El foc ha estat sempre un símbol en la historia de l’home i
venerat en cultes i celebracions. Una d’aquestes celebracions ancestrals
és les fogueres en la nit de Sant Joan on es festejava la nit més curta
de l’any, ara anomenat Solstici d’Estiu.
Aquestes celebracions ens han arribat avui amb
lleugers canvis pel que fa al seu simbolisme. Inicialment era una festa
comuna a tot Europa i actualment només se celebra en alguns indrets aïllats.
Podem dir que el nostre poble ha estat l’únic que l’ha sabuda
conservar de manera conjunta i ha transformat aquella celebració prehistòrica
en el que avui son els Focs de Sant Joan.
Els Focs de Sant Joan, malgrat les prohibicions en
diferents èpoques de l’historia (decret de nova planta, gerra civil),
ha perdurat al llarg dels segles, prenent cada cop més un símbol de la
identitat Catalana.
D’uns anys ençà, en plena època democràtica,
hem assistit a un despertar de la nostre consciència col·lectiva amb
totes les nostres tradicions, entre elles la del antic solstici d’estiu, la nit de Sant Joan tornar a ser
la nit de foc i de misteri que ha estat sempre.
A l’any 1955, Francesc Pujades, vilatà de Artés
de Tec (Vallespir), inspirat per el poema de mossèn Cinto Verdaguer,
tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan dalt de la Pica
del Canigó, i des d’allà repartir la Flama per totes les nostres
terres, de nou la festa prenia un sentit col·lectiu.
La Flama es custodiada al Museu de la Casa Pairal a
Perpinyà durant tot l’any. Cada vespre del 23 de juny agafa nou foc que
prové de les feixines portades d’arreu dels Països Catalans el
diumenge avanç. A les zero hores del 23 de juny, la Flama comença a
passar de mà en mà, de corredor a corredor, de ciclista en ciclista,
repartint aquest símbol de germanor.
Amb poc temps aquesta costum pren una gran força,
fins que avui es gaire bé impossible trobar una foguera a la Catalunya
Nord que no hagi estat encesa amb la Flama del Canigó.
No és fins a l’any 1966 que la Flama creua per
primera vegada la duana i arriba a Vic. A poc a poc la Flama arriba a tot
el principat i a tots els Països de parla Catalana.
Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i
es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan
perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que
vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment
justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment
digna.
Enguany, com fixa la tradició, la Flama serà
portada per corredors, ciclistes, motos i vehicles des de la mateixa Pica
i dipositada als Ajuntaments, Centres Cívics, Clubs, etc. per tal que
totes les fogueres de les ciutats i rodalies siguin enceses amb aquest únic
foc, símbol d’unió dels Països Catalans.
Us demanem que col·laboreu a engrandir aquesta
nostre tradició i que a les 2/4 d’onze de la nit del 23 de juny enceneu
la vostre foguera tot llegint el Missatge que us serà donat juntament amb
la Flama.
A Girona podeu recollir-la a partir de les 7 del
vespre del mateix dia 23 a les dependències de l'Ajuntament a la Plaça
del Vi.
Penseu que en el mateix moment milers de fogueres
seran enceses i es llegirà el mateix missatge. Llavors milions de cors
Catalans bategaran junts per recordar que som un poble i que tenim una
cultura i una llengua.
VISCA CATALUNYA ¡
Joan Sibill i Termes
