espasa

Palau és una població que manté l'antic aspecte feudal; al centre, a l'interior del recinte emmurallat medieval, en la part més alta del puig, s'alça la torre del castell. L'església parroquial es construí, en canvi, extramurs.

L'origen del poblament és, com a mínim, d'època romana; ho demostren els vestigis, ceràmica de diversa tipologia, que apareixen pels camps dels contorns de la població.

En un precepte de l'any 878 és citat el lloc anomenat Palatii Murorum. L'any 904 el bisbe de Girona Servus-Dei donà les dècimes i primícies de la villa Palatio Maurore a les esglésies de Santa Maria de La Bisbal, Sant Joan de Salelles i Sant Miquel de Cruïlles, en consagrar-les.

En documents més tardans el poble és anomenat únicament Palau o bé es complementa amb l'apel·latiu actual (Sa Tor o de la Torre). En un text -en català- de 1338 apareix com a jurisdicció dels Senesterra.

L'any 1380 el castell de Palau-sator fou venut pels Senesterra a Bernat Miquel, secretari de Pere el Cerimoniós. La família Miquel posseí aquest senyoriu, en successió directa, fins al 1600.

D'entre els fets d'aquests anys cal destacar l'assalt i el saqueig del castell per part dels pagesos remences (principis d'octubre de 1485), en el qual feriren mortalment JAUME-LLUÍS Miquel, gendre del senyor del Castell d'Empordà i senyor, al seu torn, de Palau-sator.

La batllia de Palau-sator de 1632 estava formada pels mateixos nuclis que s'integren a l'actual municipi: Palau-sator, Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada.

La tardor de 1970, en fer les obres de sanejament del poble, en practicar els solcs per a les conduccions, aparegueren les restes d'un necròpolis baix-romana o alto-medieval. Tots els enterraments es trobaren intramurs, a la Plaça de la Vila i a l'immediat Carrer del Portal.

A la plaça, les sepultures eren totes de lloses planes, de pedra sorrenca, mentre que al Carrer del Portal n'aparegueren en tègula. A les tombes no hi aparegué ceràmica. No hi havia, doncs, ofrenes. El jaciment no fou estudiat i les troballes van ésser novament colgades i, en bona part, destruïdes.


Cronologia de propietaris del castell:

Escut heràldic del municipi

D'esquerra a dreta i de dalt a baix

1380: BERNAT I de Miquel es casa amb Caterina de Sarriera. Fill: BERNAT II (+1398) senyor de Palau-sator. Casà el 1387 amb Alamanda. Fill: PERE (+1472) senyor de Palau-sator. Casà en segones noces amb Elionor de Foixà. Fill:
JAUME-LLUÍS, senyor de Palau-sator. Casà amb Elisabet de Margarit-Bertran. Fill: JERONI, senyor de Palau-sator. Casà amb Anna de Santmartí. Fill: GUERAU (+1586), senyor de Palau-sator. Casà el 1544 amb Jerònima de Só, senyora de la Roca de Palanca. Filla:
ESTEFANIA, senyora de Palau-sator. Casà amb Miquel de Requesens-Campllong, baró de Púbol, el qual fou investit del castell de Palau-sator cap a l'any 1600. Moriren sense fills i succeí la seva neboda valenciana: ELIONOR d'Agullana i de Sarriera (+1640), senyora de Palau-sator i de Tudela. Casà el 1604 amb Martí Sanz de Latràs. Filla: MAGDALENA d'Agullana, investida de Palau-sator el 1664. Casà en segones noces amb Joan-Agustí Sanz de Latràs. Fill:
ELIONOR d'Agullana, àlies Sanz de Latràs, senyora de Palau-sator i de Tudela. Casà amb Lluís de Sabater, senyor de Malacara i de Benavent. Fill: MARTÍ de Sabater (+1712) senyor de Palau-sator investit el 1692. Primer marquès de Benavent per gràcia de Felip V. Casà primer amb Mª Teresa de Copons i després amb Rafaela d'Alemany. Fill: ANTONI de Sabater i de Copons (+1744). 2n. marquès de Benavent, senyor de Palau-sator i de Malacara. Succeí la seva germana:
MARIA TERESA de Sabater i d'Alemany (+1750). 3ª marquesa de Benavent, senyora de Palau-sator i de Malacara. Casà, el 1705, amb Baltasar de Riquer, senyor de Binfaro. Fill: FELIP-MARIÀ de Riquer (1713-1797). 4t. marquès de Benavent, senyor de Palau-sator (investit el 1757). Casà el 1767 amb Joana de Ros. Fill: FRANCESC DE BORJA. 5è marquès de Benavent, senyor de Palau-sator. Casà, el 1797, amb Maria del Carme Gallegos, comtessa de Casa-Dávalos. Fill:
FRANCESC (1798-1838). 6è marquès de Benavent, i comte de Casa-Dávalos, senyor de Palau-sator. Casà, el 1824, amb Maria-Anna de Comelles. Fill: MARTÍ (1820-1888). Casà, el 1853, amb Elisea Inglada, i fou el darrer senyor de Palau-sator, car vengué el castell. Durant el segle XX el castell ha pertangut a la família Roura i a la família Lladó. Actualment és propietat del pintor Joan Carles ROCA SANS, que l'ha rehabilitat.


Per a més informació històrica sobre els nuclis que componen el municipi us recomanem la visita al menú monuments.
Opcions menú història Orígens medievals del municipi L'íntima relació de Palau-sator i la Sardana Les pintures revolucionàries de 1969

Torna a la pàgina principal
Hosted by www.Geocities.ws

1