Després de molts anys de sequera, els Lakers arribaven de nou a The Finals de la mà d'un rookie, Magic Johnson, i del més gran de tots els grans, Kareem Abdul-Jabbar. El rival eren els poderosos Sixers de Julius Erving, Moses Malone i Maurice Cheeks.

Després d'igualar la sèrie a 2, els Lakers van guanyar el cinquè partit al Fórum (108-103), però aquesta victòria els hi va sortir cara ja que Jabbar es va torçar un tormell i no va poder agagfar l'avió cap a Philadelphia, on el seu equip viatjava a falta d'una victòria per ser de nou els millors del món.

Ja a l'avió, Magic li va dir al entrenador que ell podia jugar de pivot en el lloc de Jabbar, i als seus companys els hi va dir que no patissin "E.J. está aquí". El que semblava una fanfarronada llavors es va convertir més tard en un dels moments més històrics que s'han vist a la NBA.

Magic va fer el salt inicial i va liderar als Lakers en un parcial 7-0 que demostrava que allò anava en sèrio. El de Michigan va jugar de pivot, però també de base, d'aler ... i va fer tot allò que necessitava l'equip en cada moment, però no va poder impedir que els Sixers arribessin 7 amunt al marcador a poc del final. Quan tot semblava perdut, Magic va tornar a aparèixer i ell sol va firmar un parcial de 9-0 que va deixar tocats als locals. Magic i els seus ja no van deixar que Philadelphia es tornés a posar per davant.

Magic va acabar amb 42 pts, 15 reb, 7 ass, 3 pil. rec. per una victòria 123-107 i va rubricar una actuació sensacional que el va portar no només a guanyar el seu primer anell en la seva primera temporada ala NBA, sinó que també el va encumbrar amb els grans mites de la competició, havia nascut una estrella que dominaria la dècada dels 80 juntament amb Bird i els seus Celtics