|
FOCS DE SANT JOAN |
| FLAMA DEL CANIGÓ |
MISSATGE DELS FOCS DE SANT JOAN 2002
“Lo
Canigó és una magnòlia immensa
Que
en un rebrot del Pirineu se bada”
diuen els esplèndids versos de Mossèn Cinto Verdaguer.
D’aquest Canigó torna a baixar, com cada any, una flama que il·lumina,
que escalfa i que agermana els Països Catalans.
Aquesta flama encesa il·lumina el camí que tots fem.
Sabem que, allà on crema aquest foc, allà és casa nostra. Sí, som una nació,
un poble, que no s’amaga en la fosca sinó que a plena llum exigeix ser
reconegut enmig dels altres pobles del món.
Aquesta flama encesa escalfa els nostres cors. Volem
que aquest foc ens refaci l’esperança i el coratge. Sí, volem ser un poble
cada dia més just, més tolerant, més respectuós i més lliure.
Aquesta flama encesa ens agermana a tots. Volem
treballar a favor de la unitat –rica i diversa- dels Països Catalans. Sí,
ens obliguem a defensar la unitat política i cultural, històrica i lingüística
del nostre poble, que tan repetidament ens és negada.
La flama que baixa del Canigó és la llum que assenyala qui
som i on som. Però també és el foc que s’ha de convertir en una gran
foguera: fent rotllana al seu voltant, anem preparant un demà millor.
Cridem ara tots junts: