|
|
|
Banco di Roma, Jugoplàstica, Panathinaikos, Olympiakos... Semblava que la llista de botxins del Barça en finals de Copa d'Europa no tindria fi, però en l'any 2003 no es podia fallar. El club havia portat els dos jugadors europeus més desequilibrants que hi havia al mercat (Bodiroga i Fucka) i el Palau Sant Jordi era el millor escenari possible perque els culés ens treiessim de sobre la mala sort que semblava perseguir-nos en aquests partits a cara o creu. El Barça tenia
en contra tot el pes de la història però a favor un equip
increïble. En el joc exterior reunia Barça i Benetton arribaven a la darrera cita després d'eliminar CSKA i Montepaschi respectivament, i arrastrant una tradició de grans enfrontaments entre aquestes dues "squadras" en els darrers anys, normalment guanyats pels italians. Els primers minuts venen marcats pel bon començament de Tyus Edney, el petit gran base de la Benetton, que supera fàcilment la defensa de Jasikevicius. Al Barça, Fucka,que fins la Final-Four havia jugat sense pena ni glòria, segueix amb la dinàmica impresionant de la semifinal i aguanta a l'equip al marcador. Els dos coachs, preveient un partit dur, fan un seguit de canvis múltiples que porten pràcticament als 10 titulars a la banqueta, amb Nacho Rodríguez ja sobre Edney. 23-25 al final d'un primer quart molt igualat, un marcador molt alt per lo que sol ser habitual en aquests partits. Al segon quart es produeix una batalla tàctica entre els entrenadors del qual Pesic surt guanyador i el Barça assoleix una primera avantatge clara al marcador després d'un parcial de 13-1. L'entrenador blaugrana posa en pista Dueñas i Femerling (pràcticament no ho havia fet durant tota la temporada) per frenar Marconato i Garbajosa. Messina accepta el joc i substitueix Marconato per Nicola, apostant per l'hàbil joc exterior i pel tir dels seus falsos pivots. Resultat 36-26 amb moltes errades en llençaments sense defensa dels italians. Al descans s'arriba amb un 42-34 pel Barça. El començament del tercer quart és de la Benetton, que arriba a empatar amb un triple de Langdon, però els culés signen un parcial de 6-0 per tancar el quart i recuperar el coixí de cara al tram final. Els italians apreten
en defensa i s'apropen, però els dos "jugones" de l'equip,
Saras i Navarro, anoten dos triples seguits i posen a falta de tres
minuts al Barça 8 amunt amb les grades del Palau a punt de reventar.
Fins al final, l'equip fa allò que ha sabut fer durant tot l'any,
controlar el ritme de partit i el temps-marcador en els trams finals,
i de la mà de Bodiroga i els tirs lliures porten a la glòria
la samarreta blaugrana que tant ens estimem. La història per fi, fa justìcia amb el Barça i li dóna allò que es mereixia una entitat capdavantera en el bàsquet modern. El títol continental més important, i pel qual havien lluitat tant homes mítics com Epi, Nacho, Norris, Andrés Jiménez... es quedava a Barcelona, i finalment, els cors culés podien reposar en pau, ja tenim la Lliga Europea.
Anotadors: BENETTON: Edney (16), Langdon (8), Pittis (4), Garbajosa (9), Marconato (10); Bulleri (11), Markoishvili (2), Nicola (5), Loncar (-)
|
el talent dels millors "jugones" amb homes com Saras i Navarro,
capaços de desbordar en el 1x1 i de llençar de fora amb
bons porcentatges, i l'esforç defensiu de jugadors com Nacho
Rodríguez i Rodrigo de la Fuente. En el joc interior es juntava
la força de Dueñas i Femerling sota l'aro amb la qualitat
individual de Fucka per anotar des de qualsevol possició. Tot
això amb la guinda del jugador més determinant a Europa
de la darrera dècada, el mestre Bodiroga.
