| Andorra |
 |
|
| Opini�es sobre estas p�ginas: / Remarks about my pages: E-mail [email protected] |
| Pa�s dos Pirin�us, localizado entre a Fran�a e a Catalunha (Espanha). A l�ngua nacional � o catal�o (l�ngua em que est� escrito o texto � esquerda). Estive em Andorra duas vezes. |
| Situaci� El Principat d�Andorra �s un estat situat al cor dels Pirineus, entre Espanya i Fran�a. La seva extensi� �s de 468 km2 amb una poblaci� de 65.844 habitants. La capital �s Andorra la Vella. Andorra est� dividida en tres valls en forma d�Y, formades pels rius Valira del Nord i Valira d�Orient, que s�ajunten per formar el Gran Valira, i limitades per carenes muntanyoses d�altitud considerable. L�altitud mitjana del Principat �s de 1.996 m. El punt m�s alt �s el pic de Coma Pedrosa (2.942 m) i el m�s baix es troba a la frontera hispanoandorrana (840 m). T� la superf�cie esquiable m�s gran dels Pirineus. Andorra est� dividida administrativament en set parr�quies: Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Juli� de L�ria i Escaldes-Engordany. Al Principat d�Andorra s�hi pot accedir per carretera des de Fran�a, pel Pas de la Casa i passant pel Port d�Envalira, i des d�Espanya, per Sant Juli� de L�ria. El pa�s comparteix 63,7 km amb Espanya, concretament amb les comarques catalanes de la Cerdanya, l�Alt Urgell i el Pallars Sobir�, i 56,6 km amb Fran�a per la regi� de Foix. Les ciutats principals m�s properes s�n, del costat espanyol, Barcelona (a 185 km) i Lleida (a 151 km), i del costat franc�s, Tolosa (a 187 km) i Perpiny� (a 169 km). Hist�ria La primera aparici� del nom d�Andorra es troba en el document de cessi� de l�emperador Carles el Calb, de l�any 843, en qu� d�na al seu fidel comte d�Urgell Sunifred la vall d�Andorra, situada a la comarca d�Urgell. A partir dels segles X i XI, s�est�n progressivament el domini dels bisbes d�Urgell sobre les valls d�Andorra, que les converteixen, a partir del segle XII, en una senyoria episcopal. A partir del segle XIII, comen�a un per�ode de lluites i hostilitats entre els bisbes d�Urgell i els comtes de Foix per la sobirania d�Andorra, que finalitza amb la signatura de dos convenis successius anomenats Pariatges. El primer Pariatge fou signat l�any 1278 per Pere d�Urtx, bisbe d�Urgell, i Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellb�. El segon va ser signat deu anys m�s tard, al 1288, per Pere d�Urtx i Roger Bernat III. Els Pariatges s�n uns dels documents fonamentals de la hist�ria d�Andorra perqu� estableixen el consenyoriu indiv�s entre el bisbe d�Urgell i el comte de Foix. Tamb� fixen els tributs a pagar pels andorrans com la qu�stia, organitzen la just�cia per mitj� dels batlles i nomenen veguers i notaris. S�n institucions que encara ara sobreviuen, reformades, al Principat. El dia 14 de mar� de 1993, el poble andorr� va aprovar per �mplia majoria la primera Constituci� d�Andorra, que consagra el pa�s com un Coprincipat parlamentari. Un estat de dret, independent, democr�tic i social. www.andorra.ad |
 |
 |