En aquest capítol parlarem d'HISTÒRIA en majúscules. Segur que cap equip del món pot presumir de reunir tant grans jugadors en les seves files, tants títols guanyats, un pavelló tan mític, tantes samarretes retirades , tant, tant i tant com els Celtics de Boston. Els que hem sigut fans d'altres equips sempre haurem de reconèixer que l'equip verd és el primer en tants apartats que fan d'ell l'equip més important de la història del bàsquet.

La història dels Celtics va lligada al seu pavelló, el mític Boston Garden, problablement la pista de bàsquet més mítica del món, i aquella on tots els que ens dediquem al món de la pilota taronja, hauríem volgut jugar un partit, ni que fos de costellada. Cap recinte té un parquet tan especial, per on han circulat jugadors tan emblemàtics com Russell, Cousy, Bird, Havlicek, McHale, Parish, D. Johnson, Ainge, JJWhite,Cowens, Don Nelson, Bill Sharman... i entrenadors com Red Auerbach i KCJones

Tot va començar al 1946, i precisament aquells inicis no van ser bufar i fer ampolles. L'any 1950 arriben a l'equip Red Auerbach i un rookie, Bob Cousy, jugador que ningú volia i que va arribar a Boston per sorteig (Boston va perdre i es va haver de quedar per obligació al base que revolucionaria la Lliga després). Al 1956, en un intercanvi de jugadors Bill Russell arriba al Garden per reforçar el nul joc defensiu de l'equip. El primer títol arribaria la temporada següent, obrint-se un període de domini impresionant que va ser anomenat "The Dinasty", on els Celtics van guanyar 9 títols consecutius.

Amb la retirada de Russell s'obre un nou període de absència de triomfs, que es tanca la temporada 74-75, quan de la mà de Dave Cowens, John havliceK i altres, Boston guanya de nou el Campionat, fet que repetiria a la 75-76.

La dècada dels 80 obriria una nova pàgina de glòria per als seguidors del Garden. Amb l'arribada de Larry Bird, el "celtic-pride" tornava a primera línia. En les 13 temporades del jugador a la franquícia, l'equip va mantenir un apassionant duel amb els Lakers de Magic en pos del domini dels anys 80. Ambdós equips li van donar a la NBA una dimensió mundial, expandint el bàsquet més enllà de l'Atlàntic. Boston va guanyar tres títols més an aquest període.

En aquells anys, tothom coneixia de memòria el cinc titular dels Celtics. Problablement D.Johnson, Ainge, Bird, McHale i Parish han estat els 5 jugadors que millor han sabut portar a una pista de bàsquet el concepte de joc d'equip, i a pesar que tots 5 eren superestrelles, els seus títols van arribar gràcies al seu sentit del joc col.lectiu. A pesar del seu tarannà senzill, Larry es va convertir en l'eix de l'equip i de la franquícia. Treballador infatigable, feia de tot i bé. D'ell no recordarem esmaixades espectaculars, però sí una innumerable quantitat de cistelles guanyadores, passes inverosímils, triples... La temporada següent a l'arribada del rookie Bird, Auerbach es va fer ,en un famós intercanvi, amb Robert Parish i el novat Kevin McHale. Els tres jugadors van ser coneguts com "The Big Three" i van formar el joc interior més poderós problablement de la història del bàsquet. Mc Hale era un jugador absolutament imparable en el 1x1 al poste baix, i Parish era capaç de fer de tot, defensar, rebotejar, anotar de fora, liderar l'equip... Dennis Johnson i Ainge eren el complement perfecte. Grans treballadors i defensors, eren capaços d'anotar amb solvència des de fora quan les defenses es tancaven sobre els homes alts de Boston.

Amb la retirada de Bird, la franquícia va entrar en un pogressiu declivi del qual ho se n'ha sortit a pesar de tenir bons jugadors a la seva plantilla. Els bons aficionats al bàsquet desitgem que ben aviat els Celtics tornin a ser els d'abans i puguem tornar a reeditar aquells duels que ens van mantenir tantes nits desperts fins altes hores de la matinada procurant apendre tantes coses.