FOCS DE SANT JOAN
	FLAMA DEL CANIGÓ

 

NIT DE SANT JOAN

 

Fogueres com uns crits per planes i muntanyes,

com tants d'anhels eixits de les nostres entranyes,

com estels somiats que tot l'any hom espera,

com l'espiga dels blats i els fruits de la terra.

 

El jovent ha pujat faixins al Canigó

per fer expel·lir la flama igual com una flor,

i perquè davallant per cingles i geleres

vagi a donar sa vida a totes les fogueres.

 

Es la més bella nit, quan cada cor inventa

poemes d'infinit en la calma silent,

quan un poble esquinçat pot reunir els germans

i sobre una frontera es rebusquen les mans.

 

Jo també saltaré aquella flama clara,

el foc dels meus vint anys em tornarà a la cara !

M'oblidaré del temps, i unit a la rotllana

escoltaré el país que canta amb la sardana.

 

Més tard caminarem quan blaveja l'altura

per recollir les flors de la Bona Ventura,

i tu et faràs suau com l'olor del teu ram

quan junts esperarem el dia entre el fullam.

 

I tot l'espai serà relluen com un far,

com si cases i puigs sorgissin de la mar,

com si el mon fos més just, més humà i més gran

en sortir de la nit sagrada de Sant Joan.

 

poema musicat per Jordi Barre amb el títol

Focs de Sant Joan

Joan TOCABENS