L'any 1986 dos dels
millors jugadors joves del continent van portar als seus respectius
equips a la final de la
Copa
d'Europa. Per un cantó Drazen Petrovic, "el geni de Sibenik",
conduïa ja magistralment la Cibona de Zagreb; per altre, Arvydas
Sabonis, "el gratacels més alt de la ciutat", liderava
el Zalguiris de Kaunas.
En uns temps on iugoslaus
i rusos (o lituans) es portaven a la grenya, la final va venir precedida
d'un seguit de declaracions entre ambdós equips, escalfant molt
l'ambient de cara al partit.
La primera part va
ser dominada pels lituans, que amb el gran Sabas al davant (17 pts,8
reb,2 taps,2 ass al
descans),
va portar la iniciativa en el joc, aprofitant-se també del mal
començament de partit de Drazen. Des del principi, Arvydas va
haver de soportar un marcatge ferotge i provocador del pivot Franjo
Arapovic, el qual lluny de ser un virtuós del bàsquet,
va sortir amb la clara intenció de treure del partit física
i mentalment el gegant de Kaunas.
La progressiva recuperació de Petrovic va portar a la Cibona
a guanyar de 8 al descans, amb 15 pts de Drazen a pesar de que no va
anotar la primera cistella fins al minut 8.
La segona part va
ser un toma i daca entre els dos equips, amb lleugeres avantatges dels
iugoslaus fins que es va produir la jugada clau del partit i una de
les més famoses de la història de la Copa d'Europa.
Nakic, finalitzant un contraatac al minut 32 va rebre una falta flagrant
de Kaprivikas. El iugoslau contesta amb un cop de colze, i de repent
tot salta i Sabonis creua tota la pista per donar-li un espectacular
cop de puny a Nakic que el deixa estabornit a terra i que podria haver
firmat el millor Tyson. Després de la posterior tangana, Sabas
és desqualificat amb 27 pts, 12 reb, 3 taps i 3 ass.
El
partit queda vist per sentència i Drazen comença un d'aquells
shows amb passes per darrera l'esquena i tot tipus de provocacions que
tant li agradava fer en aquella època. La Cibona guanyava la
seva segona Copa d'Europa consecutiva de la mà d'un jove que
posteriorment jugaria al Madrid i s'aniria a la NBA, al igual que el
seu gran rival d'aquella nit.
Aquella final la van jugar també homes com Cutura, Cveticanin,
Nakic, Kurtinaitis, Iovaisha...