Problablement cap equip del món s'ha associat millor a l'espectacle que representa el bàsquet com els Lakers dels anys 80.
Després de l'època daurada entre 1947 i 1954, la franquícia, excepte algún títol esporàdic, no havia tornat a dominar la NBA fins l'arribada al 1980 d'un jove talentós i descarat que havia guanyat el campionat universitari l'any anterior amb Michigan i que responia al nom de Magic Johnson. Amb ell, els Lakers van recuperar glòries passades i van posar de moda un terme amb el què es coneixia el seu bàsquet: el "showtime" (l'hora de l'espectacle).

Poques vegades trobarem al món del bàsquet una rivalitat entre equips, jugadors i sobretot estils com la viscuda entre els Lakers de Magic i el seu showtime, i els Celtics de Bird i el seu orgull. En aquella època els seguidors del bàsquet es dividien entre els fans de L.A. i els de Boston, donant lloc a infinitat de tertúlies i discusions sobre qui era millor.

Magic arriba a uns Lakers on ja estan Jabbar, Michael Cooper, Norm Nixon i Jamaal Wilkes, però que en els darrers 5 anys no havia arribat a les finals. Amb el seu aterratge tot canvia i l'equip acaba amb 60 victòries (13 més que la passada temporada), Kareem és el MVP de la lliga regular i no només s'arriba a The Finals sinó que s'aconsegueix l'anell davant els Sixers de Erving, Malone i Cheeks en un darrer partit on Magic juga de pivot substituïnt el lesionat Jabbar i anota 42 punts. El regnat de Magic acaba de començar.

En aquella dècada la franquícia angelina va guanyar 4 títols més. La 81-82 de nou davant Philadelphia, la 84-85 el primer davant Boston, la 86-87 repetició amb els Celtics, i la 87-88 davant els emergents Pistons (els Lakers són el primer equip en rtepetir títol des dels Celtics d'Auerbach). A més a més, aquell equip juga i perd 4 finals més. Los Angeles havia disputat 9 de les 10 finals de la dècada.

Magic no va estar sol en aquella època. Al seu costat hi van passar infinitat de jugadors. Després d'ell van arribar James Worthy (nº1 del draft), un fantàstic aler que acabava els contraatacs i jugava al poste baix com pocs, Byron Scott, un excel.lent tirador que arribar en un canvi amb Clippers per Norm Nixon, i Pat Riley, l'entrenador que va substituir Paul Westhead quan aquest va ser destituït per Jerry West per un enfrontament amb Magic, que va amenaçar de plegar si no hi havia canvi d'entrenador. L'equip del sowtime ja estava construït i amb els anys es va anar completant amb secundaris de luxe com AC Green, Kurt Rambis i les seves ulleres, Bob McAdoo, M.Thompson... que van fer del Great Western Forum la capital del joc vistós, del contraatac com a filosofia de joc, de la velocitat en les accions i del glamour de les cheer-leaders i dels actors que no es perdien un partit d'aquell equip que embogia tothom.

Gràcies Magic per fer-nos disfrutar tant i enganxar-nos a aquest esport tant fantàstic.