MISSATGE
DE LA FLAMA DEL CANIGÓ – 2004
El poble que guarda i fa
pròspera aquesta terra ha perdurat en el temps contra tot pronòstic pel vigor
de la llengua que parlem, per la festa que ha congregat la comunitat i per la
tossuda i intel·ligent voluntat de reconstrucció nacional que ens ha orientat
cap el futur. I ho ha fet malgrat l’esquarterament administratiu i la submissió
política en que ha viscut de fa segles i en la que encara ha de sobreviure.
Doncs bé: és just que
en ocasió d’una diada com la de Sant Joan, festa nacional dels Països
Catalans, al costat de la llengua que compartim, dels plaers de l’esperit que
assaborim a través d’una cultura oberta al món, de la prosperitat econòmica
que ens porta benestar i progrés o dels combats en els que lluiten generosament
els nostres compatriotes, recordem amb emoció fins quin punt la festa cívica
ha estat, és i serà una part preciosa i necessària per avançar cap el ple
exercici de la nostra dignitat nacional.
No és gens estrany, per
tant, que també la celebració de la Festa de Sant Joan històricament hagi
estat un camí ple d’entrebancs, perquè a un poble se’l pot fer desaparèixer
més ràpidament si es queda sense la possibilitat de celebrar la seva pertinença
a la comunitat nacional de la que ja gaudeix o a la que aspira. Així mateix,
tampoc no ens ha de sorprendre que la festa hagi estat i segueixi sent un dels
camins més fressats que tenim per aconseguir la plena incorporació dels
nouvinguts a unes arrels que, així acabem sent comunes de tot el poble. I tot
això cal saber-ho i dir-ho fort, perquè és també a través de la imposició
forçada de festes forasteres, de la ignorància de les que són pròpies i dels
intents de convertir totes les festes en espectacle sense contingut ni cívic ni
comunitari, que els enemics de la nació es proposen aconseguir la nostra
disgregació.
La nostra terra són els
Països Catalans; la llengua és la catalana; la festa és la de Sant Joan i el
nostre futur és l’horitzó que albirem quan claregi aquesta nit que, no ho
oblidem, és la més curta de l’any.
Visca la Flama del Canigó !
Visca els Països Catalans !
Salvador Cardús i Ros