�s dels mitjans de comunicaci�, un coneixement
aprofundit del seu patrimoni cultural (hist�ria i
geografia, literatura i altres manifestacions de la
pr�pia cultura), aix� com el m�xim grau d'informaci�
possible de qualsevol altra cultura que desitgin
con�ixer els seus membres.
Article 38
Totes les lleng�es i les cultures de les comunitats
ling��stiques han de rebre un tracte equitatiu i no
discriminatori en els continguts dels mitjans de
comunicaci� d'arreu del m�n.
Article 39
Les comunitats descrites en l'article 1, par�grafs 3 i
4, d'aquesta Declaraci�, aix� com els grups esmentats
en el par�graf 5 del mateix article, tenen dret a una
representaci� equitativa de la seva llengua en els
mitjans de comunicaci� del territori on s'han establert
o per on es desplacen. L'exercici d'aquest dret ha d'anar
en harmonia amb l'exercici dels drets propis dels altres
grups o comunitats del territori.
Article 40
Tota comunitat ling��stica t� el dret de disposar, en
el camp de la inform�tica, d'equips adaptats al seu
sistema ling��stic i d'eines i productes en la seva
llengua, per tal d'aprofitar plenament el potencial que
ofereixen aquestes tecnologies de cara a
l'autoexpressi�, l'educaci�, la comunicaci�,
l'edici�, la traducci�, i, en general, el tractament de
la informaci� i la difusi� cultural.
Secci� V
Cultura
Article 41
1. Tota comunitat ling��stica t� el dret d'usar la
seva llengua i de mantenir-la i potenciar-la en totes les
expressions culturals.
2. L'exercici d'aquest dret ha de poder desplegar-se
plenament sense que l'espai de cap comunitat sigui ocupat
de manera hegem�nica per una cultura aliena.
Article 42
Tota comunitat ling��stica t� el dret de
desenvolupar-se plenament en el propi �mbit cultural.
Article 43
Tota comunitat ling��stica t� el dret d'accedir a les
obres produ�des en la seva llengua.
Article 44
Tota comunitat ling��stica t� el dret d'accedir a les
programacions interculturals, per mitj� de la difusi�
d'una informaci� suficient, i que es doni suport a les
activitats d'aprenentatge als estrangers o de traducci�,
doblatge, postsincronitzaci� i subtitulaci�.
Article 45
Tota comunitat ling��stica t� dret que la llengua
pr�pia del territori figuri en un lloc prioritari en les
manifestacions i serveis culturals com ara biblioteques,
videoteques, cinemes, teatres, museus, arxius, folklore,
ind�stries culturals i totes les altres expressions que
derivin de la realitat cultural.
Article 46
Tota comunitat ling��stica t� dret a la preservaci�
del seu patrimoni ling��stic i cultural, compreses les
manifestacions materials com ara fons documentals,
heretatge art�stic, arquitect�nic i monumental, i
pres�ncia epigr�fica de la seva llengua.
Secci� VI
�mbit socioecon�mic
Article 47
1. Tota comunitat ling��stica t� el
dret d'establir l'�s de la seva llengua en totes les
activitats socioecon�miques dins el seu territori.
2. Qualsevol membre d'una comunitat ling��stica t�
dret a disposar en la seva llengua de tots els mitjans
que requereix l'exercici de l'activitat professional, com
ara documents i llibres de consulta, instruccions,
impresos, formularis, i equips, eines i productes
inform�tics.
3. La utilitzaci� d'altres lleng�es en aquest �mbit
nom�s es pot exigir en la mesura que ho justifiqui la
naturalesa de l'activitat professional desenvolupada. En
cap cas una altra llengua advinguda m�s recentment no
pot subordinar o ocultar l'�s de la llengua pr�pia del
territori.
Article 48
1. En el territori de la pr�pia comunitat ling��stica,
tothom t� el dret d'usar la seva llengua, amb plena
validesa jur�dica, en les transaccions econ�miques de
tota mena, com ara la compravenda de b�ns i serveis, les
operacions banc�ries, les assegurances, els contractes
laborals i altres.
2. Cap cl�usula d'aquests actes privats no pot excloure
o limitar l'�s de la llengua pr�pia del territori.
3. En el territori de la pr�pia comunitat ling��stica,
tothom t� dret a disposar en la seva llengua dels
documents necessaris per a la realitzaci� de les
operacions esmentades com ara impresos, formularis, xecs,
contractes, factures, rebuts, albarans, comandes i
altres.
Article 49
En el territori de la pr�pia comunitat ling��stica,
tothom t� dret a usar la seva llengua en qualsevol tipus
d'organitzacions socioecon�miques: laborals, sindicals,
patronals, professionals i gremials.
Article 50
1. Tota comunitat ling��stica t� dret a una pres�ncia
predominant de la seva llengua en la publicitat, la
retolaci�, la senyalitzaci� exterior i en el conjunt de
la imatge del pa�s.
2. En el territori de la pr�pia comunitat ling��stica,
tothom t� dret a gaudir en la seva llengua d'una
informaci� completa, tant oral com escrita, sobre els
productes i serveis que proposen els establiments
comercials ubicats en el territori, com ara les
instruccions d'�s, les etiquetes, els llistats
d'ingredients, la publicitat, les garanties i altres.
3. Totes les indicacions p�bliques referents a la
seguretat de les persones han de ser expressades almenys
en la llengua pr�pia de la comunitat ling��stica i en
condicions no inferiors a les de cap altra llengua.
Article 51
1. Tothom t� dret a usar la llengua pr�pia del
territori en les seves relacions amb les empreses,
establiments comercials i entitats privades i a ser
rec�procament at�s i correspost en aquesta llengua.
2. Tothom t� dret, com a client, consumidor o usuari, a
ser informat, oralment o per escrit, en la llengua
pr�pia del territori en els establiments oberts al
p�blic.
Article 52
Tothom t� dret a exercir les activitats laborals o
professionals en la llengua pr�pia del territori, llevat
que les funcions inherents al lloc de treball requereixin
l'�s d'altres idiomes, com �s el cas dels professors de
lleng�es, els traductors o els guies tur�stics.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Els poders p�blics han de prendre totes les mesures
oportunes per a l'aplicaci� dels drets proclamats en
aquesta Declaraci� en el seu �mbit d'actuaci�.
Concretament, cal que s'habilitin fons internacionals de
suport a l'exercici dels drets ling��stics a les
comunitats ostensiblement mancades de recursos. Aix�
mateix, els poders p�blics han d'aportar el suport
necessari per a la codificaci�, la transcripci�,
l'ensenyament de les lleng�es de les diverses comunitats
i la seva utilitzaci� en l'Administraci�.
Segona
Els poders p�blics han de vetllar perqu� les
autoritats, les organitzacions i les persones concernides
siguin informades dels drets i els deures correlatius que
es desprenen d'aquesta Declaraci�.
Tercera
Els poders p�blics han de preveure, d'acord amb les
legislacions vigents, les sancions derivades de la
violaci� dels drets ling��stics que recull aquesta
Declaraci�.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Aquesta Declaraci� proposa la creaci� del Consell de
les Lleng�es en el si de les Nacions Unides. Correspon a
l'Assemblea General de les Nacions Unides la creaci�
d'aquest Consell, la definici� de les seves atribucions,
el nomenament dels seus membres i l'establiment de
l'organisme de dret internacional que ha d'emparar les
comunitats ling��stiques en l'exercici dels drets
reconeguts en aquesta Declaraci�.
Segona
Aquesta Declaraci� propugna i promou la creaci� d'una
Comissi� Mundial de Drets Ling��stics, de natura no
oficial i de car�cter consultiu, formada per
representants d'ONG i entitats d'�mbit del dret
ling��stic.
Barcelona, juny del 1996
declaració universal dels drets lingüístics